27
de juny
de
2021, 20:55
Actualitzat:
28
de juny,
12:08h
Va formar part del govern d'Artur Mas que va pactar els pressupostos amb el PP l'any 2011. Economista de prestigi i moderat, Andreu Mas-Colell ha donat mostres sobrades de la seva posició contrària a la unilateralitat per aconseguir la independència. L'any 2014, abans de la consulta del 9-N, deixava clar que Catalunya no faria cap moviment que posés en risc la seva continuïtat a la Unió Europea. Amb la victòria de Junts pel Sí, es va mostrar crític amb el termini dels 18 mesos per culminar el procés. El 2017, va advertir dels riscos de fer una declaració d'independència i fa tres anys demanava al Govern el compromís d'abandonar la via unilateral. El cas de Mas-Colell il·lustra la paradoxa de la "nova etapa" que s'obre després dels indults. Diàleg, però sense que la repressió desaparegui. Ara, per l'ofensiva del Tribunal de Comptes.
El camí que comença amb els presos en llibertat (parcial i condicionada) no deixa enrere la judicialització del procés. Aquest dimarts, mentre Pedro Sánchez rebi Pere Aragonès a la Moncloa en la reactivació oficial dels contactes entre presidents i com a pas previ a la represa de la taula de diàleg, també a Madrid el Tribunal de Comptes fixarà la fiança milionària que hauran d'abonar una quarantena d'alts càrrecs de la Generalitat per l'acció exterior entre els anys 2011 i 2017. Un dels afectats és Mas-Colell, però hi ha altres implicats, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Turull. El delicte? Haver gastat diners públics en, suposadament, exportar el procés arreu del món. Segons informava divendres El País, el tribunal reclamarà una fiança de 5,4 milions d'euros.
El diagnòstic de la Moncloa és que la situació dels presos polítics feia impossible avançar en el diàleg i desgastava la reputació d'Espanya a Europa. Amb l'indult, la cara més visible de la repressió queda desactivada i el govern espanyol s'alinea amb una de les demandes -no totes- del Consell d'Europa, que exigia a l'Estat l'alliberament dels líders independentistes. El moviment, consumat dimecres, deixa al marge de les desenes de causes obertes que afecten l'independentisme i també de la situació de l'exili, on les nombroses victòries judicials no serveixen, encara, per tornar a Catalunya perquè Espanya es nega a acceptar la immunitat parlamentària. "Puigdemont és un fugat de la justícia i si torna a Espanya serà detingut", deia el ministre Juan Carlos Campo.
La reunió de dimarts servirà per concretar els termes de la reactivació de la taula de diàleg. La Moncloa, en aquests últims dies, ha rebaixat expectatives: "Ni autodeterminació ni amnistia". La resolució del conflicte s'ha d'emmarcar en la "Constitució i la llei", fet que s'allunya tant de la Declaració de Pedralbes -que parlava de "seguretat jurídica"- i com en l'acord d'investidura entre PSOE i ERC, que també evitava les referències al marc constitucional. Mentre Aragonès i Sánchez inauguren la distensió, el Tribunal de Comptes comunicarà les fiances als alts càrrecs de la Generalitat i ho farà amb l'aval de l'Advocacia de l'Estat, que representa el govern espanyol, el mateix que diu voler avançar en la resolució del conflicte. Paradoxes de la nova etapa que s'obre després dels indults.
Taula de diàleg i més judicis contra el procés
La taula de diàleg es reactivarà aquest setembre -com va avançar divendres NacióDigital- i serà un pas més en aquest camí d'intentar apropar posicions entre la Moncloa i la Generalitat. Té dos anys de marge, segons es desprèn del pacte entre ERC i CUP i també de l'acord amb Junts. Els anticapitalistes no hi confien i no hi participaran, mentre que Junts tampoc hi creu però, com a soci de Govern, hi participarà amb "lleialtat". De nou, amb l'avenç de l'agenda del diàleg, avançarà també la repressió contra el procés: el judici pels preparatius del referèndum, que afecta una trentena d'alts càrrecs, entre els quals la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es preveu també de cara a la tardor, juntament amb el judici al TSJC pels mateixos fets contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, diputats d'ERC i considerats els arquitectes de l'1-O.
