El canvi que havia promès Ada Colau quan es va presentar a les eleccions municipals corre el risc de quedar-se molt limitat en aquest mandat. La decisió que ha pres Barcelona en Comú en consulta interna de trencar el govern amb el PSC a l'Ajuntament pot implicar que s'accentuïn encara més les dificultats de Colau per tancar acords, i això es traslladarà especialment a projectes cabdals: el primer, els pressupostos, però també a promeses de BComú com la unió del tramvia per l'avinguda Diagonal i la creació de la funerària pública.
Colau ja ha demostrat que pot governar sola, amb només els 11 regidors de BComú dels 41 que té l'Ajuntament, allunyada així de la majoria absoluta, que està en 21. Ja ho va fer durant el primer any del mandat, no sense dificultats, fins que va incorporar el PSC al govern el maig del 2016. No han arribat a durar ni un any i mig junts, i els socialistes no la van salvar de la minoria –van aportar quatre regidors-, però li van donar certa dosi d'estabilitat.
Amb els socialistes, Colau ja ha tastat la geometria variable, però ara ja no li queda més remei que abraonar-s'hi si vol arribar a acords. És la fórmula que ella mateixa preveu, "prioritzant aquelles forces d'esquerra" amb les quals té "més coincidència programàtica", ha precisat. El trencament per l'article 155 tampoc exclou arribar a acords puntuals amb el PSC, a parer de Colau, malgrat que la postura socialista a favor de reprimir el camí a la independència "ha caigut com una bomba atòmica a Catalunya", ha criticat l'alcaldessa.
[blockquote]Els socialistes no donaran carta blanca a Colau i pensen estudiar "cas per cas" si li donen suports puntuals[/blockquote]
Els socialistes ja han advertit que no li donaran carta blanca, sinó que estudiaran "cas per cas" abans d'arribar a acords, segons el líder del PSC, Jaume Collboni, que ha carregat contra Colau per haver estat "més pendent del que opinen els independentistes que els ciutadans". Les crítiques també han plogut des de Marilén Barceló (Cs), la qual considera que l'alcaldessa "ja prepara el pacte amb l'independentisme després d'humiliar el PSC", però s'obre a algun acord puntual, i d'Alberto Fernández Díaz (PP), que descarta pactes puntuals i insisteix que cal una alternativa per desbancar Colau.
Jaume Collboni valorant el trencament del pacte de govern. Foto: ACN
Sense el suport garantit dels socialistes ni de Ciutadans, i descartat el del PP, li queden les tres forces independentistes: ERC s'ofereix a garantir-li estabilitat, però des de fora del govern, i el PDECat i la CUP li reclamen més garanties. Les eleccions catalanes del 21-D, el complicat escenari que s'obrirà després i la proximitat de les municipals del 2019 pot condicionar tot moviment. Tot plegat fa que l'experiència de govern en solitari que ara enceta Colau vagi pel camí de fer-se més difícil que a principis del mandat. Llavors la qüestió catalana també impregnava el debat polític, però no fins a acaparar-lo del tot com ara per l'1-O, la repressió estatal i la declaració d'independència.
El primer gran escull que haurà de salvar Colau són els pressupostos del 2018, on no té garantit ni el suport del fins ara soci de govern socialista. Els comptes se sotmetran a aprovació inicial aquest dimarts a la Comissió municipal d'Economia. Colau ha cridat el conjunt de l'oposició a la responsabilitat i afavorir l'aprovació dels comptes. "El que necessitem és que Barcelona no es bloquegi", ha reclamat. Si no prosperen, podria tornar a recórrer a una qüestió de confiança com ja va fer per als pressupostos d'aquest any.
Les condicions de les forces independentistes
Les forces independentistes han exhibit les seves cartes per a la nova etapa. Elíder d'ERC, Alfred Bosch, ha reiterat el seu oferiment a Colau per parlar d'acords puntuals o bé d'un pacte d'estabilitat, però ara ja descarta del tot entrar al govern. Bosch ha apuntat que "no tindria cap sentit" una entrada dels republicans a l'executiu de la ciutat a un any i mig de les eleccions municipals, i ha remarcat que això també ho han posat de manifest des de BComú. "Li demanem a l'alcaldessa que mogui peça i que ens digui quan podem començar a parlar de la ciutat", ha dit.
