El govern de coalició PSOE-Podem travessa la seva pitjor crisi des de la seva formació, després de les eleccions espanyoles de novembre del 2019. La pugna entre tots dos socis per qui lidera la reforma laboral i la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de retirar l'escó al ja exdiputat de Podem Alberto Rodríguez han dut l'acord de coalició a una greu fractura. Aquesta tarda, s'ha reunit la Comissió Permanent de Seguiment de l'Acord de coalició, una trobada que s'ha allargat dues hores però que no ha estat suficient per tancar la crisi.

Concebuda per reconduir la relació entre el PSOE i Podem, la reunió ha estat "constructiva", segons els interlocutors, però els posicionaments continuen allunyats. Ni el PSOE ni Podem estan disposats a cedir a l'hora d'abanderar el desmantellament de la reforma laboral que el govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2012. Des del naixement de la coalició, els xocs han estat múltiples: per l'augment del salari mínim, la llei dels lloguers o l'ingrés mínim vital, entre d'altres. Però aquesta vegada el nivell de crispació posa en escac l'estabilitat de la legislatura en un moment en què s'han de votar també els pressupostos. Cap dels dos socis vol anar a eleccions, però el pols es manté. "Serà necessari seguir negociant", asseguren els interlocutors. 

Les relacions entre PSOE i Podem passen per un moment "molt delicat", en paraules de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. La reforma laboral s'ha convertit en un conflicte obert a la coalició. Díaz ha demanat als socialistes que "s'aclareixin" d'una vegada i ha denunciat que hi ha una part del govern espanyol que vol mantenir "l'statu quo" de la reforma laboral del PP. Tot plegat, sense mencionar explícitament el nom de la vicepresidenta Nadia Calviño, rostre de la "ingerència" que denuncia el partit lila. Per deixar clar, però, que no és una qüestió de noms, ha detallat que la diferència és "de continguts i no de persones". La gran evidència que l'esvoranc és de gran magnitud ha estat la resposta pública del president Pedro Sánchez: "Tot el govern està compromès amb abordar la modernització de la legislació laboral". 

Fins ara, és Díaz qui ha liderat la reforma laboral i qui ha teixit importants complicitats amb els agents socials, especialment amb els sindicats, que amenacen de convocar vagues si no es continua el sender esbossat fins ara. La futura candidata de l'espai de l'esquerra del PSOE ha posat tots els ous a la cistella de la reforma laboral per apuntalar el seu lideratge -és la dirigent més ben valorada, segons el CIS- i construir un espai de cara a les pròximes eleccions que reagrupi Podem, els comuns, Més País i Compromís. Cap dels dos camins es preveu plàcid. El primer, pel xoc amb el PSOE, i el segon, perquè també hi ha tibantors amb la cúpula de Podem, que no vol perdre pes en el nou artefacte electoral. 

"Està centrada fins a finals d'any en la reforma laboral i, a partir del gener, es posarà amb la vessant més orgànica", expliquen fonts coneixedores de la situació. De fet, la petició que ha fet Podem de dimissió de Batet entorpeix la seva batalla per assegurar-se que no serà Calviño qui comandarà el tram final de la reforma laboral, que es pretén aprovar abans de finals d'any. Díaz ho ha definit com "soroll" enmig d'una negociació d'alt calibre polític. "S'ha de reaccionar amb més cap i menys estómac", asseguren fonts de Podem que han mediat per aconseguir desactivar la querella inicialment anunciada pel partit lila contra la presidenta del Congrés. 

