La moció de censura de Vox posa la dreta espanyola davant del mirall

El debat arrenca aquest dimarts amb el discurs del candidat Ramón Tamames, centrat en atacar Sánchez i en la idea de fer fora l'actual govern espanyol per convocar eleccions; la majoria de la investidura es posa a prova en ple final de legislatura

Abascal i Tamames, al Congrés dels Diputats durant la moció de censura
Abascal i Tamames, al Congrés dels Diputats durant la moció de censura | Europa Press
20 de març de 2023, 19:30
Actualitzat: 21 de març, 9:50h


La moció de censura presentada per Vox contra Pedro Sánchez ja és aquí. Des d'aquest dimarts a les nou del matí, l'extrema dreta arrencarà el segon intent -el primer va ser la tardor del 2020- per desallotjar de la Moncloa el president del govern espanyol. I, com fa dos anys i mig, la votació torna a estar encaminada cap al fracàs. El PP, en aquesta ocasió, s'abstindrà en un debat que torna a posar la dreta espanyola davant del mirall, molt especialment en el cas d'Alberto Núñez Feijóo i del lideratge que representa al capdavant de les sigles conservadores després d'assumir el relleu de Pablo Casado. El protagonisme al faristol, en tot cas, se l'endurà aquest dimarts Ramón Tamames, economista i exdirigent del PCE, que és el candidat alternatiu presentat per Vox. Ni que sigui per unes hores, serà al centre de la política espanyola. Poc s'ho podia esperar, als 89 anys, que el destí li reservaria una ocasió com aquesta.



La moció es debat fins dimecres, i també servirà per calibrar quin estat d'ànim travessa la majoria de la investidura en el tram final de la legislatura a Espanya. La reforma de la llei mordassa va tornar a enfrontar els aliats del PSOE, i també va enverinar una mica més la relació entre els socialistes i Unides Podem, ja tocada per la reforma del "només sí és sí". El debat al Congrés, en aquest sentit, serà un termòmetre acurat dels equilibris en ple any electoral. La moció, a banda, coincideix amb la visita de la delegació del Parlament Europeu que avalua el cas Pegasus, que passarà a ser un aspecte secundari en la jornada parlamentària d'aquest dimarts. Aquestes són totes les claus per entendre què hi ha en joc en la moció de censura.

Què defensarà Tamames?

El discurs de l'economista triat per l'extrema dreta va ser publicat la setmana passada per eldiario.es. L'esborrany consta de 31 pàgines i assenyala que Espanya s'assembla, sota el mandat del PSOE, a una "autocràcia absorbent". El compromís del candidat, en cas de ser escollit -circumstància que no es produirà-, és el de convocar eleccions el 28 de maig, que és el dia que hi ha les municipals arreu de l'Estat i les municipals en bona part d'autonomies. 

Com ha entomat Feijóo la moció?

Des de l'anunci de la moció, l'estratègia del PP ha estat la de ridiculitzar la iniciativa. El fet que Vox hagi recorregut a una figura com Tamames, un dels històrics de la Transició, ha permès a l'equip de Feijóo de qualificar com a "folklòrica" la moció. El mateix expresident gallec va aconsellar a Tamames, en un dinar el mes de gener, que no caigués en la temptació de Vox amb una frase que va transcendir: "Si fossis el meu pare, no et deixaria fer això".


Per contra, des de la Moncloa l'estratègia ha estat diametralment oposada. Conscients que la iniciativa de l'extrema dreta dona aire a l'executiu de coalició, els estrategues socialistes han subratllat la "serietat" d'una moció de censura que preveu la Constitució. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ho ha repetit després de cada consell de ministres. Aquesta setmana, Rodríguez va destacar que la moció permetria "contraposar dos models".

L'odiosa comparació amb Casado

La Moncloa mai havia elogiat tantCasado com ho ha fet des que Vox va anunciar la seva segona moció de censura de la legislatura. "Les ambigüitats de Feijóo" s'han convertit en objectiu preferent d'atac, tot repetint des de la Moncloa que el líder del PP "no s'atreviria a votar no, com va fer el senyor Casado". Va ser l'octubre del 2020 quan l'aleshores líder del PP va fer un discurs per explicar el vot contrari a la moció d'Abascal. En aquella ocasió, sorprenent propis i estranys, i irritant Vox, va explicitar les diferències entre la dreta i l'extrema dreta. "No és que no ens atrevim o ens hàgim rendit. És que no volem ser com vostès", va dir Casado. Va ser aquella una oportunitat per reforçar un lideratge més fort. Però el PP de seguida va tornar al discurs polaritzador, en una línia de ziga-zagues que Feijóo ha mantingut. 

Una línia erràtica al PP

El mandat de Feijóo —en teoria, provinent del sector més moderat del partit— manté més elements de continuïtat respecte del de Casado —sorgit de l'aznarisme— del que pot semblar. D'alguna obertura en el lèxic ha passat a posicions intransigents, com s'ha vist en el tema de la llengua. Si l'abril del 2022 va parlar de "les llengües d'Espanya", poc després es va despenjar amb atacs a un suposat apartheid a l'escola catalana, una carpeta en la qual el seu antecessor va excel·lir malgrat no haver contrastat les mentides difoses. I les promeses de "no insultar" Sánchez han conviscut amb intents clars de deslegitimació a compte dels pactes d'investidura.

L'estat de la majoria de la investidura

El líder del PSOE continuarà a la Moncloa per afrontar el tram final del mandat i, també, la presidència de torn de la Unió Europea (UE), un dels principals objectius que té aquest 2023. La majoria que li fa costat, però, no travessa el moment de màxima estabilitat, de la mateixa manera que la coalició amb Unides Podem tampoc és exemple de calma. De fet, la convivència entre totes les sensibilitats situades a l'esquerra del PSOE, amb Yolanda Díaz al capdavant, és difusa i no disposa de cap entesa final de cara a la fórmula electoral dels propers comicis. Dels discursos dels aliats també se'n podrà desprendre el clima entre els aliats naturals de Sánchez.