Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres, i divendres de pont. La dolenta? Que a María Pombo encara li queden vuit llibres per llegir a la tauleta de nit, i ho deu estar passant malament. Cap d'ells deu ser en català, una llengua que aquesta setmana ha rebut un altre cop judicial per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una decisió -previsible- que, de retruc, va servir per salvar la Diada de la pluja i de l'apatia. Perquè el català, mort el procés, s'ha convertit en pràcticament l'únic gran consens que uneix actors de sensibilitats diferents. Fins i tot el PSC, especialment reivindicatiu amb la llengua aquests dies, ho té més que detectat.
En un context de més reacció que acció, quan no hi ha horitzons concrets per cap referèndum -si és que hi han estat mai-, quan el finançament singular potser ja s'ha de negociar amb el PP i Vox a la Moncloa, i quan res fa pensar que existeixi una majoria independentista operativa -és a dir, sense Aliança Catalana-, el català és l'única carta que permet als actors asseure's en una mateixa taula. El Pacte Nacional per la Llengua, sense la presència de Junts i de la CUP, indica que no serà senzill teixir consensos. Ha quedat clar, en tot cas, que els esforços per protegir jurídicament el català no han reeixit. Perquè, sovint, és menys important la solidesa de la llei que l'apriorisme de determinats tribunals.
Una ullada als missatges de la Diada -català, dèficit fiscal, funcionament maldestre de les infraestructures- permet comprendre que el debat públic ha retrocedit dues dècades. L'única nota positiva per a l'independentisme és que el que va impulsar el procés -finançament insuficient, trens que no van a l'hora, centralisme per part de l'administració de l'Estat- continuen vigents. Altra cosa és que existeixi el talent, o l'oportunitat, per tal que els dirigents actuals utilitzin aquests arguments com a catalitzadors d'una nova hegemonia. De moment, això sí, el sobiranisme només té el català per reivindicar. En un context social i demogràfic, per cert, que no és del tot esperançador.
Ens ha agradat
És cíclic el debat sobre l'orientació política de les televisions públiques. És un debat cínic, perquè els qui ara es queixen que TVE està entregada al PSOE -un recorregut per les escaletes dels programes de màxima audiència pot denotar proximitat a Pedro Sánchez o, si més no, bel·ligerància amb el PP- són els mateixos que gaudien de la golden era d'Alfredo Urdaci amb José María Aznar a la Moncloa. Per això és interessant recuperar aquest fragment de La Revuelta, viral aquesta setmana per la conversa entre David Broncano i Mariló Montero. Sobretot perquè retrata aquells qui, com Montero, asseguren que "ja no es pot dir res". El problema, potser, és que no manen els seus.
No ens ha agradat
Des que Donald Trump es va reunir amb Vladímir Putin a Alaska, el desafiament de Rússia només ha fet que accelerar-se: bombardejos cada vegada més letals a Ucraïna -fins i tot contra edificis de la Unió Europea (UE)-, un suposat ciberatac contra l'avió d'Ursula Von der Leyen i, aquest dimecres, drons russos que van envair l'espai aeri de Polònia. Un país que forma part de l'OTAN i que ja ha invocat l'article 4, que implica consultar amb els aliats la situació. Res pacifica Putin, que es rifa com vol Trump, i res fa pensar que es produeixi una desescalada. Sobretot si l'ha de promoure una UE que, en tota aquesta crisi, i també a la de Gaza, no passa del deeply concerned.
Què fem el cap de setmana
Després de la penitència de l'aturada de seleccions -tot i que sempre és divertit veure el madridisme sociològic celebrant el virtuosisme de Pedri i Lamine Yamal amb La Roja-, torna el futbol de Primera Divisió. El Barça s'enfronta al València al Johan Cruyff perquè el Camp Nou, tot i els múltiples anuncis de la junta de Joan Laporta, encara no està disponible, i és una incògnita saber quan ho estarà. De camí al partit, o en el trànsit cap al cinema a veure Romería, o qui sap si tornant de la Costa Brava i esgotant les últimes hores del pont, podeu entretenir-vos amb el menú que tenim preparat: entrevistes, anàlisis i dades -calculadora inclosa- sobre el preu del lloguer. Bon cap de setmana!
