Maria Lluïsa Gally Companys, filla d'Hèctor Gally i de Lluïsa Companys (filla del president Lluís Companys), mai va conèixer el seu avi ja que va ser afusellat el 15 d'octubre de l'any 1940. Els seus pares van exiliar-se l'any 1939 a Mèxic, on ella va néixer, i ja mai més van tornar a Catalunya. Maria Lluïsa va viatjar per primer cop a Catalunya l'any 1976, després de la mort de Franco, diu que per 'conviccions' no hi va voler anar abans.
El que coneix Gally del seu avi va ser a través de la seva mare, en els aspectes més familiars, i va ser el seu pare qui li va explicar la figura política i pública del president. Diu Gally que per la seva mare va ser molt dur la mort del pare, Lluís Companys, i 'una ferida oberta' que va portar tota la seva vida, no el va poder veure abans de morir, ja que es trobava a Mèxic, i l'únic que en va rebre va ser una carta de la nit abans de ser afusellat.
Maria Lluïsa Gally explica que es considera mexicana i catalana. Mèxic va ser el país d'acollida de la seva família, on ella va créixer i estudiar i on ha viscut tota la vida. Actualment és directora de l'Instituto Luis Vives, l'institut on va estudiar i que va ser creat pels refugiats de la Guerra Civil amb l'ajuda del govern mexicà, per a que molts dels intel·lectuals de la República hi donessin classes i perquè els fills dels exiliats hi estudiessin.
Aquest divendres, Maria Lluïsa Gally, tornarà a Catalunya per demanar la Declaració de reparació i reconeixement personal convidada per la Generalitat, que li ha ofert assessorament jurídic i ha facilitat el seu trasllat des de Mèxic, perquè la néta del president pugui presentar la declaració davant del Ministeri de Justícia. Maria Lluïsa Gally diu que s'han sumat a aquesta iniciativa ja que surt de la Generalitat, que representa tot el poble català, i ha estat aprovada pel Parlament.
El judici a Companys, segons explica Gally, té molts motius per ser anul·lat, va ser jutjat per un tribunal militar, quan ell no era militar, el van acusar de rebel i roig, quan ell potser sí era rebel, però 'mai roig', diu Gally, i va ser un judici 'sumari i injust'.
Per Gally, la iniciativa de la Generalitat i de la seva família, serà bona perquè molts familiars dels condemnats del franquisme demanin la restauració de la memòria, dels que segons Gally, van ser 'injustament' condemnats pel règim. I afegeix que no hi ha un 'sentiment de venjança', sinó de 'conciliació'.
La néta de Companys creu que la Llei de la memòria històrica és necessària tot i que arriba massa tard. Diu Gally que és necessària ja que hi ha massa famílies que 'no saben on es troben els seus familiars', ja que s'ha fet molta demagògia sobre la República, no s'ha dit la veritat i no s'ha fet cap estudi important sobre la guerra i la postguerra.
Maria Lluïsa Gally diu que va a Barcelona disposada a fer que la memòria del seu avi sigui restablerta i que farà 'tot el necessari' perquè sigui així.
El que coneix Gally del seu avi va ser a través de la seva mare, en els aspectes més familiars, i va ser el seu pare qui li va explicar la figura política i pública del president. Diu Gally que per la seva mare va ser molt dur la mort del pare, Lluís Companys, i 'una ferida oberta' que va portar tota la seva vida, no el va poder veure abans de morir, ja que es trobava a Mèxic, i l'únic que en va rebre va ser una carta de la nit abans de ser afusellat.
Maria Lluïsa Gally explica que es considera mexicana i catalana. Mèxic va ser el país d'acollida de la seva família, on ella va créixer i estudiar i on ha viscut tota la vida. Actualment és directora de l'Instituto Luis Vives, l'institut on va estudiar i que va ser creat pels refugiats de la Guerra Civil amb l'ajuda del govern mexicà, per a que molts dels intel·lectuals de la República hi donessin classes i perquè els fills dels exiliats hi estudiessin.
Aquest divendres, Maria Lluïsa Gally, tornarà a Catalunya per demanar la Declaració de reparació i reconeixement personal convidada per la Generalitat, que li ha ofert assessorament jurídic i ha facilitat el seu trasllat des de Mèxic, perquè la néta del president pugui presentar la declaració davant del Ministeri de Justícia. Maria Lluïsa Gally diu que s'han sumat a aquesta iniciativa ja que surt de la Generalitat, que representa tot el poble català, i ha estat aprovada pel Parlament.
El judici a Companys, segons explica Gally, té molts motius per ser anul·lat, va ser jutjat per un tribunal militar, quan ell no era militar, el van acusar de rebel i roig, quan ell potser sí era rebel, però 'mai roig', diu Gally, i va ser un judici 'sumari i injust'.
Per Gally, la iniciativa de la Generalitat i de la seva família, serà bona perquè molts familiars dels condemnats del franquisme demanin la restauració de la memòria, dels que segons Gally, van ser 'injustament' condemnats pel règim. I afegeix que no hi ha un 'sentiment de venjança', sinó de 'conciliació'.
La néta de Companys creu que la Llei de la memòria històrica és necessària tot i que arriba massa tard. Diu Gally que és necessària ja que hi ha massa famílies que 'no saben on es troben els seus familiars', ja que s'ha fet molta demagògia sobre la República, no s'ha dit la veritat i no s'ha fet cap estudi important sobre la guerra i la postguerra.
Maria Lluïsa Gally diu que va a Barcelona disposada a fer que la memòria del seu avi sigui restablerta i que farà 'tot el necessari' perquè sigui així.
