12
de setembre
de
2023, 18:20
Del discurs de Dolors Feliu per la Diada se'n van desprendre dues idees: els vots independentistes a la investidura de Pedro Sánchez només poden ser a canvi de la independència -"independència o bloqueig", va dir- i que si els actuals partits no aixequen la declaració d'independència l'ANC impulsarà una "llista cívica" a les properes eleccions al Parlament. L'entitat redobla així la pressió contra ERC i Junts i intensifica l'amenaça de promoure una quarta opció electoral que competeixi amb els actuals partits.
La qüestió del quart espai no genera unanimitat dins de l'organització i va provocar la dimissió del vicepresident, Jordi Pesarrodona, i diversos secretaris nacionals fa uns mesos. Alhora, obre el debat sobre el futur de l'ANC, una entitat que manté múscul mobilitzador -més de 115.000 persones al carrer l'Onze de Setembre en un context de desmobilització independentista- però que ha perdut capacitat d'incidència en un moment que el carril central del moviment va per una altra banda.
L'ANC utilitza la "llista cívica" com a instrument per pressionar els partits per moure's i fer accions concretes per la independència. Ho va fer l'any passat i ho ha tornat a fer enguany, amb la vista a posada a Madrid i l'objectiu de condicionar les negociacions amb el PSOE. "Tenim projectes decidits per fer la independència, com el que planteja i està decidida a impulsar l'ANC amb una "llista cívica" per aconseguir dins del Parlament gent que vulgui fer la independència", va dir Feliu. Fa mesos que l'ANC fa xerrades arreu del territori per posar el termòmetre entre les bases per veure quin suport tindria una eventual candidatura alternativa.
Activar-la o no dependrà, en última instància, dels socis. El full de ruta, aprovat el maig amb el 76% dels vots a favor, estableix que s'haurà de consultar a les bases durant l'últim trimestre de l'any. Ara com ara no hi ha data ni pregunta, però fonts d'ANC apunten que, si finalment tira endavant, la consulta es faria a finals d'any o principis del vinent. Tot plegat, però, està a l'expectativa dels moviments que facin els partits independentistes, a Catalunya i, sobretot, a Madrid.
El rumb que ha pres l'ANC no acaba d'agradar a qui en va ser la primera presidenta, Carme Forcadell. Poc abans de la Diada, va dir que havia perdut transversalitat i que se sentia més a prop d'Òmnium. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que una quarta candidatura, que fragmentaria més el vot, "no és el que més convé ara mateix" al moviment independentista, però que contribuiria a "clarificar les coses". En línia similar, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit que "sobta el canvi de rumb" de l'ANC. "La seva essència mai ha estat fer política des de les institucions, sinó fer de contrapoder", ha apuntat.
Que Feliu tornés a brandar la "llista cívica" en el discurs de la Diada va causar "sorpresa" entre alguns membres destacats de l'entitat consultats per Nació. D'altres, consideren que no va ser prou clara a l'hora de precisar que la decisió final serà dels socis, quan se'ls cridi a votació si finalment s'activa aquesta eina. Un nou revés dels socis -que ja van rebutjar promoure l'abstenció el 23-J- podria deixar tocat el lideratge de Feliu. De moment, l'entitat vol centrar la pressió en els partits, abans de prendre una decisió que marcarà el seu futur.
La qüestió del quart espai no genera unanimitat dins de l'organització i va provocar la dimissió del vicepresident, Jordi Pesarrodona, i diversos secretaris nacionals fa uns mesos. Alhora, obre el debat sobre el futur de l'ANC, una entitat que manté múscul mobilitzador -més de 115.000 persones al carrer l'Onze de Setembre en un context de desmobilització independentista- però que ha perdut capacitat d'incidència en un moment que el carril central del moviment va per una altra banda.
L'ANC utilitza la "llista cívica" com a instrument per pressionar els partits per moure's i fer accions concretes per la independència. Ho va fer l'any passat i ho ha tornat a fer enguany, amb la vista a posada a Madrid i l'objectiu de condicionar les negociacions amb el PSOE. "Tenim projectes decidits per fer la independència, com el que planteja i està decidida a impulsar l'ANC amb una "llista cívica" per aconseguir dins del Parlament gent que vulgui fer la independència", va dir Feliu. Fa mesos que l'ANC fa xerrades arreu del territori per posar el termòmetre entre les bases per veure quin suport tindria una eventual candidatura alternativa.
Activar-la o no dependrà, en última instància, dels socis. El full de ruta, aprovat el maig amb el 76% dels vots a favor, estableix que s'haurà de consultar a les bases durant l'últim trimestre de l'any. Ara com ara no hi ha data ni pregunta, però fonts d'ANC apunten que, si finalment tira endavant, la consulta es faria a finals d'any o principis del vinent. Tot plegat, però, està a l'expectativa dels moviments que facin els partits independentistes, a Catalunya i, sobretot, a Madrid.
Què vol ser l'ANC?
Els estatuts de l'ANC deixen clar que no es pot convertir en un partit polític, però no diuen res sobre impulsar llistes electorals. La "llista cívica" seria una agrupació d'electors formada per persones rellevants dins del moviment independentista i que generin cert consens, i tindria el suport de l'entitat. L'ANC deixaria de ser una organització que busca la transversalitat i passaria a estar encasellada en una opció independentista. Va passar el mateix fa uns anys quan va donar suport a la candidatura de Primàries.El rumb que ha pres l'ANC no acaba d'agradar a qui en va ser la primera presidenta, Carme Forcadell. Poc abans de la Diada, va dir que havia perdut transversalitat i que se sentia més a prop d'Òmnium. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que una quarta candidatura, que fragmentaria més el vot, "no és el que més convé ara mateix" al moviment independentista, però que contribuiria a "clarificar les coses". En línia similar, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit que "sobta el canvi de rumb" de l'ANC. "La seva essència mai ha estat fer política des de les institucions, sinó fer de contrapoder", ha apuntat.
Pendents de Madrid
El paper que tingui Carles Puigdemont, i si finalment avala o no la investidura de Sánchez, pot ser determinant perquè l'ANC faci el pas definitiu, sempre a l'espera de què diguin els socis. Si Junts culmina el gir cap al pragmatisme -gir que s'intueix després de les negociacions a la mesa del Congrés i al fet que Puigdemont defineixi un marc de negociació amb Sánchez-, l'ANC interpreta que això deixarà més espai per articular una candidatura alternativa, en un moment on dirigents com Clara Ponsatí ja demanen noves llistes i opcions d'extrema dreta com Aliança Catalana amenaces de fer forat.Que Feliu tornés a brandar la "llista cívica" en el discurs de la Diada va causar "sorpresa" entre alguns membres destacats de l'entitat consultats per Nació. D'altres, consideren que no va ser prou clara a l'hora de precisar que la decisió final serà dels socis, quan se'ls cridi a votació si finalment s'activa aquesta eina. Un nou revés dels socis -que ja van rebutjar promoure l'abstenció el 23-J- podria deixar tocat el lideratge de Feliu. De moment, l'entitat vol centrar la pressió en els partits, abans de prendre una decisió que marcarà el seu futur.