El traspàs de Rodalies serà un dels cavalls de batalla de la negociació dels pressupostos de l'Estat del 2022. La gestió d'aquesta infraestructura clau per al país i per a la ciutadania ha estat motiu de disputa política des de fa molts anys, especialment des que el catalanisme hagi renegat d'un primer traspàs parcial del 2010 i, en especial, dels incompliments inversors de l'Estat que hi anaven vinculats. Fins i tot, en els darrers cinc anys, Adif i Renfe només han executat quatre de cada deu euros aprovats i pressupostats per a Catalunya.

La Generalitat ha denunciat reiteradament que, dels 4.000 milions compromesos fins al 2015 en aquell primer acord segellat pel tripartit, només se n'han acabat executant prop del 14%. Des de llavors, diversos governs han tornat a prometre les batejades com a "pluges de milions" en inversions que, en bona mesura, han acabat en plugim. A principis del 2017, Mariano Rajoy va assegurar que gastaria uns 4.000 milions en Rodalies a Catalunya fins al 2025, mentre que, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, un nou Pla de Rodalies 2020-2030 contempla inversions de més de 6.300 milions al país.

A l'espera de com es concreta aquest darrer compromís, el cert és que els executius centrals sovint han inclòs als pressupostos que validava el Congrés inversions per a Catalunya que satisfeien aquests objectius. El problema arriba a l'hora de gastar aquestes partides. En els últims cinc exercicis complets, Adif i Renfe havien reservat als seus comptes fins a 2.103,5 milions en inversions al país -sense incloure l'alta velocitat-, però d'aquests només han acabat concretant-se'n 844 milions. 



Això equival a un nivell de compliment respecte allò pressupostat -que no en relació a allò promès políticament- del 40,1% entre 2016 i 2020. I, si es té en compte també el 2015, el nivell encara cau més, fins al 37,7%. El percentatge màxim de recursos gastats respecte els previstos és del 2017, amb un 73,4% de compliment. Tot i això, llavors la partida encara era modesta, de poc més de 200 milions entre les dues empreses públiques, i no va ser fins als comptes del 2018 que va inflar-se. Va ser després de la promesa milionària de Rajoy, tot i que la llum verda definitiva va arribar després de la moció de censura de Sánchez, qui els ha hagut d'implementar.

La inversió aprovada per a Adif i Renfe a Catalunya ascendia a més de 350 milions per a aquell any. I malgrat que els següents dos exercicis no es van aprovar nous pressupostos, aquells comptes incorporaven una previsió de despesa plurianual amb un clar increment en aquestes partides fins als 582 milions per al 2019 i els 711,3 milions per al 2020. De nou, però, el nivell d'execució va ser molt minso, d'entre el 28,8% i el 45,3% dels recursos contemplats, segons l'any, tal com reconeix el mateix Ministeri d'Hisenda en els seus informes.

I aquest 2021 no sembla que avanci amb millor peu. El govern espanyol va aprovar un nou sostre inversor de rècord en els pressupostos d'aquest any, amb 969,5 milions per a Adif i Renfe a Catalunya, però el grau de compliment durant el primer semestre és molt pobre, ja que el juny tan sols s'havia gastat un 10,1%. Sigui com sigui, en aquest àmbit no hi ha greuge territorial, ja que l'incompliment és generalitzat i la despesa territorialitzada en la xarxa ferroviària durant els darrers cinc anys a tot l'Estat equival també a només el 40,4% del pressupost prèviament aprovat.

[noticia]225132[/noticia]
És en aquest marc que, més de deu anys més tard, la reivindicació del traspàs complet de Rodalies torna a ressonar, especialment després d'una polèmica vaga a Renfe que ha tingut la protesta contra aquest canvi de gestor un dels puntals. ERC ho posarà sobre la taula com un dels elements rellevants en la negociació dels pressupostos, però tant el PSC com els comuns li reclamen que desvinculi la carpeta dels comptes estatals de la competencial. I això que precisament els comuns, una setmana abans, també plantejaven aquesta qüestió com un element essencial.

En la mateixa línia, el govern espanyol demana no vincular aquests dos aspectes i, mentre promet una nova pluja de milions en infraestructures en els pressupostos del 2022 -sense garantir-ne l'execució-, recorda que, en la comissió bilateral de principis d'agost, Generalitat i Estat es van emplaçar a tractar aquest i altres eventuals traspassos en una altra reunió aquest octubre. I mentre, s'acumulen les queixes reiterades pels retards i el mal servei de la xarxa ferroviària de titularitat estatal.