Una setmana després de l'atemptat a París contra el setmanari satíric 'Charlie Hebdo', que va deixar dotze morts, l'influent 'think tank' català CIDOB, que analitza els principals afers de caire internacional, ha realitzat un taller per valorar-ne les possibles conseqüències.

D'entrada, l'anàlisi és alarmant, i així ho ha exposat l'investigador Eduard Soler. Ho confirmen les accions empreses pels governs europeus en els últims dies per tal d'incrementar la despesa en el control i la restricció de les llibertats individuals, com seria la voluntat de Cameron de prohibir Whatsapp o les 10.000 unitats de militars, una acció sense precedents, a diferents punts de França per part del president Hollande. 

"Tornarem al dilema clàssic entre llibertat i seguretat", ha dit Soler, advertint, però, que ara "serà security only". Així ho ha apuntat també l'investigadora en Immigració Elena Sánchez, que augura la creació d'una policia Schengen i, per tant, un control fronterer cada cop més externalitzat.

"L'amenaça ve de dins, no de fora"

L'expert en Relacions Internacionals Moussa Bourekba ha alertat que ja no es tracta d'una amenaça que ve de fora i que, per tant, es pugui aprofitar per reivindicar polítiques anti-immigració, fent referència al Front Nacional, sinó que està a dins del propi país. "França és una societat en tensió des de fa anys, una conseqüència de posar sobre la taula temes de l'extrema dreta, com pot ser la pena de mort o el control fronterer". 

"Què passarà ara? Anirà Hollande a bombardejar Orient Mitjà?", ha llançat a l'aire Soler, responent que "el problema està a casa, i es centrarà més aviat en polítiques interiors". Tal com ha remarcat Sánchez, "parlem de terceres generacions".

L'extremisme, per sobre del sistema

Com és possible que persones que han sigut educades i han crescut en el sistema democràtic francès hagin pogut perpetrar aquest tipus d'actes, és allò que es pregunten tots els francesos i que demana una reflexió pausada i profunda.

En una de les intervencions s'ha assenyalat que no es pot generalitzar ni buscar una resposta "comunitària" perquè "els fenòmens de radicalització són molt individuals", alhora que tampoc s'ha descartat la necessitat de tallar d'arrel amb, per exemple, que a les banlieues es pugui comprar fàcilment un a AK-47 de segona mà.

Ara bé, això porta cap a un perillós canvi de paradigma i és la sospita social generalitzada. "Si sospitem de tots els musulmans francesos, que suposen un 10% de la població, ja podem dir adéu a la cohesió social", ha remarcat Baroukba. 

Una resposta social al problema

Hi ha diferents factors que s'han identificat com quelcom a millorar i és la manca d'acostament que hi ha hagut fins ara cap a la noció d'un Islam europeu, al contrari que s'ha fet amb, per exemple, els jueus. A més a més, es considera "un error" identificar la llibertat d'expressió com un valor republicà laic i no un valor universal. 
  "A problemes socials, respostes socials", ha apuntat el director de l'ICIP, Rafael Grasa, que diu que centrar-se només en seguretat és equivocat, perquè no parlem d'un conflicte "unidimensional". En aquest sentit, s'ha proposat l'emmirallament amb països que estiguin resolent bé la qüestió de la convivència multicultural, així com elaborar un Pla Nacional contra la Radicalització.

"Això no és una guerra"

Davant de qui apunta que ens trobem davant del xoc de civilitzacions de què parlava Huntington, el rebuig ha estat generalitzat. "El valor de la llibertat d'expressió no és únicament francès", ha afirmat Aroukba.  "Fins i tot crec que estem més en una batalla Islam contra Islam", i l'atemptat de la setmana passada, ha dit, "és un atac d'Al-Qaida, que està a la baixa, i es volia reivindicar davant Estat Islàmic".