12
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:33h
Llum verda definitiva de Junts a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez comandat per Carles Puigdemont. La militància ha validat àmpliament l'entesa amb un 86,16% de vots a favor, de manera que ja no hi ha impediments perquè el líder del PSOE sigui reelegit al Congrés dels Diputats. A diferència d'altres consultes, però, on sí que s'informa del total de vots, en aquest cas Junts no ha fet públic el cens.
Després de dies de negociacions a Brussel·les, finalment dijous passat es va procedir a la signatura de l'acord. Als papers hi apareixen dos noms: Jordi Turull, secretari general de Junts, i Santos Cerdán, secretari d'organització del PSOE. Puigdemont no hi surt perquè no ocupa cap càrrec orgànic a la formació que va fundar l'estiu del 2020, tot i que ha liderat les converses amb el consentiment de tota la cúpula. El pacte estipula que existeix una oportunitat per resoldre un "conflicte històric" a canvi de contribuir a la governabilitat de l'Estat. Si no es compleixen els acords, però, l'expresident ja ha advertit que decauran els compromisos.
L'entesa disposa de més elements, com ara el mecanisme "internacional" per vetllar pel diàleg que s'establirà entre el PSOE i Junts. La primera trobada se celebrarà aquest mateix mes de novembre a Brussel·les, per tal que hi pugui assistir Puigdemont. Junts hi defensarà la celebració d'un referèndum sobre la independència dins del marc constitucional -a través de l'article 92 de la Carta Magna-, i també que Catalunya recapti el 100% dels impostos. Pel que fa al PSOE, s'oferirà desenvolupar l'Estatut aprovat el 2006 i estudiar millores en el finançament.
Al llarg de les converses també hi ha hagut dos actors rellevants: Turull, que gaudeix d'una experiència notable en tot tipus de converses amb altres partit; i Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat. Quan tot semblava tancat, l'acusació de terrorisme per part de l'Audiència Nacional contra Puigdemont va obligar a apujar les prevencions amb la llei d'amnistia. En aquesta llei, finalment, s'hi podran encabir els casos de lawfare, sempre i quan es puguin defensar en el marc de dues comissions d'investigació que hi haurà al Congrés.
En clau interna, no ha passat desapercebut el paper menor de la presidenta de Junts, Laura Borràs, en les converses amb el PSOE. No ha aparegut en cap fotografia amb els socialistes i tampoc amb el PNB, que s'ha coordinat amb Junts en els últims mesos. Sí que ha participat en totes les trobades de la permanent -a la Catalunya Nord i a Brussel·les- on s'ha abordat el tram final del document signat aquest dijous. En l'última consulta interna, Borràs va defensar sortir del Govern. Ara, l'expresidenta del Parlament avala l'acord tot i haver estat una de les veus més crítiques amb ERC per haver dotat d'estabilitat el govern espanyol els últims quatre anys. De fet, el 2020 es va mostrar orgullosa de votar no a la investidura de Sánchez.
Després de dies de negociacions a Brussel·les, finalment dijous passat es va procedir a la signatura de l'acord. Als papers hi apareixen dos noms: Jordi Turull, secretari general de Junts, i Santos Cerdán, secretari d'organització del PSOE. Puigdemont no hi surt perquè no ocupa cap càrrec orgànic a la formació que va fundar l'estiu del 2020, tot i que ha liderat les converses amb el consentiment de tota la cúpula. El pacte estipula que existeix una oportunitat per resoldre un "conflicte històric" a canvi de contribuir a la governabilitat de l'Estat. Si no es compleixen els acords, però, l'expresident ja ha advertit que decauran els compromisos.
L'entesa disposa de més elements, com ara el mecanisme "internacional" per vetllar pel diàleg que s'establirà entre el PSOE i Junts. La primera trobada se celebrarà aquest mateix mes de novembre a Brussel·les, per tal que hi pugui assistir Puigdemont. Junts hi defensarà la celebració d'un referèndum sobre la independència dins del marc constitucional -a través de l'article 92 de la Carta Magna-, i també que Catalunya recapti el 100% dels impostos. Pel que fa al PSOE, s'oferirà desenvolupar l'Estatut aprovat el 2006 i estudiar millores en el finançament.
El paper de Puigdemont
La negociació ha estat la constatació que Puigdemont, tot i haver deixat la presidència de Junts la primavera de l'any passat -en teoria per dedicar-se al Consell de la República, ara en fase de repensament precisament per l'acord d'investidura-, continua sent el líder del partit. Just després de les eleccions del 23-J es va posar al capdavant de les converses, que primer van cristal·litzar en la tria de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Aquella decisió es va prendre a canvi de l'oficialitat del català a Europa, que encara no s'ha concretat.Al llarg de les converses també hi ha hagut dos actors rellevants: Turull, que gaudeix d'una experiència notable en tot tipus de converses amb altres partit; i Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat. Quan tot semblava tancat, l'acusació de terrorisme per part de l'Audiència Nacional contra Puigdemont va obligar a apujar les prevencions amb la llei d'amnistia. En aquesta llei, finalment, s'hi podran encabir els casos de lawfare, sempre i quan es puguin defensar en el marc de dues comissions d'investigació que hi haurà al Congrés.
En clau interna, no ha passat desapercebut el paper menor de la presidenta de Junts, Laura Borràs, en les converses amb el PSOE. No ha aparegut en cap fotografia amb els socialistes i tampoc amb el PNB, que s'ha coordinat amb Junts en els últims mesos. Sí que ha participat en totes les trobades de la permanent -a la Catalunya Nord i a Brussel·les- on s'ha abordat el tram final del document signat aquest dijous. En l'última consulta interna, Borràs va defensar sortir del Govern. Ara, l'expresidenta del Parlament avala l'acord tot i haver estat una de les veus més crítiques amb ERC per haver dotat d'estabilitat el govern espanyol els últims quatre anys. De fet, el 2020 es va mostrar orgullosa de votar no a la investidura de Sánchez.