La primera llei de desconnexió rep l'aval definitiu del Parlament

Junts pel Sí i la CUP aproven la norma del codi tributari, que regula el marc de l'Agència Tributària de Catalunya | L'oposició critica la tramitació i el contingut de la llei, "pensada exclusivament per separar" i "centrada només en el procés"

28 de juliol de 2017, 12:30
Actualitzat: 13:33h

Últim ple del Parlament de la temporada Foto: Parlament de Catalunya


Llum verda definitiva a la primera llei de desconnexió. Junts pel Sí i la CUP han aprovat aquest divendres, en l'últim punt de l'últim ple de la temporada, la norma del codi tributari que ha de regular l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). "És un instrument imprescindible perquè el sistema fiscal funcioni bé, i això és una estructura d'estat. Ja tenim una Hisenda, però la volem gestionar nosaltres", ha indicat Maria Senserrich, diputada de Junts pel Sí i relatora de la llei que ha sortit avui de la cambra, que posa les "bases" del que ha de ser la futura administració tributària.

"Això és el que fa un país normal. Ara estem sotmesos a un govern espanyol que ens amenaça amb el FLA i juga de manera descarada amb els diners dels ciutadans pagant la policia política", ha assenyalat Senserrich, que ha acusat el PP de "perseguir" gent per la seva ideologia. "Nosaltres creiem en les persones, pensin el que pensin", ha destacat la diputada igualadina, que ha recalcat que els catalans "han dit prou". Segons Senserrich, el nou model tributari "està al servei de les persones", allunyat de les normes "complexes i feixugues" que tenen a l'Estat.

Nous instruments

El text que s'ha estat treballant al llarg dels últims mesos estableix els principis generals del marc tributari i els valors que hauran de regir la política fiscal de Catalunya des d'un punt de vista genèric. La llei no detalla quins impostos ni quines competències s'inclouran i parla sempre del compliment de la legalitat i els marcs normatius vigents, sense especificar si es tracta de les lleis espanyoles o les que pugin aprovar-se amb una eventual independència. El Govern defineix la norma com un marc que desplega fins al fons la Hisenda autonòmica i, al mateix temps, prepara l'administració en cas que Catalunya es converteixi en un estat després de l'1 d'octubre.
 

Agència Tributària de Catalunya. Foto: Adrià Costa


La llei també dona cobertura a la nova ATC, incloent i modificant la que es va aprovar el 2007, i crea un consell fiscal que assessorarà la Generalitat en matèria tributària i que estaria composat per membres nomenats pel Govern, pels ens locals, per les associacions i col·legis d'assessors fiscals i per acadèmics de prestigi en la matèria. També inclou la creació de l'Institut de Recerca de la Fiscalitat i d'Estudis Tributaris.

Crítiques de PP i Ciutadans

"Estem davant d'un codi tributari que no pretén millorar la vida dels ciutadans. La seva finalitat és ser un instrument a favor de la secessió", ha considerat Antonio Espinosa, diputat de Ciutadans, que troba una "il·legalitat" la norma. Espinosa ha recordat que en un primer moment es va intentar tramitar en forma de ponència conjunta: "Ens volien obligar a participar en un lloc on no hi volíem ser". El diputat liberal ha recordat que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha qüestionat preceptes de la norma.

"Volen convertir l'Agència Tributària de Catalunya en un lloc privat per a independentistes, i ja els han dit que no ho poden fer", ha ressaltat Espinosa, que veu una "provocació a l'estat de dret i un engany a la ciutadania" en aquesta norma. Segons el diputat, és només l'Estat qui mana sobre els impostos cedits i ha indicat que no té encaix estatutari perquè vol construir una "hiperestructura francament aparatosa". Espinosa ha acabat la intervenció desitjant bones vacances a tothom amb una dedicatòria especial als independentistes, a qui ha recomanat que es "relaxin".