Semifinal de bertsolaris d'Iparralde. Foto: QS/NDEl cinema "Variétés" d'Hendaia, Iparralde, està ple de gom a gom a les cinc de la tarda d'un dissabte plujós. No és una estrena ni de cap obra de teatre ni de cinema d'adolescent, sinó les semifinals de Bertsolaris d'Iparralde, els cantaires de versos improvisats en euskera. Una experiència gairebé mística que aixeca veritables passions.
Mentre serveixen cafè i pastís de xocolata elaborat en una Ikastola , Ainhoa, una bertsolari de baixa maternal, explica a un català despistat com funciona l'art de la improvisació oral. Un sistema de comunicació i entreteniment que reflexa la gran tradició oral de la llengua basca que no té cap text escrit fins el 1545. La gràcia dels bertsolaris consisteix en elaborar estrofes de versos amb contingut i absolutament improvisats a través d'unes paraules determinades i acompanyades d'una música concreta. “Guanya qui té més qualitat de bertso , és a dir, qui faci un millor raonament amb les paraules imposades i, sobretot, qui hi posi més poesia en les quatre estrofes recitades", assegura Ainhoa.
La tradició és gairebé prehistòrica però no es popularitza fins el segle XIX que s'estableixen les primeres normes i concursos de bertsos improvisats. Però, des del 1977 cap aquí s'ha viscut un rebrot, sobretot molt jove i molt urbà, de bertsolaris . "Omplen teatres, els bars i les places i aixequen expectació mediàtica", informa l'Ainhoa tot recordant que existeixen més de quatre mil melodies pels bertsos de les quals els competidors utilitzen unes 150 a tot estirar.
"La tècnica, tot i que algú neix amb el do, s'ensenya a les ikastoles o bé a través de la potent associació Bertsozale Elkartea ", explica l'Ainhoa que veu en aquesta tècnica una eina molt més que eficient per aprendre i gaudir de l'euskera. De fet, amb vuit anys els nens que ho desitgin ja poden ser alumnes per aprendre a ser bertsolari . "Jo cada cop que veig un bertsolari m'emociono, sobretot, després de veure lehendakaris que no saben euskera", admet l'Ainhoa. El secret és cantar, rimar i, sobretot, calcular en una llengua tan difícil com antiga. L'objectiu és evitar que les paraules se les emporti el vent.
