En una entrevista amb aquest diari, el portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ja va exposar la filosofia de la norma de desconnexió, i així ho ratifiquen ara fonts dels altres partits independentistes. De fet, l'exdiputat anticapitalista va situar la llei mordassa com una de les normes que quedarien derogades automàticament en cas de victòria del "sí": "És impossible aplicar la llei mordassa i, per tant, aquesta i algunes més queden automàticament derogades. Són les que defensa pràcticament en solitari el PP, que és una minoria política a Catalunya i no té sentit mantenir-les fins que no tens un nou Parlament establert".
El llistat, en principi, seria reduït i caurien més lleis que drets s'incorporarien, perquè l'objectiu essencial de la llei de transitorietat és subrogar en la legislació catalana sobirana el gruix del corpus legal espanyol vigent i perquè l'independentisme vol donar marge al Parlament de la nova República catalana a edificar la nova normativa a partir del resultat dels debats del procés constituent. Tot i això, les forces que capitanegen el procés també pretenen escenificar que la victòria d'una o altra opció en el referèndum tindrà repercussions clares, per tal d'incentivar la participació.
Objectiu: els "comuns" i la gent gran
Així mateix, les excepcions legislatives que s'incorporaran també pretenen seduir dos col·lectius clau per a l'èxit de la consulta. Per una banda, la incorporació de conquestes socials com la dació en pagament interpel·la directament l'espai dels "comuns", les quals inclouen iniciatives com aquestes en el programa i, a més, la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va lluitar com a activista per aquest objectiu quan exercia com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El "sí" a la independència igualment es visualitzaria com una esmena a les polítiques del PP que Podem intenta forçar amb dificultats des del Congrés -com amb la frustrada moció de censura-.
[blockquote]La incorporació de conquestes socials com l'habitatge i les pensions serviria per acostar els "comuns" i per tranquil·litzar la gent gran[/blockquote]
Per altra banda, la revalorització automàtica de les pensions anualment al mateix nivell del cost de la vida busca combatre el discurs de la por de l'unionisme amb un col·lectiu sensible com el de la gent gran, ja que el PP assegura que, amb la independència, tres de cada deu jubilats deixarien de cobrar la prestació. La resposta des del PDECat, ERC i la CUP és que no només la seguirien rebent, sinó que deixarien de perdre poder adquisitiu per culpa dels minsos increments que aplica l'Estat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar dimarts al vespre, en un acte amb empresaris, que les pensions estarien més ben gestionades davant d'aquells que les han "buidat", en referència a la gestió que n'ha fet el PP.
Altres lleis controvertides i drets amb consens
Altres lleis del govern de Rajoy controvertides, que generen un rebuig molt majoritari al Parlament i que podrien ser derogades automàticament són la llei Wert, la llei de seguretat nacional o la reforma de l'avortament. Així mateix, el programa electoral de Junts pel Sí també incorporava l'exercici de la "sobirania real" en "primer terme" per blindar els drets inclosos en decret de pobresa energètica tombat pel Tribunal Constitucional, la limitació dels horaris comercials, la prohibició del fracking o la reimplantació de l'impost a la banca, mesures torpedinades per l'Estat que podrien ser reconegudes també automàticament en la llei de transitorietat, junt a la dació i la revalorització de les pensions.
Albiol, amb els cartells d'una campanya per alertar els pensionistes contra la independència. Foto: ACN
Sigui com sigui, els partits independentistes asseguren que tenen molt lligat el contingut de la llei de transitorietat, però, en canvi, el debat sobre la forma i els terminis en què es tramitarà encara és molt obert. Hi ha, com a mínim, tres opcions sobre la taula. La primera és aprovar en una sola llei les disposicions relatives a la celebració del referèndum i la llei de transitorietat pròpiament dita. La segona -defensada per la CUP- és separar aquestes dues normes però presentar-les i aprovar-les en el mateix ple, a finals d'agost o principis de setembre, just abans de la convocatòria del referèndum. Segons els anticapitalistes, això permetria intentar sumar algunes adhesions dels "comuns" a la llei del referèndum i, per tant, dotar-lo de més legitimitat. ERC i sectors del PDECat veurien amb bons ulls la segona opció.
Tercera opció: aprovar la llei passat l'1-O
Finalment, altres sectors del PDECat aposten per una tercera via: separar les dues lleis, però només aprovar la del referèndum un mes abans de la seva celebració, donant a conèixer en aquell moment el contingut de la llei de transitorietat però no tramitant-la fins després de l'1 d'octubre, sempre que s'imposi el "sí". Els defensors d'aquesta opció al·leguen que permetria estalviar un xoc amb la justícia espanyola fins que la independència no estigués legitimada, mentre que els seus detractors argumenten que és necessari un trencament explícit amb la legalitat espanyola per dotar de credibilitat el procés i deixar clar que el resultat del referèndum serà efectiu a l'hora d'activar una llei de transitorietat avalada primer pel Parlament i després per la ciutadania.
Des de determinats sectors del grup parlamentari de la cambra s'assenyala que el PDECat està plantejant un contingut més "contemporitzador", incloent "termes de negociació amb l'Estat". En tot cas, però, el contingut de la norma està "molt treballat" des de fa temps, segons ressalten fonts nacionalistes. Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), ha estat l'arquitecte de la norma, que ha de cobrir tots els aspectes legals de la transició. En aquesta llei també quedarà clar, per exemple, com ha de ser el trànsit que hauran de fer els funcionaris estatals que vulguin formar part de la futura administració catalana.
[blockquote]La llei de transitorietat està ja "molt treballada" des de fa mesos i cobreix aspectes com el pas dels funcionaris de l'administració estatal a la catalana [/blockquote]
La concreció en una o dues lleis i els períodes d'aprovació d'aquestes representen un dels principals debats entorn el full de ruta que ocupa actualment sobretot Junts pel Sí. Tot i això, no és l'únic. De fet, fonts de diversos dels partits independentistes expliquen que, més enllà d'aquestes lleis, la implementació de la desconnexió també arribarà a través d'un o diversos decrets lleis que el Govern aprovaria just després de la victòria del "sí". Aquests servirien per efectuar més canvis normatius respecte la legalitat espanyola subrogada i permetria reconèixer nous drets.
Entre la llei matriu i decrets llei posteriors
Quines novetats s'inclourien en la llei de transitorietat estrictament i quines es reservarien als decrets llei? I en seria un o diversos? Aquests són detalls que s'acabaran de perfilar les properes setmanes, segons les fonts consultades. De fet, el Govern s'inclinaria a hores d'ara per incloure qüestions com la revalorització de les pensions en els decrets llei, per no convertir la llei de transitorietat en una norma massa complexa i llarga. Tot i això, aquestes modificacions s'anunciarien prèviament al referèndum, també per reforçar la idea que un resultat o altra comportaria reformes pràctiques que implementaria immediatament després l'executiu.
