Una setmana després de la constitució del Parlament, amb la tria de la presidència i la mesa de la cambra, les negociacions per formar el Govern avancen amb lentitud, fins al punt que es dona per fet que es tornaran a esgotar els terminis. I un dels elements capitals per entendre la complexitat de les converses entre ERC, Junts i la CUP és el paper que ha de jugar el Consell per la República en la nova legislatura. L'ens que pivota sobre Waterloo, presidit per Carles Puigdemont -amb un paper secundari dels republicans i sense la presència dels anticapitalistes-, no encaixa a l'hora de definir el full de ruta de la legislatura i condiciona el pacte global. De moment, això sí, ERC i la CUP sí que han tancat un preacord que situa el referèndum com a "nou embat".

Junts voldria que capitalitzés l'estratègia independentista fins al punt de ser, per exemple, l'espai de decisió de la relació amb Madrid, però ERC entén que els resultats electorals l'habiliten per demanar un organisme més neutre per assumir aquesta funció o, si no pot ser, repensar el funcionament del Consell. Ara mateix, les posicions són prou distants. El pacte encara és lluny de cristal·litzar, amb el replantejament de l'organisme en l'horitzó.

Quina és, en essència, la discussió? La coordinació del procés i qui marca el pas en les negociacions amb l'Estat a Madrid. De les primeres trobades entre ERC i la CUP en va sorgir, segons relaten les fonts consultades, una idea d'organisme de coordinació a cinc que actués com a estat major del procés o "direcció col·legiada", tal com apareix en les converses entre negociadors.

[blockquote]ERC jutja que el resultat l'habilita per reclamar un organisme més neutre que el Consell i Puigdemont vol que tingui preponderància[/blockquote]
Aquesta "direcció col·legiada" -que lliga amb la "direcció aliada" que defensava Puigdemont al llibre Reunim-nos de l'estiu del 2019- hauria d'estar integrada per l'expresident, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart o Marcel Mauri -com a representants d'Òmnium- i Elisenda Paluzie -Assemblea Nacional Catalana (ANC)-. Passa, això sí, que Junts i molt especialment Puigdemont han insistit en els darrers dies en el rol preponderant al Consell, d'aquí que s'estiguin avaluant canvis per integrar-lo dins del nou moment.

[noticiadiari]2/217394[/noticiadiari]
L'entitat que dirigeix l'expresident ja ha començat a estructurar-se al territori català, i afirma disposar de 500 consells locals. Té 92.000 socis, i té previst celebrar una assemblea després de la formació de Govern. Un coneixedor de les converses assenyala que, en el punt en què es troba la negociació, només hi ha dues opcions: que Puigdemont assumeixi cohabitar amb un òrgan de coordinació que decideixi els propers passos del procés i també l'estratègia a Madrid; o bé que sigui ERC qui cedeixi la direcció política de l'independentisme al Consell.

Un organisme que, sota la presidència de Puigdemont i de l'eurodiputat Toni Comín, s'ha significat sense complexos a favor de la confrontació amb l'Estat i que recela del diàleg. El document Preparem-nos, estructurat a partir de l'acte a Perpinyà de fa tot just un any, n'és l'exemple.

[blockquote]El debat és calendaritzar o no el final del diàleg a Madrid si el govern del PSOE no es mou mentre un nou referèndum s'obre pas davant la DUI[/blockquote] 
La carpeta de Madrid és essencial per al nou Govern, en la mesura que Pere Aragonès és un dels marmessors de la taula de diàleg a través del contacte directe amb Pedro Sánchez. Divendres de la setmana passada, segons relaten fonts coneixedores de les negociacions, per primera vegada ERC es va obrir a consensuar amb Junts la capacitat de coordinació al Congrés dels Diputats. Fins ara, els dos grups han actuat per separat i, en diverses ocasions, s'han enfrontat obertament, ja fos en la investidura de Sánchez o bé en les pròrrogues de l'estat d'alarma. Taula de diàleg i actuació al Congrés forma part d'un mateix àmbit de la negociació que també inclou l'horitzó temporal del procés.

Pel que fa a full de ruta, en aquest sentit, hi ha punts on l'acord és pròxim, però no hi ha una entesa global sobre com afrontar el proper xoc amb l'Estat. Sectors de Junts -els més arrenglerats al costat de Laura Borràs- aposten per aixecar la DUI d'aquí a dos anys si no hi ha avenços en la negociació, mentre que ERC remarca la idea del referèndum, sense entrar en més concrecions. La CUP reclama assumir un esquema de "ruptura", però el seu calendari situa un referèndum abans del 2025, ja sigui pactat o unilateral. Les converses també estan marcades per les eleccions a Madrid, que supeditaran bona part de l'estratègia que desplegui Sánchez en els pròxims mesos.

