29
de desembre
de
2020, 09:30
Actualitzat:
18:10h
La judicialització de la política no dona treva per Nadal. La possible inhabilitació exprés del president de la Generalitat, Quim Torra, aquest 3 de gener inquieta tant el Govern com la Moncloa. La Junta Electoral Central (JEC) debat divendres vinent dos recursos del PP i Ciutadans per apartar Torra per la via ràpida, sense esperar a la decisió del Tribunal Suprem que podria ratificar d'aquí uns mesos la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i inhabilitar de manera ferma el president.
Una possible inhabilitació per part de la JEC -que té majoria conservadora ja que no es renova des que Mariano Rajoy era president- impactaria de ple en el Govern, perquè ara per ara el vicepresident, Pere Aragonès, n'assumiria la presidència interina. També condicionaria les negociacions entre ERC i el PSOE, que s'han reprès aquest divendres a l'espera del posicionament de l'Advocacia de l'Estat davant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras.
La data clau, a hores d'ara, és el 3 de gener. Està previst que la JEC es reuneixi per estudiar els escrits que van presentar fa uns dies el PP i Ciutadans. Els dos partits volen evitar que Junqueras -condemnat a 13 anys de presó per sedició i malversació- obtingui l'acta d'eurodiputat i que Torra sigui inhabilitat sense esperar que el Suprem es pronunciï sobre el recurs de cassació que va presentar el president després del veredicte del TSJC.
Retirar l'acta de diputat a Torra
PP i Ciutadans van presentar un recurs a la Junta Electoral de Barcelona (JEP) demanant apartar Torra malgrat que la sentència del TSJC no és ferma. Els dos partits de la dreta, juntament amb els ultres de Vox, argumentaven que calia retirar a Torra la condició de diputat al Parlament. D'aquesta manera, deixaria també la presidència de la Generalitat. Després d'una intensa deliberació, la JEP va desestimar el recurs.
Els tres partits han recorregut ara la decisió a la JEC, on esperen tenir més sort. Argumenten que els condemnats per un delicte contra l'administració pública, inclòs el de desobediència, no poden ser elegibles com a diputats i demanen, en aquest sentit, retirar la condició de diputat a Torra. Si la JEC accepta, Torra hauria de deixar el càrrec perquè només els diputats al Parlament poden ser presidents (a diferència del Congrés, on el president del govern espanyol no ha de ser necessàriament diputat).
Aquest dissabte, tant PP com Cs s'han mostrat confiats perquè la JEC aparti Torra: els populars han defensat la seva "ofensiva legal i política" per assegurar que "les sentències es compleixen a Espanya", mentre que els taronges esperen que la decisió del tribunal electoral vagi més enllà del veredicte de la Junta Electoral de Barcelona. Uns i altres confien, però, que si no ho fa en uns dies la JEC ho acabarà fent el Suprem.
Moviments al Govern o Aragonès com a president
Malgrat que Torra ha deixat clar que la JEC no el pot apartar i que només ho pot fer el Parlament, una possible inhabilitació exprés provocaria un sotrac en el Govern. Segons la llei de la presidència, si el president és destituït qui assumeix la presidència interina és el vicepresident, que a dia d'avui és el republicà Pere Aragonès. Això situaria ERC al Palau de la Generalitat, tot i que Aragonès no tindria totes les atribucions d'un president i no podria ni reestructurar el Govern ni convocar eleccions, i caldria un debat d'investidura fallit -amb candidat de JxCat- abans de poder anar de nou a les urnes. Si això passés, Aragonès podria ser president en funcions un mínim de quatre mesos: dos fins a la convocatòria electoral i dos més entre la convocatòria i la jornada electoral.
Ferran Bel, diputat de JxCat al Congrés, ha deixat clar que, en cas d'inhabilitació, la presidència hauria de ser per algun perfil de l'espai postconvergent i això implicaria apartar Aragonès ja que de vicepresident només en pot haver un. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va demanar divendres en una entrevista a Europa Press consensuar una resposta conjunta amb els seus socis de Govern en cas d'inhabilitació. "Hauríem de consensuar es passos que s'han de fer, ja sigui en el marc del Govern o en les decisions del Parlament", va dir Vilalta.
