El Consell General del Poder Judicial anunciarà demà dijous el nom del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que haurà d'afrontar durant el seu mandat la fase més resolutiva del procés d'independència de Catalunya. És per això que el procés de selecció ha estat molt marcat per aquest factor polític, que desborda els aspectes estrictament professionals i judicials.

Un president fort i de consens per afrontar el procés a Catalunya

La tria serà entre una terna formada per Miguel Ángel Gimeno Jubero, l'actual president que opta a la reelecció; Jesús Maria Barrientos Pacho, actual president de la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona, i Fernando Lacaba Sánchez, president de l'Audiència de Girona. Els sectors coneguts com a conservador i progressista del CGPJ han estat intentant arribar a un acord de consens per tal que el futur president compti amb el màxim suport davant el període complicat que pot tenir per davant.

Gimeno veu la situació política com a "molt crítica"

Un període que el mateix president actual, Miguel Ángel Gimeno, va dibuixar amb una imatge gens tranquil·litzadora, durant la sessió de la Comissió de Qualificació, celebrada el passat 12 de gener a Madrid: "La situació és crítica... És clar, sí... molt crítica", va afirmar Gimeno en resposta a les preguntes adreçades per una de les vocals ponents.

Aquestes preguntes, justament, es van centrar en els dubtes sobre la possible "parcialitat" de certs jutges a l'hora d'instruir causes penals contra aforats –en velada referència a la querella contra Artur Mas i d'altres de noves que puguin aparèixer-, i també a la conducta que el futur president del TSJC hauria de tenir davant d'una hipotètica situació de "ruptura".

Gimeno assegurava que al marge de "notícies injustes i interessades", no ha captat cap símptoma de parcialitat en els magistrats nomenats pel parlament autonòmic. I es va mostrar segur que l'Estat té els mitjans suficients per poder actual en conseqüència enfront d'un escenari de ruptura "que ni contemplo ni vull contemplar", i que no és previsible almenys "pel que jo capto ara mateix".

I tot seguit, després d'uns instants de dubte per la contundència de la frase que veia que anava a dir, és quan va admetre que "la situació és crítica". Abans, Gimeno havia demanat contenció per tal que el TSJC faci la seva funció, "que és la de jutjar" tot aplicant la llei, i no la d'esdevenir "un actor polític prenent iniciatives". Si se n'ha de prendre alguna, va reblar "cal elegir molt bé " la forma i el moment.

Barrientos veu la ruptura com a "molt previsible"

La compareixença de Gimeno havia estat precedida de la de l'aspirant Jesús María Barrientos, que havia estat qui va introduir el tema de la parcialitat dels magistrats "autonòmics" i de la conducta davant d'un escenari de ruptura a Catalunya que, a diferència de Gimeno, ell considera com a "molt previsible".

Sota aquest punt de vista, Barrientos va dibuixar un escenari que a partir de les eleccions del 27-S porta a la formació d'un Govern català que fa seva la resolució de desconnexió del 9 de novembre, "tot i haver estat suspesa a tots els efectes". En aquest marc, "les relacions del TSJC amb el Parlament i la presidència de la Generalitat "serien molt delicades" però sempre sota "el sotmetiment a la llei", a la qual es va comprometre a defensar al límit.

Fernando Lacaba: "El conseller de Justícia és d'ERC, es un advocat de 40 anys de Vic, absolutament desconegut en la política..."

L'últim dels compareixents davant la comissió del CGPJ per exposar el seu currículum i projecte de mandat va ser Fernando Lacaba Sánchez. Aquest aspirant no va veure ni escenaris de ruptura ni sospites de parcialitat envers els actuals magistrats "autonòmics" del TSJC. "No crec que es vagi a produir una ruptura a Catalunya, hi ha promeses i programes...", va afirmar amb una certa condescendència.

Un dels aspectes més rellevants de la intervenció de Lacaba va ser el perfil que va traçar de l'actual conseller de Justícia de la Generalitat, de qui en va fer una anàlisi política tot afirmant que "és membre d'Esquerra Republicana, Carles Mundó, un advocat de 40 anys de Vic, un absolut desconegut en el món de la política...".

Finalment, Lacaba va voler posar de relleu la seva trajectòria "de molts anys en una província complicada com és Girona, on hi ha molta presència de moviments independentistes". Igual que els altres tres aspirants, Lacaba va proclamar que donava garanties que tant ell com els altres dos col·legues "farem complir la llei i la Constitució, com no pot ser d'altra manera".