[noticia]217581[/noticia]
Investidura sense acord global

Les negociacions han avançat en trobades bilaterals, tal com es va produir en la primera fase de les converses per constituir la mesa del Parlament. Els esquemes d'aquelles negociacions s'estan reproduint ara, perquè ERC ha avançat en qüestions sectorials amb la CUP -també va iniciar el diàleg després del 14-F amb els anticapitalistes, amb els quals disposen de vuit grups de treball-, i troba més dificultats en les concrecions amb Junts. Els republicans transmeten sintonia amb la CUP i descriuen avenços en la carpeta social -per lligar el seu suport parlamentari-, una manera de pressionar de Junts, que juga amb els terminis per afavorir una negociació que li permeti un acord més favorable. La CUP constata "l'immobilisme" de Junts, però tampoc dona per fet l'acord amb Esquerra. 

[blockquote]La CUP ha constatat l'"immobilisme" de Junts, però tampoc dona encara per fet un acord amb ERC[/blockquote]
Amb Laura Borràs com a presidenta del Parlament, la formació de Puigdemont pot marcar els tempos dels debats a la cambra, començant pel de la investidura. No es descarta que, si no hi ha acord previ de l'independentisme, Borràs promogui un "acte equivalent" perquè comenci a córrer el rellotge de dos mesos per la investidura.

La distància entre els socis és tan substancial que s'obre la possibilitat que l'acord perseguit per Aragonès -un pacte d'investidura que inclogui els pressupostos i una entesa sòlida també en el full de ruta del mandat- es limiti a un acord marc amb menys concrecions sobre el recorregut de la legislatura. Formalment, però, Aragonès no tira la tovallola i aquest dissabte insistia en la necessitat d'un Govern "fort i transformador" i en la necessitat que la negociació vagi més enllà de "l'intercanvi de responsabilitats".

[blockquote]Al marge del nou organisme i el full de ruta els negociadors busquen l'acord en nou àmbits sectorials que van dels fons europeus a l'habitatge o la salut[/blockquote]
Els negociadors verbalitzen una entesa que pivoti sobre la "lleialtat" i que explori fins a 9 prioritats, des dels fons europeus fins a les accions en matèria d'habitatge, passant pels recursos en salut. La gestió dels fons europeus -de qui depenen i qui hi ha al capdavant- és una de les múltiples discussions pel que fa al pacte del nou Govern. ERC i Junts en reclamen la responsabilitat. De fet, Aragonès voldria que depenguessin directament de la presidència, mentre que la formació de Puigdemont, que aspira a situar Elsa Artadi com a vicepresidenta econòmica, sosté que s'haurien de gestionar des d'aquí.

[noticiadiari]2/217222[/noticiadiari]
El debat sobre l'estructura governamental no ha format part de les converses entre els equips negociadors d'ERC i Junts -la CUP tampoc té concreció de com serà el repartiment final de conselleries-, per bé que entre els partits consten les prioritats i dins de cadascun d'ells el debat sobre què convé i què no és ben viu.

Els de Puigdemont no amaguen la voluntat de disposar aquesta legislatura de la conselleria d'Exteriors -per establir un vincle amb l'estratègia desplegada per Waterloo- de la mateixa manera que es dona per fet que Elsa Artadi serà la veu amb més ascendent del partit dins del Govern, amb el càrrec de vicepresidenta i responsabilitats en matèria econòmica. Al seu torn, Aragonès compta amb Laura Vilagrà com un dels puntals del seu executiu -a la conselleria de Presidència-, Roger Torrent tindrà una cartera amb projecció i ERC assumirà les polítiques de seguretat perquè serà al capdavant d'Interior.

[blockquote]El repartiment de conselleries es debat als partits i no entre partits, però es perfilen Artadi de vicepresidenta econòmica, Vilagrà a Presidència i Torrent amb projecció potent al Govern[/blockquote]
El rellotge continua corrent i divendres que ve -26 de març- és la data límit per celebrar el debat d'investidura. Més enllà del paper que pugui jugar Borràs en el calendari i el format de la sessió, si Aragonès no disposés dels suports suficients en la primera votació -veus de la CUP veuen complicat validar la presidència sense un acord ambiciós de legislatura-, ERC hauria de treballar un canvi de vot en la segona votació, prevista per 48 hores després.

Si no fos així, s'activaria el termini de dos mesos hàbils per investir el candidat abans de caure en la repetició electoral. Diverses fonts implicades en les converses assenyalen, això sí, que qualsevol via que no passi per un acord en un context de pandèmia pot causar rebuig en l'electorat independentista.