Les negociacions entre Lliga Democràtica, Lliures i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) per constituir una nova marca política han continuat durant tot el mes d'agost i estan molt avançades, segons fonts properes a les converses consultades per NacióDigital. Si no hi ha canvis en el calendari previst, el mes de desembre se celebrarà el congrés de fusió entre les tres sigles. L'objectiu és crear un nou projecte polític de centredreta que aplegui sobiranistes i no sobiranistes.

Marta Pascal, pel PNC, Astrid Barrio, de la Lliga, i Antoni Fernández Teixidó, de Lliures, són els noms referencials de les tres organitzacions que confluiran. Tres ingredients diferents: els sobiranistes del PNC; els liberals que segueixen l'exconseller Fernández Teixidó; i una Lliga que ha incorporat figures del centredreta moderat i alguns noms provinents de l'àrea més moderada del PP, com Santi Fisas. 

Reunir en una única organització perfils que han estat en posicions antagòniques davant de l'1-O és, segons un dels seus impulsors, un dels trets identitaris d'un projecte que vol superar el que els seus creadors consideren "etapa superada del procés". De moment, ja hi ha tres comissions de treball concentrats en els aspectes ideològics, organitzatius i d'estratègia i comunicació.

En les trobades -moltes d'elles a la Costa Brava- també hi ha participat gent provinent d'Units per Avançar, la formació democristiana que té subscrit un acord de coalició amb el PSC. Aquesta via, la d'una aliança amb els socialistes, està "descartada" pels promotors de la nova aliança de centre dreta, que volen estructurar un partit amb recorregut propi. Després de la Diada, l'11 de setembre, els moviments per crear el nou partit s'acceleraran.

[h3]Primer l'economia, després el referèndum[/h3]
Els impulsors fan una lectura crítica del procés, però volen evitar expressament entrar en "disputes estèrils" sobre l'1-O. Els aplega, a sobiranistes i no sobiranistes, la voluntat de prioritzar la "reactivació econòmica", que veuen en perill si no es bandeja el debat identitari. La nova formació, però es proclamarà catalanista i defensarà la immersió lingüística, un tema que no ha generat cap disputa entre els diversos integrants. La proposta d'un referèndum "acordat" també s'inclourà en els documents de la formació, però subordinat a l'esforç per a la recuperació econòmica.

[h3]Sense el PDECat[/h3]
El PDECat resta fora del projecte, tot i que els impulsors del nou partit de centre dreta hi han mantingut diversos contactes. Fonts properes a les converses expliquen que el PDECat està en una situació particular, pendent de l'execució de la sentència del cas Palau, L'Audiència de Barcelona haurà de decidir si Junts i el PDECat han de pagar la indemnització al Palau de la Música que correspon a CDC. Aquest seria un factor que condicionaria els moviments del PDECat. Però, a banda d'això, a ningú se li escapa la distància que hi ha entre les posicions de la Lliga Democràtica, formada per figures hostils al procés des de l'inici, i la formació que lidera Àngels Chacón.