Pedro Sánchez s'ha fet fort en l'exigència que la vicepresidenta Nadia Calviño, titular d'Economia, piloti les negociacions amb els agents socials. Ja durant la cloenda del congrés del PSOE va assegurar que treballaria per "posar fi" a la reforma laboral del PP i a la llei mordassa, a més de reivindicar la paternitat, en com de la socialdemocràcia, de mesures com la pujada del salari mínim o els ERTO. Es tracta de dues de les qüestions que també ha pilotat Díaz. Fins ara s'entenia que seria també ella qui lideraria la posició de l'executiu també en la reforma laboral. Però des de la Moncloa han argumentat que aquest és un tema que afecta el conjunt del govern, una defensa que el PSOE fa amb la mirada situada en les exigències d'Europa a tomb dels fons extraordinaris per combatre els efectes de la pandèmia.

Les desavinences entre el PSOE i Podem venen de lluny. De fet, acabar amb la reforma laboral és un dels grans acords recollits en el pacte de coalició, però mai hi ha hagut un consens sobre quin ha de ser l'abast. Es va evidenciar durant les negociacions dels suports per prorrogar l'estat d'alarma durant l'any passat. Al mes de maig, un acord entre Podem i Bildu va recollir la derogació "íntegra" de la reforma laboral del 2012, un text que va ser posteriorment pels socialistes per matisar que només es tocarien "els aspectes més lesius". Aleshores Pablo Iglesias ja va plantar batalla responent: "Pacta sunt servanda". Els fets demostren que el desacord es va enquistar i que ressusciten ara, a les portes de l'inici d'un nou cicle electoral. 
 

L'origen del conflicte

La sala penal del Tribunal Suprem va condemnar Alberto Rodríguez a una pena de 45 dies de presó amb l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu, per un delicte d'atemptat contra un agent de la força pública, a qui hauria donat una cop de peu al genoll en el transcurs d'una manifestació l'any 2014. La decisió ha estat polèmica, ja que la sentència va mostrar les divergències (cinc vots a dos) dins del tribunal, que va donar per bo el testimoni del policia, sense més proves.   El Suprem va exigir a la presidenta del Congrés que executés la sentència, tot i que no està clar que això passés per la retirada de l'escó -els serveis jurídics del Congrés sostenien que Rodríguez podia continuar- ja que no ho especificava en l'aclariment sol·licitat. Batet, però, s'ha trobat en una situació endimoniada. Si es resistia a les pressions del Suprem, era més que previsible una querella per prevaricació per part de Vox i potser del PP. Amb la seva decisió de retirar finalment l'escó a Roríguez, Podem va anunciar que presentarien ells una querella, però després es va desdir i es va assegurar des de la formació que seria el ja exdiputat qui ho faria. Finalment, Alberto Rodríguez no presentarà querella contra Batet.   Tant el conflicte per Alberto Rodríguez com el debat sobre la reforma laboral tenen lloc en un moment de reafirmació de posicions per part dels dos socis de coalició. En principi, les eleccions espanyoles queden lluny, a dos anys llargs. Però hi ha nervis. Les enquestes mostren un escenari incert, amb una majoria de dretes a l'abast de Pablo Casado. El PSOE acaba de celebrar el seu 40 congrés, que ha servit per refermar la línia socialdemòcrata del partit i escenificar la unitat interna, aplegant per primer cop en molt de temps els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero al costat de Pedro Sánchez. La Moncloa es fa forta en una línia més tradicional i, especialment després de les eleccions a Madrid, on Ferraz va detectar pèrdua de vot cap al PP, no es vol deixar prendre l'espai del centre ni fer res que pugui consolidar l'alternativa de Pablo Casado. Això també ajuda a explicar la insistència de Sánchez i del partit en què Nadia Calviño tingui un paper de lideratge en les negociacions entorn la reforma laboral.  L'altre factor a tenir en compte és Yolanda Díaz, la figura en alça en la política espanyola i a qui se situa frec a frec amb Sánchez com a política més valorada. Díaz encapçalarà el projecte de Podem a les properes eleccions i encarar-se amb ella té també la virtualitat d'acotar el seu terreny de joc. La vicepresidenta segona juga també les seves cartes per guanyar capital polític i ha fet de la reforma laboral el seu camp de batalla per fer-se valer dins de l'executiu.