Aparells d'ara i d'abans, periodistes dels d'aquí, pinyol governamental, veterans del tripartit, gent benintencionada, barruts llegendaris que mai no han treballat... Si el procés tira endavant és perquè va de baix a dalt, però també perquè s'ha aconseguit estabilitzar un cert nivell de transversalitat entre les elits sobiranistes que va permetre que ahir es presentés la biografia de Marta Rovira en un ambient de confluència "ètica, estètica i èpica", tal i com el va descriure Pilar Rahola.

De fet, la mateixa Rahola va simbolitzar aquest unitarisme de segon nivell. Presentar un llibre sobre la secretària general d'ERC significava, també, el tancament d'un parèntesi de guerra civil dintre del catalanisme que va començar amb l'escissió del PI i va esclatar amb el primer i, sobretot, el segon tripartit. "És moment per sumar gent diversa per treballar pel país", va dir Marta Rovira davant d'una assistència que, més o menys, ja era això. Bona feina, per tant.

Per primera vegada, la direcció del catalanisme és la suma de lideratges diversos que, en gran part, són complementaris i van molt més enllà de CiU i ERC. I Marta Rovira s'esforça a subratllar aquesta qualitat col·laborativa. Perquè dependrà d'això i, sobretot, de la capacitat de pressió del carrer que, després de tres-cents anys, aquest país torni a tenir una oportunitat.