Puigneró i Borràs, damunt la taula
Tot és obert i la remor de fons és aquests dies intensa ja que ERC no veu amb bons ulls una crisi de Govern que, si no fos pactada, vincularien a l'afany de JxCat per preservar la posició electoral. Diverses fonts no descarten algun tipus de cop d'efecte de Torra o situar, d'acord amb Waterloo, un vicepresident de JxCat que assumiria la presidència interina i un paper determinant en la imminent convocatòria electoral i han circulat noms com el conseller Jordi Puigneró o la diputada a Madrid Laura Borràs. Una qüestió que, en tot cas, caldria resoldre abans del dia 3. JxCat vol fer valdre que és a ells als que els toca mantenir la presidència, independentment del que determinin la JEC o el Suprem.
La investidura de Sánchez, a l'expectativa
Al Palau de la Generalitat la inquietud per veure què passa amb Torra és evident, i també ho és a la Moncloa. La investidura de Pedro Sánchez no està tancada i la sentència del TJUE ha encarit l'abstenció d'ERC. Les negociacions entre socialistes i republicans s'han reprès aquest divendres de manera formal -abans hi van haver alguns contactes- i totes dues parts han constatat la incertesa que hi ha de cara a una possible inhabilitació del president de la Generalitat. De fet, el futur de Torra va planar sobre la reunió de divendres, que no va servir per tancar l'acord segons fonts socialistes. A l'entorn de Pedro Sánchez no els passa per alt el control que els conservadors tenen de la JEC, que va excedir-se, per exemple, intentant evitar que Puigdemont fos candidat a les europees.
Si no hi ha un avenç significatiu en aquests propers dies, la investidura de Sánchez no estarà tancada el dia 3, quan s'ha de reunir la JEC. Els socialistes compten que seva decisió sobre Torra és poc previsible. Si finalment opta per apartar-lo, això sacsejaria el panorama polític i complicaria les coses, perquè ERC tindria molt més difícil justificar davant l'electorat independentista una possible abstenció.
La decisió de la JEC, davant del Suprem
Sigui com sigui, la decisió de la Junta Electoral podrà ser recorreguda al Tribunal Suprem, que haurà de decidir. Els recursos de PP i Cs demanen tant apartar Torra com impedir que Junqueras sigui eurodiputat, desafiant la sentència del TJUE. Si la JEC opta per no permetre que el líder d'ERC obtingui l'acta, podria enfrontar-se al Suprem, que ha de decidir en els pròxims dies com aplica la sentència de Luxemburg.
Així mateix, si el tribunal electoral opta per la inhabilitació exprés de Torra podria trobar-se amb un revés de l'alt tribunal espanyol, que ja ha de decidir sobre la qüestió pel recurs de Torra a la sentència del TSJC. La defensa del president compta que el veredicte del Suprem serà ràpid, i podria arribar en el primer semestre del 2020.
Una possible inhabilitació per part de la JEC -que té majoria conservadora ja que no es renova des que Mariano Rajoy era president- impactaria de ple en el Govern, perquè ara per ara el vicepresident, Pere Aragonès, n'assumiria la presidència interina. També condicionaria les negociacions entre ERC i el PSOE, que s'han reprès aquest divendres a l'espera del posicionament de l'Advocacia de l'Estat davant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras.
La data clau, a hores d'ara, és el 3 de gener. Està previst que la JEC es reuneixi per estudiar els escrits que van presentar fa uns dies el PP i Ciutadans. Els dos partits volen evitar que Junqueras -condemnat a 13 anys de presó per sedició i malversació- obtingui l'acta d'eurodiputat i que Torra sigui inhabilitat sense esperar que el Suprem es pronunciï sobre el recurs de cassació que va presentar el president després del veredicte del TSJC.
Retirar l'acta de diputat a Torra
PP i Ciutadans van presentar un recurs a la Junta Electoral de Barcelona (JEP) demanant apartar Torra malgrat que la sentència del TSJC no és ferma. Els dos partits de la dreta, juntament amb els ultres de Vox, argumentaven que calia retirar a Torra la condició de diputat al Parlament. D'aquesta manera, deixaria també la presidència de la Generalitat. Després d'una intensa deliberació, la JEP va desestimar el recurs.
Els tres partits han recorregut ara la decisió a la JEC, on esperen tenir més sort. Argumenten que els condemnats per un delicte contra l'administració pública, inclòs el de desobediència, no poden ser elegibles com a diputats i demanen, en aquest sentit, retirar la condició de diputat a Torra. Si la JEC accepta, Torra hauria de deixar el càrrec perquè només els diputats al Parlament poden ser presidents (a diferència del Congrés, on el president del govern espanyol no ha de ser necessàriament diputat).