No serà l'únic cas contra el procés que avançarà paral·lelament a la distensió. La causa penal contra l'acció exterior, derivada de la del Tribunal de Comptes, i que afecta Romeva i altres alts càrrecs de la Generalitat i del Diplocat, es troba en fase d'instrucció. Les causes contra els CDR, contra el finançament del procés, contra l'entorn de Puigdemont, contra les protestes per la sentència o contra altres manifestacions relacionades amb l'independentisme també avancen, i l'exili manté la batalla judicial europea. La Generalitat i la Moncloa enceten, després dels indults, una nova etapa per abordar una resolució del conflicte mentre la repressió continua ben viva. És la paradoxa que centrarà la propera legislatura i que el govern d'Aragonès haurà de saber gestionar.
El camí que comença amb els presos en llibertat (parcial i condicionada) no deixa enrere la judicialització del procés. Aquest dimarts, mentre Pedro Sánchez rebi Pere Aragonès a la Moncloa en la reactivació oficial dels contactes entre presidents i com a pas previ a la represa de la taula de diàleg, també a Madrid el Tribunal de Comptes fixarà la fiança milionària que hauran d'abonar una quarantena d'alts càrrecs de la Generalitat per l'acció exterior entre els anys 2011 i 2017. Un dels afectats és Mas-Colell, però hi ha altres implicats, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Turull. El delicte? Haver gastat diners públics en, suposadament, exportar el procés arreu del món. Segons informava divendres El País, el tribunal reclamarà una fiança de 5,4 milions d'euros.
El diagnòstic de la Moncloa és que la situació dels presos polítics feia impossible avançar en el diàleg i desgastava la reputació d'Espanya a Europa. Amb l'indult, la cara més visible de la repressió queda desactivada i el govern espanyol s'alinea amb una de les demandes -no totes- del Consell d'Europa, que exigia a l'Estat l'alliberament dels líders independentistes. El moviment, consumat dimecres, deixa al marge de les desenes de causes obertes que afecten l'independentisme i també de la situació de l'exili, on les nombroses victòries judicials no serveixen, encara, per tornar a Catalunya perquè Espanya es nega a acceptar la immunitat parlamentària. "Puigdemont és un fugat de la justícia i si torna a Espanya serà detingut", deia el ministre Juan Carlos Campo.
La reunió de dimarts servirà per concretar els termes de la reactivació de la taula de diàleg. La Moncloa, en aquests últims dies, ha rebaixat expectatives: "Ni autodeterminació ni amnistia". La resolució del conflicte s'ha d'emmarcar en la "Constitució i la llei", fet que s'allunya tant de la Declaració de Pedralbes -que parlava de "seguretat jurídica"- i com en l'acord d'investidura entre PSOE i ERC, que també evitava les referències al marc constitucional. Mentre Aragonès i Sánchez inauguren la distensió, el Tribunal de Comptes comunicarà les fiances als alts càrrecs de la Generalitat i ho farà amb l'aval de l'Advocacia de l'Estat, que representa el govern espanyol, el mateix que diu voler avançar en la resolució del conflicte. Paradoxes de la nova etapa que s'obre després dels indults.
Taula de diàleg i més judicis contra el procés
La taula de diàleg es reactivarà aquest setembre -com va avançar divendres NacióDigital- i serà un pas més en aquest camí d'intentar apropar posicions entre la Moncloa i la Generalitat. Té dos anys de marge, segons es desprèn del pacte entre ERC i CUP i també de l'acord amb Junts. Els anticapitalistes no hi confien i no hi participaran, mentre que Junts tampoc hi creu però, com a soci de Govern, hi participarà amb "lleialtat". De nou, amb l'avenç de l'agenda del diàleg, avançarà també la repressió contra el procés: el judici pels preparatius del referèndum, que afecta una trentena d'alts càrrecs, entre els quals la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es preveu també de cara a la tardor, juntament amb el judici al TSJC pels mateixos fets contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, diputats d'ERC i considerats els arquitectes de l'1-O.
No serà l'únic cas contra el procés que avançarà paral·lelament a la distensió. La causa penal contra l'acció exterior, derivada de la del Tribunal de Comptes, i que afecta Romeva i altres alts càrrecs de la Generalitat i del Diplocat, es troba en fase d'instrucció. Les causes contra els CDR, contra el finançament del procés, contra l'entorn de Puigdemont, contra les protestes per la sentència o contra altres manifestacions relacionades amb l'independentisme també avancen, i l'exili manté la batalla judicial europea. La Generalitat i la Moncloa enceten, després dels indults, una nova etapa per abordar una resolució del conflicte mentre la repressió continua ben viva. És la paradoxa que centrarà la propera legislatura i que el govern d'Aragonès haurà de saber gestionar.