Llum verda definitiva a la primera llei de desconnexió. Junts pel Sí i la CUP han aprovat aquest divendres, en l'últim punt de l'últim ple de la temporada, la norma del codi tributari que ha de regular l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). "És un instrument imprescindible perquè el sistema fiscal funcioni bé, i això és una estructura d'estat. Ja tenim una Hisenda, però la volem gestionar nosaltres", ha indicat Maria Senserrich, diputada de Junts pel Sí i relatora de la llei que ha sortit avui de la cambra, que posa les "bases" del que ha de ser la futura administració tributària.

"Això és el que fa un país normal. Ara estem sotmesos a un govern espanyol que ens amenaça amb el FLA i juga de manera descarada amb els diners dels ciutadans pagant la policia política", ha assenyalat Senserrich, que ha acusat el PP de "perseguir" gent per la seva ideologia. "Nosaltres creiem en les persones, pensin el que pensin", ha destacat la diputada igualadina, que ha recalcat que els catalans "han dit prou". Segons Senserrich, el nou model tributari "està al servei de les persones", allunyat de les normes "complexes i feixugues" que tenen a l'Estat.

Nous instruments

El text que s'ha estat treballant al llarg dels últims mesos estableix els principis generals del marc tributari i els valors que hauran de regir la política fiscal de Catalunya des d'un punt de vista genèric. La llei no detalla quins impostos ni quines competències s'inclouran i parla sempre del compliment de la legalitat i els marcs normatius vigents, sense especificar si es tracta de les lleis espanyoles o les que pugin aprovar-se amb una eventual independència. El Govern defineix la norma com un marc que desplega fins al fons la Hisenda autonòmica i, al mateix temps, prepara l'administració en cas que Catalunya es converteixi en un estat després de l'1 d'octubre.
 
La llei també dona cobertura a la nova ATC, incloent i modificant la que es va aprovar el 2007, i crea un consell fiscal que assessorarà la Generalitat en matèria tributària i que estaria composat per membres nomenats pel Govern, pels ens locals, per les associacions i col·legis d'assessors fiscals i per acadèmics de prestigi en la matèria. També inclou la creació de l'Institut de Recerca de la Fiscalitat i d'Estudis Tributaris.

Crítiques de PP i Ciutadans

"Estem davant d'un codi tributari que no pretén millorar la vida dels ciutadans. La seva finalitat és ser un instrument a favor de la secessió", ha considerat Antonio Espinosa, diputat de Ciutadans, que troba una "il·legalitat" la norma. Espinosa ha recordat que en un primer moment es va intentar tramitar en forma de ponència conjunta: "Ens volien obligar a participar en un lloc on no hi volíem ser". El diputat liberal ha recordat que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha qüestionat preceptes de la norma.

"Volen convertir l'Agència Tributària de Catalunya en un lloc privat per a independentistes, i ja els han dit que no ho poden fer", ha ressaltat Espinosa, que veu una "provocació a l'estat de dret i un engany a la ciutadania" en aquesta norma. Segons el diputat, és només l'Estat qui mana sobre els impostos cedits i ha indicat que no té encaix estatutari perquè vol construir una "hiperestructura francament aparatosa". Espinosa ha acabat la intervenció desitjant bones vacances a tothom amb una dedicatòria especial als independentistes, a qui ha recomanat que es "relaxin".
 

🎥 @aespice "Estamos ante un código tributario que no pretende ordenar el sistema tributario de CAT ni mejorar el servicio a los ciudadanos" pic.twitter.com/KXamTE9jIW

— Ciutadans (@CiutadansCs) 28 de juliol de 2017

El secretari general del PP a Catalunya, Santi Rodríguez, ha criticat la manera com s'ha tramitat la normativa, i ha indicat que bona part del seu contingut surt del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) de l'anterior legislatura. "Forma part del seu objectiu obsessiu de portar Catalunya a la separació", ha ressaltat Rodríguez, que ha defensat que la llei "genera confusió". "Això d'avui no és una norma, és un discurs polític", ha manifestat el dirigent popular per tancar la intervenció.

Àngels Martínez, diputada de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), ha lamentat que no s'hagi fet un debat a fons sobre la fiscalitat aprofitant aquesta llei. "Aquest aprofundiment no s'ha donat, i això fa que per més que s'aprovi aquest codi, les coses que passen ara seguiran passant", ha reflexionat Martínez. Hi ha aspectes de la llei, segons ella, que recorden a la deixa que, presumptament, el pare de Jordi Pujol va deixar al seu fill i que tanta polèmica ha generat els últims tres anys.

Les diferències entre el PSC i la CUP

Maria Senserrich, ponent relatora de la llei, ha agraït la feina feta amb la CUP, tot i les "diferències" existents entre Junts pel Sí i els anticapitalistes. Senserrich ha considerat que amb l'aprovació de la norma s'està "complint" amb el mandat que va sortir de les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. Els membres del Govern han hagut de marxar de la cambra durant part del debat -han tornat abans de la votació- per seguir els esdeveniments relacionats amb l'incident de tren a l'Estació de França.

La diputada Alícia Romero, del PSC, s'ha queixat d'aquesta circumstància, i ha posat en dubte que "tots" els membres del Govern estiguessin "ajudant les víctimes". Romero ha posat de manifest les "sospites" i les "contradiccions" de Junts pel Sí i la CUP, que segons ella mostren "molt poca valentia" en relació al full de ruta. Segons el PSC, no existeix la necessitat d'establir un codi tributari a Catalunya. "Per construir un nou país caldria fer les coses millor del que es feien", ha ressaltat.
 
"El procés s'ho ha emportat tot", ha apuntat Romero, que ha criticat l'actitud de la CUP en la redacció de la llei. "No sembla gaire anticapitalista, aquesta norma. Sembla marcada pels conceptes d'Artur Mas", ha destacat la dirigent socialista, que s'ha queixat de la no acceptació de les seves esmenes. "Té més de liberal que d'anticapitalista", ha indicat en referència a la diputada Eulàlia Reguant.

Reguant, en el seu torn, ha indicat que s'està "molt lluny" de la "democràcia fiscal". "Fins ara, l'ATC és ben poca cosa, i ni tan sols exerceix les competències que li permet la legalitat", ha ressaltat la representant dels anticapitalistes. "Es tracta de poder governar-nos i d'autodeterminar-nos", ha afegit, "de cara al futur que vindrà en breu". Reguant ha reclamat tenir un debat fiscal perquè dels impostos en depenen les condicions de vida de la gent i la seva capacitat de tenir "vides dignes". "Cal una ànima distributiva real, no com ara", ha insistit.