Els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols només són en castellà, llevat del cas de “La Corunya” i dels casos en què no existeix traducció al castellà i, per tant, s’utilitza el nom d’origen del lloc. Això succeeix també quan les destinacions són a territoris de parla catalana, com és el cas d’ “Eivissa” i “Alacant”, que apareixen anunciades als panells únicament en la forma castellana “Ibiza” i “Alicante”.
Aquesta és una de les mancances en l’ús del català que posa de relleu l’estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua, amb el títol La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona (desembre 2008), disponible al següent enllaç www.plataforma-llengua.cat/doc/toponimia_aeroport.pdf. L’estudi mostra com a l’aeroport del Prat de Barcelona l’ús del català no està normalitzat malgrat que aquesta és l’única llengua pròpia i oficial del territori on es troba.
Als panells i teleindicadors del trànsit aeri, les destinacions s’anuncien només en llengua castellana quan existeix una forma tradicional en aquesta llengua (excepte en el cas de “La Corunya”, que s’anuncia amb la forma gallega “A Coruña”). En són exemples “Nueva York”, “Moscú”, “Bruselas”, “Milan”, “Atenas”, “Estocolmo”, “Hamburgo”, “Nápoles”, “Niza”, “Oporto”, “Turín”... Fins i tot, quan els topònims tenen una única forma oficial en català, també s’opta per la forma en castellà. Aquest és el cas de l’ús del topònim “Ibiza” en lloc d’ “Eivissa”.
Pel que fa a la presència del català a la megafonia, els avisos enregistrats són en català, castellà i anglès, però, en canvi, els avisos en directe són només en castellà i anglès i, rarament, també en català. Per altra banda, en alguns cartells de les terminals hi manca el català; en les indicacions bàsiques en trilingüe, majoritàries a tot l’aeroport, el català hi és present però com a llengua secundària, amb el castellà destacat amb un format diferenciat (en groc i negreta).
Segons conclou l’estudi, la presència del català a l’actual aeroport de Barcelona presenta força mancances, sobretot pel que fa a la toponímia de les destinacions. Ara com ara, un usuari català de l’aeroport pot ser que no rebi les informacions bàsiques relacionades amb els vols en la seva pròpia llengua (com són els anuncis per megafonia, si són directes, i el nom de la destinació als panells i teleindicadors). I ni tan sols és així quan el vol es dirigeix a destinacions dins dels territoris de parla catalana.
