Politica

La recollida selectiva de residus s'iniciarà el 2019 a la Garrotxa

Per bé que no es decidiria un sistema únic, s'imposarà el model de "pagament per generació", segons les proves pilot fetes a Argelaguer, Santa Pau, Sant Joan les Fonts i la Vall d'en Bas

ARA A PORTADA

Publicat el 13 de març de 2018 a les 12:55
Aquest matí s'han presentat a la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa l'estudi de models de recollida selectiva en origen de residus a la comarca, basat en els resultats de les quatre diferents proves pilot fetes a diversos veïnats de poblacions de la comarca –Argelaguer, Santa Pau, Sant Joan les Fonts i la Vall d'en Bas–, iniciades el mesos de juny i de juliol de 2017 amb una durada de sis mesos. El balanç general és satisfactori perquè s'ha aconseguit obtenir "dades reals" d'aspectes com ara el nivell de selecció assolit, els costos reals o la percepció de la ciutadania.

Durant la roda premsa –en què han intervingut Joan Espona, president del Consell Comarcal de la Garrotxa i batlle de Sant Joan les Fonts; Lluís Amat, batlle de la Vall d’en Bas; Artur Ginesta, batlle d’Argelaguer; Josep Companys, batlle de Santa Pau, i Francesc Canalias, director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA)–, s'han destacat fets fonamentals, com que no es decidirà un sistema únic quant a la recollida selectiva (per bé que seria l'ideal) i que el sistema o sistemes triats a la Garrotxa han de permetre l’aplicació del pagament per generació, és a dir, han de ser sistemes on el ciutadà que incompleix sigui fàcilment identificable. Això no vol dir que quan s'hagi implantat el nou model –ha aclarit Joan Espona– la taxa d'escombraries s'abarateixi. "La idea inicial és que el cost serà el mateix que l'actual, però més car per a qui incompleixi", ha afegit el president del Consell Comarcal.
 

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa i batlle de Sant Joan les Fonts, Joan Espona. Foto: Martí Albesa.


Joan Espona parla sobre el cost de la taxa en la recollida selectiva. (00:18).

Del quatre sistemes provats, els que han obtingut millors resultats (vegeu-los a la Taula 1, més avall), són el porta a porta i el sistema d'obertura de contenidors amb targeta. Són els "més idonis" per al territori, segons el president Espona, sobretot si es té en compte tots els factors analitzats. A l'abril es presentaran els resultats al Consell d'Alcaldes de la Garrotxa i s'obrirà un debat perquè els diversos ajuntaments decideixin quin és el sistema que millor s'ajusta a les seves necessitats. Aquest nou model de gestió dels residus a la Garrotxa –que s'ha d'adaptar als objectius que planteja el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT 2020)– es posarà en marxa el 2019 de forma progressiva.
 
Els resultats obtinguts en les proves pilot

Amb l’objectiu de millorar els resultats, incrementant la qualitat de la recollida i disminuint el volum de residus generats, el Consell Comarcal de la Garrotxa, a través del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa i la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, va fer un estudi dels diferents sistemes de recollida selectiva actualment en funcionament. Després d’un examen exhaustiu dels avantatges i inconvenients de cada sistema, els tècnics del SIGMA van triar quatre nuclis representatius a la comarca per portar a terme una prova pilot, aplicant un sistema diferent a cada territori.
 
Els diferents sistemes de recollida selectiva i nuclis escollits van ser:
 
Barri de les Olletes – La Vall d’en Bas Porta a porta
Barri de la Roureda – Sant Joan les Fonts Bosses personalitzades
Nucli d’Argelaguer Contenidors tancats amb obertura amb targeta i bosses personalitzades
Barri de Can Blanc – Can Jofre – Can
Potxa Santa Pau
Contenidors amb identificació d’usuaris i
bosses personalitzades

Els quatres sistemes de recollida selectiva van entrar en funcionament als quatre nuclis garrotxins entre els mesos de juny i juliol de 2017 amb una durada de sis mesos. Durant aquest període de prova, s’ha pogut analitzar el comportament dels ciutadans en relació als seus hàbits de recollida segons cada sistema, així com al seva funcionalitat.
 
