El 24-M ha capgirat la política lleidatana. L’ecosistema polític a la ciutat comença a canviar, i Àngel Ros intenta adaptar-se a aquest nou hàbitat amb la voluntat de conservar el que es pugui d’aquelles estructures del consistori que va manar amb la calma de la majoria absoluta durant dues legislatures. El paer en cap ha pactat amb Ciutadans, però no ha fet aquest pas perquè tingui intenció de lluitar contra el sobiranisme o vulgui unir-se a la croada unionista que lidera ara Albert Rivera. Almenys, no ha estat aquesta la qüestió principal que l’ha empès a encaixar davant les càmeres amb Ángeles Ribes.

L’alcalde de Lleida ha estès la mà a Ciutadans perquè no ha trobat cap altre partit disposat a evitar-li el “mal tràngol” de veure com perdia bona part del control de la Paeria i com desapareixien les cadires d’alguns dels membres del seu equip, a la llista negra de diversos partits de l’oposició. Si hagués vist possibilitats de salvar aquests mobles amb CDC o ERC, Ros hagués bastit amb tota tranquil·litat pactes amb aquests partits per molt independentistes que fossin. Tan simple i, alhora, tan trist com això.

L’espanyolisme li ha salvat aquesta papereta, però l’ha deixat en una posició de debilitat. Al mig de l’escenari, tothom dispara contra l’alcalde mentre els partits aprofiten la situació per treure’n rèdits. Ciutadans es ven com una formació que garanteix l’estabilitat i que ha aconseguit relligar els socialistes lleidatans a les seves tesis, mentre que els partits sobiranistes es reafirmen en els seus postulats a costa de la incoherència d’un polític que va arribar amb l’etiqueta de catalanista però que ha  acabat acceptant l’eliminació de la preferència del català en la institució que ell governa.

Què pot vendre Ros en aquesta partida? Poca cosa. D’ençà de la firma de l’acord, l’alcalde s’ha passat els dies matisant i desmentint mentre uns i altres s’ha anat tirant els plats pel cap en una baralla que ha reforçat la idea que el president del PSC s’ha llençat als braços de l’espanyolisme per mantenir la situació d’algunes persones del seu entorn, inclòs algun que altre familiar. El polític socialista ha rebut un favor de Ciutadans, sí, però li ha generat un problema al seu partit, del qual n’és president. Amb les eleccions del 27-S a l’horitzó, una de les cares visibles del PSC ha dibuixat al seu ajuntament una majoria unionista amb Ciutadans i PP, un moviment que hauran d’assumir els socialistes, a qui se’ls hi recordarà d’ara en endavant la jugada d’Àngel Ros. El seu pacte serà un llast pel partit, sobretot si vol mantenir distàncies amb espanyolistes i catalanistes.