La ponència de la Llei aquest matí al Parlament.

Les previsions s'han complert. La intenció de modificar una llei fonamental en l'estructura democràtica del país potser era massa a corre-cuita. Els partits han certificat aquest divendres la mort de la ponència sobre la Llei electoral de Catalunya per la impossibilitat dels partits de posar-se d'acord sobre el sistema electoral, és a dir la fórmula d'elecció dels diputats, les circumscripcions i districtes, la proporcionalitat i l'equilibri territorial.

Si bé unes fonts atribueixen a CiU i PP la responsabilitat del fracàs per la negativa a tornar a negociar el sistema en base a l'informe dels experts –que ha defensat ERC com a única possibilitat de consens- , unes altres fonts asseguren que qui no ha volgut cedir posicions han estat PSC i ICV-EUiA, malgrat que ambdues formacions afirmen que estaven disposats a tornar al document dels experts.
Per tant, ni tant sols hi haurà llei parcial i tot quedarà en un acord sobre els elements menors de transparència i participació on sí que hi ha acord.

 Un final dilatat des de la setmana passada

PSC, CiU i ERC es van resistir la setmana passada a deixar per impossible l'acord per la llei electoral, mentre els partits amb menys representació al Parlament (PP, ICV-EUiA i C's) ja veien impossible l'acord. Els grups es van atorgar una pròrroga d'una setmana per seguir explorant les possibilitats d'acord en el grup de treball paral·lel a la ponència parlamentària redactora de la llei en veure –especialment ERC- un acostament de CiU a l'informe que el Departament de Governació va encarregar el 2007 a un grup d'experts proposats pels partits.

El desacord s'ha materialitzat per la incapacitat dels partits –tripartit en culpa CiU i la federació al tripartit, especialment al PSC- de posar-se d'acord amb el sistema, és a dir la fórmula per traduir els vots en escons. Per assolir la majoria de dos terços del Parlament per aprovar la llei cal la concurrència de CiU.

En un intent 'in-extremis' per salvar la llei en la reunió d'aquest divendres al matí prèvia a la de la ponència –la més breu de totes- per tractar concretament sobre el sistema electoral, PSC, ICV-EUiA, ERC i C's han aparcat les seves respectives propostes per tornar a la proposta dels experts, que han dit assumir íntegrament. La proposta dels experts parteix de set circumscripcions electorals –una per vegueria- i dos diputats preassignats per a cadascuna d'aquestes circumscripcions excepte Barcelona.

Però CiU no ha volgut acceptar el model íntegrament en negar-se a renunciar al pes electoral dels territoris de Girona, Lleida i Tarragona -on hi tenen el seu electorat potencial- amb més preassignacions de diputats assimètriques, ni ha volgut cedir amb la vuitena circumscripció del Penedès. ERC també era partidària de donar major pes al territori del que proposaven els experts preassignant tres diputats per circumscripció excepte a Barcelona, si bé s'ha mostrat disposada a renunciar-hi en favor del consens.

Ni llei parcial

Els grups han cregut que no tenia sentit una llei parcial per crear una sindicatura electoral catalana, i han trencat les negociacions, com de fet ja es podia entreveure els últims dies malgrat l'optimisme prudent mostrat per alguns grups. Han estat 10 reunions de la ponència de la llei electoral, a més de les reunions paral·leles pel sistema, que tots els partits, però, han considerat que no han estat en va.

Per això, de la darrera reunió de la ponència on es formalitzarà la clausura, el 18 de febrer, és previst que en surti un informe amb tot allò amb què sí que s'han posat d'acord –elements de transparència i foment de la participació- per prendre-ho com a base en una eventual nova ponència de la llei.

Extrapolacions de resultats i sistemes

Si bé CiU ha estat afirmant durant el procés que no es podia fer una extrapolació en escons en base als resultats anteriors però aplicant les propostes de sistema que s'han negociat -com sí que havia fet el PSC-, aquest divendres han aportat les dades dels seus càlculs, cosa que ha indignat el tripartit. Els partits del govern han afirmat que CiU no ha facilitat aquestes dades a la ponència, i ha posat en dubte la seva solvència.

Així, CiU proposava un sistema de doble vot –llista veguerial i diputat uninominal comarcal- i preassignava entre un i quatre diputats per cadascuna de les vuit circumscripcions que proposava. Segons les seves dades i en base als resultats del 2006, amb aquest sistema, la federació guanyaria un diputat i passaria de 48 a 49; el PSC en guanyaria 2, passant de 37 a 39; ERC mantindria els 21 actuals; el PP en perdria 1 i es quedaria amb 13 i ICV-EUiA en perdria 2 i es quedaria amb 10, mentre C's en seguiria tenint 3.

Però això contrasta com la nit i el dia amb les dades facilitades fa unes setmanes pel PSC, que afirmava que CiU amb el seu model pretenia atribuir-se entre 70 i 72 diputats; el PSC es quedava amb 35 diputats; ERC en perdria la meitat i quedaria amb 12 , igual que ICV-EUiA, que tindria entre 6 i 7 diputats i C's es quedaria amb 1.

En canvi, segons els càlculs del PSC fets sobre els resultats de 2006, amb el sistema dels experts, CiU hauria tret 50 diputats (dos més que ara); el PSC 39 (2 més que ara); ERC 19 (2 menys que ara); el PP 13 (1 menys); ICV-EUiA 11 (1 menys), i C's es quedaria amb 3.

El PSC proposava un sistema de 64 districtes i circumscripció única amb doble vot: un per elegir diputat uninominal per districte i l'altre per elegir una llista nacional, model que concentraria el pes a les àrees amb més població. Sempre segons els seus càlculs, amb el sistema que proposaven inicialment els socialistes, CiU obtindria 46 escons; el PSC 38, ERC 20, el PP 15, ICV-EUiA 13 i C's 4.