L’anàlisi de les proves pilot s’ha plantejat al voltant de quatre criteris, com ha explicat Francesc Canalias (SIGMA):
  • Capacitat efectiva de selecció dels models proposats.
  • Costos reals del model. Despeses del servei.
  • Percepció de la ciutadania del model aplicable.
  • Capacitat dels models per avançar cap al pagament per generació.
La visió final dels estudis basats en els criteris mencionats, es pot resumir en la següent Taula:
 
  Porta a porta (Les Olletes) Contenidor tancat          amb targeta i bosses personalitzades
 
(Argelaguer)
Contenidors amb identificació
d’usuaris          i bosses personalitzades
 
(Can Blanc)
Bosses QR personalitzades
 
(La Roureda)
Nivell de selecció Molt bo en recollida. Es dona fuga de residus.
 
8
Bo 7 Acceptable 5 Baix 4
Despeses del servei Fort increment: personal, equips i bosses
 
4
Despeses actuals més contenidors, targetes i bosses
 
6
Despeses actuals més bosses i targetes
 
8
Despeses actuals més bosses.
 
9
Aplicació pagament per generació Factible
 
7
Factible
 
7
Per bonificació
 
6
Difícil
 
4
Acceptació de la ciutadania Mitjana
 
6
Bo
 
7
Molt bo
 
8
Molt bo
 
8
Obligacions de control i inspecció Altes
 
5
Altes
 
5
Altes
 
5
Altes
 
5
VALORACIÓ FINAL
(sobre 10)
 
 
7,5
 
 
8
 
 
7,5
 
 
7,5

Pel que fa a la relació costos reals/nivell de selecció, una altra de les conclusions ha estat la dificultat d’establir costos extrapolables, ja que les solucions poden no ser úniques a la comarca, però es conclou que estem en un escenari real d’increment de costos, sigui per incorporació de tecnologia, sigui per increment de servei. L’objectiu del Consell Comarcal de la Garrotxa és fer la màxima contenció de costos amb la màxima eficiència en la gestió de residus. El sistema o sistemes triats a la Garrotxa han de permetre l’aplicació del pagament per generació, és a dir, han de ser sistemes on el ciutadà que incompleix sigui fàcilment identificable.
 

Francesc Canalias, director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA). Foto: Martí Albesa.

 
Tot i que la Garrotxa destaca com la segona comarca del territori de Girona amb una percentatge més alt de recollida selectiva bruta (45,43%), darrera del Gironès i apropant-se a l’objectiu europeu del reciclatge del 50% marcat per instàncies europees per a l’any 2020 –ocupa la tretzena posició entre les 42 comarques catalanes–, cal continuar millorant aquests percentatges per assolir aquesta fita. Un consum responsable, una millora en les polítiques de reciclatge –que passen per la construcció del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca– i una major conscienciació ciutadana a l’hora de reciclar, són claus per a assegurar una bona protecció del medi ambient i un futur sostenible per a les generacions vinents.
 
Precisament dels reptes al voltant del reciclatge i de la gestió de residus es parlarà demà dimecres a la Sala El Torín d’Olot, al Seminari d’innovació en la recollida selectiva i la identificació d’usuaris per a residus municipals. Possibilitats d’implantació d’un Pagament per Generació. El director general de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, serà present en aquesta jornada on es parlarà d’aplicacions mòbils per a la millora del reciclatge o els passos a fer per a la implantació real del pagament per generació.

Qui més contamini, més pagarà

De fet, a la La Garrotxa, amb una població de 55.999 habitants, l’any 2016 s'hi van generar 23.790 tones de residus municipals en contenidor de vorera, una xifra que equival a la generació d’1,16 kg de residus per habitant/dia. Amb l’actual estancament del model de recollida vigent, ens allunyen dels objectius que planteja el PRECAT 2020, mentre els experts en gestió de residus aposten pel “pagament per generació”: és a dir, qui més contamina, més paga. Fins ara, les taxes per a recollida de residus que paguen els ciutadans es calculen segons diversos factors, com la tipologia de l’habitatge o els metres de la façana, però no tenen en compte el volum de residus que es generen ni la qualitat en la selecció, factors que es posen en valor als sistemes de “pagament per generació”.