Convergència a la nit electoral Foto: Martí Albesa
La proposta de document de bases fundacionals de la nova CDC defineix la formació que ha de sortir del proper congrés com un partit "demòcrata, catalanista, sobiranista, europeista i humanista", per després afegir que el seu objectiu serà "convertir Catalunya en un estat de la UE i dirigir el futur estat amb vocació de centralitat política i d'esperit social, liberal i humanista".
El partit aspira a més a representar la "centralitat social". Pel que fa a la part més organitzativa, els participants en el congrés del proper 8, 9 i 10 de juliol hauran de respondre una bateria de preguntes que plantegen, per exemple, si aposten per una direcció de dotze membres votats en bloc, amb una presidència representativa.
CDC ha enviat aquest divendres a militants i simpatitzants registrats en el Torn Obert els dos documents que serviran de base per al congrés fundacional del 8, 9 i 10 de juliol. Es treballaran primer en dues comissions i després passaran al plenari, per a la seva aprovació definitiva. El primer, dit de bases fundacionals, serà presentat per Artur Mas i funcionarà per conceptes, de forma que les persones que participin en la comissió podran votar la inclusió, supressió o modificació de cada terme.
La proposta qualifica el partit de sobiranista però no d'independentista, tot i que es marca com a objectiu aconseguir que Catalunya sigui un nou estat de la UE. De fet, imagina el futur amb una "nació catalana amb estat propi, un estat independent, amb la mateixa sobirania que les nacions de la UE, que es doti d'una Constitució que garanteixi drets i protegeixi el compliment dels deures".
Afegeix que la nova CDC ha de ser "transversal, oberta, permeable i flexible". "Naixem des de la societat per a tota la societat, més preocupats per les persones que presoners de les doctrines, allunyat de plantejaments dogmàtics, de prejudicis o d’extrems ideològics del passat que pretenen tenir respostes per a tot", remarca.
També aspira a representar la "centralitat social", la majoria de la societat catalana, i per tant, a ser "decisius" en els moments històrics del país. És per això que subratlla la seva "mentalitat de govern i vocació de transformar la realitat per la via dels fets".
Així mateix, defensa un funcionament plenament democràtic, on els associats participin en la decisió dels plantejaments ideològics i en l'elecció dels candidats externs i interns. En matèria de finançament, s'aposta per un sistema mixt d'aportacions públiques vinculades a resultats electorals i aportacions dels associats i donacions de particulars, totes elles sotmeses a la màxima transparència i control.
Un aspecte destacable és que el document fundacional aposta per un país que "defensi i promogui el castellà com a patrimoni comú de bona part de la població catalana i com a patrimoni compartit amb la resta de pobles hispano parlants".
Una enquesta per ordenar el debat
Pel que fa al document de bases organitzatives, planteja una enquesta per tal d'organitzar el debat, amb diferents opcions de resposta, però les preguntes certament marquen quina és l'aposta inicial. Per afegir alguna proposta o opció de resposta caldrà votar-ho primer.
Així, les persones que participin en el congrés hauran de respondre si volen una estructura amb cinc nivells: una assemblea nacional (que substitueix el congrés), un consell nacional, un Comitè Nacional Executiu, una direcció i una presidència representativa sense tasques executives (que tot apunta que recauria en Artur Mas).
Pel que fa a la direcció, es pregunta si es vol que sigui horitzontal o vertical, i en el primer cas, si s'està d'acord amb una dotzena de membres votats en bloc, de forma que les primàries no siguin càrrec per càrrec, sinó que es votin equips.
També es planteja la creació d'un Consell per a la Qualitat Democràtica, d'on pengi, d'una banda, una Comissió per a la Transparència, el Compliment Ètic i les Garanties, i de l'altra, una Comissió Econòmica.
Aquí també es plantejarà la qüestió de les incompatibilitats, així com la limitació de mandats, la possibilitat de fer consultes internes per prendre certes decisions, i com es regula la figura de l'associat (abans militant) i la del simpatitzant. Capítol apart mereix l'apartat de sancions, de lleus a molt greus, amb conseqüències que van des de l'amonestació, passant per la multa econòmica fins a l'expulsió.
La proposta qualifica el partit de sobiranista però no d'independentista, tot i que es marca com a objectiu aconseguir que Catalunya sigui un nou estat de la UE. De fet, imagina el futur amb una "nació catalana amb estat propi, un estat independent, amb la mateixa sobirania que les nacions de la UE, que es doti d'una Constitució que garanteixi drets i protegeixi el compliment dels deures".
Afegeix que la nova CDC ha de ser "transversal, oberta, permeable i flexible". "Naixem des de la societat per a tota la societat, més preocupats per les persones que presoners de les doctrines, allunyat de plantejaments dogmàtics, de prejudicis o d’extrems ideològics del passat que pretenen tenir respostes per a tot", remarca.
També aspira a representar la "centralitat social", la majoria de la societat catalana, i per tant, a ser "decisius" en els moments històrics del país. És per això que subratlla la seva "mentalitat de govern i vocació de transformar la realitat per la via dels fets".
Així mateix, defensa un funcionament plenament democràtic, on els associats participin en la decisió dels plantejaments ideològics i en l'elecció dels candidats externs i interns. En matèria de finançament, s'aposta per un sistema mixt d'aportacions públiques vinculades a resultats electorals i aportacions dels associats i donacions de particulars, totes elles sotmeses a la màxima transparència i control.
Un aspecte destacable és que el document fundacional aposta per un país que "defensi i promogui el castellà com a patrimoni comú de bona part de la població catalana i com a patrimoni compartit amb la resta de pobles hispano parlants".
Una enquesta per ordenar el debat
Pel que fa al document de bases organitzatives, planteja una enquesta per tal d'organitzar el debat, amb diferents opcions de resposta, però les preguntes certament marquen quina és l'aposta inicial. Per afegir alguna proposta o opció de resposta caldrà votar-ho primer.
Així, les persones que participin en el congrés hauran de respondre si volen una estructura amb cinc nivells: una assemblea nacional (que substitueix el congrés), un consell nacional, un Comitè Nacional Executiu, una direcció i una presidència representativa sense tasques executives (que tot apunta que recauria en Artur Mas).
Pel que fa a la direcció, es pregunta si es vol que sigui horitzontal o vertical, i en el primer cas, si s'està d'acord amb una dotzena de membres votats en bloc, de forma que les primàries no siguin càrrec per càrrec, sinó que es votin equips.
També es planteja la creació d'un Consell per a la Qualitat Democràtica, d'on pengi, d'una banda, una Comissió per a la Transparència, el Compliment Ètic i les Garanties, i de l'altra, una Comissió Econòmica.
Aquí també es plantejarà la qüestió de les incompatibilitats, així com la limitació de mandats, la possibilitat de fer consultes internes per prendre certes decisions, i com es regula la figura de l'associat (abans militant) i la del simpatitzant. Capítol apart mereix l'apartat de sancions, de lleus a molt greus, amb conseqüències que van des de l'amonestació, passant per la multa econòmica fins a l'expulsió.