Aquest dissabte, tant PP com Cs s'han mostrat confiats perquè la JEC aparti Torra: els populars han defensat la seva "ofensiva legal i política" per assegurar que "les sentències es compleixen a Espanya", mentre que els taronges esperen que la decisió del tribunal electoral vagi més enllà del veredicte de la Junta Electoral de Barcelona. Uns i altres confien, però, que si no ho fa en uns dies la JEC ho acabarà fent el Suprem.
Moviments al Govern o Aragonès com a president
Malgrat que Torra ha deixat clar que la JEC no el pot apartar i que només ho pot fer el Parlament, una possible inhabilitació exprés provocaria un sotrac en el Govern. Segons la llei de la presidència, si el president és destituït qui assumeix la presidència interina és el vicepresident, que a dia d'avui és el republicà Pere Aragonès. Això situaria ERC al Palau de la Generalitat, tot i que Aragonès no tindria totes les atribucions d'un president i no podria ni reestructurar el Govern ni convocar eleccions, i caldria un debat d'investidura fallit -amb candidat de JxCat- abans de poder anar de nou a les urnes. Si això passés, Aragonès podria ser president en funcions un mínim de quatre mesos: dos fins a la convocatòria electoral i dos més entre la convocatòria i la jornada electoral.
Ferran Bel, diputat de JxCat al Congrés, ha deixat clar que, en cas d'inhabilitació, la presidència hauria de ser per algun perfil de l'espai postconvergent i això implicaria apartar Aragonès ja que de vicepresident només en pot haver un. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va demanar divendres en una entrevista a Europa Press consensuar una resposta conjunta amb els seus socis de Govern en cas d'inhabilitació. "Hauríem de consensuar es passos que s'han de fer, ja sigui en el marc del Govern o en les decisions del Parlament", va dir Vilalta.
Puigneró i Borràs, damunt la taula
Tot és obert i la remor de fons és aquests dies intensa ja que ERC no veu amb bons ulls una crisi de Govern que, si no fos pactada, vincularien a l'afany de JxCat per preservar la posició electoral. Diverses fonts no descarten algun tipus de cop d'efecte de Torra o situar, d'acord amb Waterloo, un vicepresident de JxCat que assumiria la presidència interina i un paper determinant en la imminent convocatòria electoral i han circulat noms com el conseller Jordi Puigneró o la diputada a Madrid Laura Borràs. Una qüestió que, en tot cas, caldria resoldre abans del dia 3. JxCat vol fer valdre que és a ells als que els toca mantenir la presidència, independentment del que determinin la JEC o el Suprem.
La investidura de Sánchez, a l'expectativa
Al Palau de la Generalitat la inquietud per veure què passa amb Torra és evident, i també ho és a la Moncloa. La investidura de Pedro Sánchez no està tancada i la sentència del TJUE ha encarit l'abstenció d'ERC. Les negociacions entre socialistes i republicans s'han reprès aquest divendres de manera formal -abans hi van haver alguns contactes- i totes dues parts han constatat la incertesa que hi ha de cara a una possible inhabilitació del president de la Generalitat. De fet, el futur de Torra va planar sobre la reunió de divendres, que no va servir per tancar l'acord segons fonts socialistes. A l'entorn de Pedro Sánchez no els passa per alt el control que els conservadors tenen de la JEC, que va excedir-se, per exemple, intentant evitar que Puigdemont fos candidat a les europees.
Si no hi ha un avenç significatiu en aquests propers dies, la investidura de Sánchez no estarà tancada el dia 3, quan s'ha de reunir la JEC. Els socialistes compten que seva decisió sobre Torra és poc previsible. Si finalment opta per apartar-lo, això sacsejaria el panorama polític i complicaria les coses, perquè ERC tindria molt més difícil justificar davant l'electorat independentista una possible abstenció.
La decisió de la JEC, davant del Suprem
Sigui com sigui, la decisió de la Junta Electoral podrà ser recorreguda al Tribunal Suprem, que haurà de decidir. Els recursos de PP i Cs demanen tant apartar Torra com impedir que Junqueras sigui eurodiputat, desafiant la sentència del TJUE. Si la JEC opta per no permetre que el líder d'ERC obtingui l'acta, podria enfrontar-se al Suprem, que ha de decidir en els pròxims dies com aplica la sentència de Luxemburg.
Així mateix, si el tribunal electoral opta per la inhabilitació exprés de Torra podria trobar-se amb un revés de l'alt tribunal espanyol, que ja ha de decidir sobre la qüestió pel recurs de Torra a la sentència del TSJC. La defensa del president compta que el veredicte del Suprem serà ràpid, i podria arribar en el primer semestre del 2020.