La majoria independentista garanteix el vot de Puig malgrat les amenaces constitucionalistes

El diputat de Junts podrà votar a través d'aquesta via com a mínim fins al final del període de sessions o fins que es reformi el reglament del Parlament

Publicat el 19 d’abril de 2023 a les 13:22
Actualitzat el 19 d’abril de 2023 a les 13:28
Malgrat la divisió, l'independentisme ho ha tornat a fer. Lluís Puig, exconseller a l'exili pels preparatius de l'1-O, ha pogut votar telemàticament en ple que ha començat aquest dimecres. Les dues ordres del Tribunal Constitucional (TC) que ordenaven anul·lar la seva delegació de vot no han aconseguit aturar que ERC, Junts i la CUP hagin arribat a un acord i hagin ressuscitat el vot telemàtic que es feia servir durant la pandèmia. D'aquesta manera, aquest matí Puig ha traslladat per correu electrònic el seu sentit de vot a la mesa del Parlament, un dels membres de la mesa li ha trucat per verificar la seva identitat, i s'han computat els seus vots en les votacions que s'han dut a terme, de manera verbal per part de la vicepresidenta primera, Alba Vergés. Les amenaces i reconsideracions del PSC, Vox, Cs i PP no han servit per aturar-ho.

Aquesta fórmula és temporal. La mesa ha acordat que es pugui fer servir fins al final del període de sessions -el mes de juliol- però es podria renovar l'acord en qualsevol moment. Ara bé, abans d'arribar a l'estiu, els grups independentistes preveuen haver reformat el reglament del Parlament per incorporar noves casuístiques sobre el vot tant delegat com telemàtic. Fa uns dies ERC i la CUP van registrar una proposta de la reforma del reglament, però encara ha de seguir diversos tràmits per aprovar-se. Aquests dos partits havien demanat tramitar-ho per lectura única, però Junts s'hi va oposar perquè considera que les reformes del reglament no s'han de fer amb presses. 

L'independentisme s'ha posat d'acord, però no ho ha fet sense la falta de retrets creuats. La proposta de ressuscitar el vot telemàtic la va portar ERC a la mesa celebrada ahir. El primer que va fer Junts en conèixer la decisió va ser assenyalar que ells ja defensaven aquesta via per investir Carles Puigdemont durant el gener del 2018. Hi ha cicatrius que no deixen de supurar, com demostren els retrets. "Celebrem que els grups parlamentaris rectifiquin", va remarcar el president del grup, Albert Batet. "És el que hauria de fer tothom, buscar vies de confrontar contra l'Estat en lloc de dividir l'independentisme", havia dit prèviament Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC. 

Enmig de tot plegat, els partits constitucionalistes han fet els seus passos, presentant diverses reconsideracions que han interromput el ple en diverses ocasions, però que no han estat fructuoses. Qui ja ha avançat, però, que entomarà nous moviments, és el PSC. De fet, van ser els socialistes els que van iniciar la guerra per la representació de Lluís Puig, portant la seva delegació de vot al TC. En declaracions a la premsa aquest dimecres, la portaveu parlamentària Alícia Romero ha explicat que estan estudiant vies jurídiques per impedir el vot telemàtic, i no descarten buscar empara al TC. "És un moviment greu que torna a posar les institucions de Catalunya en una situació crítica", ha advertit.