Alfred Bosch a la roda amb els regidors d'ERC a l'Ajuntament. Foto: ACN
El PDECat i la CUP han exigit garanties a Colau abans de prestar-se a arribar a pactes puntuals. El portaveu del Grup Demòcrata –la marca del PDECat al consistori-, Jaume Ciurana, ha dit que abans de res caldrà veure si la ruptura amb el PSC és "cosmètica o real", i ha concretat quina col·laboració ofereixen: "No soc cap endeví si dic que entrar en el govern és altament improbable i impossible per l'actitud quotidiana i sistemàtica de Colau. Tenim la mà estesa, volem seure i parlar de tot, però dependrà de l'actitud de BComú".
La CUP ha allargat la mà a Colau per aprovar polítiques "rupturistes", però la líder "cupaire", María José Lecha, ha reclamat a l'alcaldessa que "deixi l'ambigüitat de dir 'ni DUI ni 155' i aposti clarament pel bàndol dels que han estat oprimits". La també regidora de la CUP Eulàlia Reguant ha exigit la retirada dels pressupostos perquè també és un projecte del PSC. "O és que la voluntat és continuar fent les polítiques fetes per aquest govern? Si es trenca un pacte, és per canviar també de polítiques", ha defensat.
[blockquote]Colau només ha aconseguit aprovar dos plans cabdals amb l'oposició: el que limita els hotels i el d'habitatge[/blockquote]
El gran defensor de la geometria variable va ser Collboni quan va entrar al govern, i va servir per aprovar dos plans cabdals en un sol ple: el que limita els allotjaments turístics (PEUAT) amb ERC i l'abstenció de la CUP, i el d'habitatge amb el PDECat i Ciutadans. Els fruits, però, tardaran a arribar: les pròximes setmanes s'obriran diversos hotels que havien demanat llicència abans de la moratòria hotelera, i l'efecte del d'habitatge serà gairebé imperceptible a curt termini per la manca crònica de pisos de lloguer assequible.
Els projectes que es veuran afectats
Ara hi ha un bon grapat de projectes de l'agenda de canvi de Colau que es poden quedar aparcats amb el nou escenari que s'obre a partir d'ara a l'Ajuntament. El projecte de la connexió del tramvia per la Diagonal, una de les principals promeses de BComú, pot tornar a quedar tocat de mort. Fins i tot estant al govern, el PSC havia expressat els seus dubtes sobre el projecte. El PDECat i el PP sempre s'han mostrat contraris, i la CUP només l'acceptarà si és de concessió pública (ara el Tram està principalment en mans de privats).
El Tram de Diagonal, un projecte de difícil continuació. Foto: Jordi Jon Pardo
El tramvia hauria de ser una de les contraprestacions per l'aplicació de les restriccions de trànsit de cara a reduir la contaminació, un dels principals cavalls de batalla de Colau, que s'ha aliat amb el Govern i els municipis metropolitans per consensuar-les. En tot cas, les incerteses sobre la viabilitat d'implantar l'agenda de canvi de BComú no es limiten aquí: el desplegament de les "superilles", un altre puntal de l'estratègia per rebaixar la pol·lució atmosfèrica, pot tornar a ser un dels cavalls de batalla de l'oposició.
A més, ja va bloquejar la creació de la funerària municipal, i caldrà veure si pensa fer el mateix amb l'operador energètic. Un altre projecte que queda a l'aire és la represa de les obres de la construcció dels túnels de Glòries, tot i que aquí la pressió veïnal dificultarà qualsevol intent de l'oposició de posar-hi traves. Tampoc està clar què passarà amb l'ordenança de terrasses, un encàrrec que tenia el PSC. I mirant més enllà, de cara al 2019, caldrà tornar a debatre d'uns pressupostos, tot i que la llei permetrà a Colau prorrogar els que estiguin vigents l'any que ve. En cas de confirmar-se aquest escenari, Colau no haurà aprovat cap dels quatre comptes per la via habitual, la d'acordar-los amb l'oposició.
[blockquote]La candidatura de Barcelona a l'Agència del Medicament pot haver quedat encara més tocada pel trencament del govern[/blockquote]
El trencament del govern pot haver sumat un punt d'estabilitat més a la candidatura per acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA), que ja estava tocada pel procés català. El dilluns que ve els estats de la UE escolliran la nova seu entre un total de 19 candidatures. Un dels punts forts que manté intactes la capital catalana, però, és que ja disposa de l'edifici perquè s'instal·li l'agència, que abandonarà Londres el març del 2019 a conseqüència del Brexit. Es tracta de la Torre Agbar a Glòries.
| El PSC acaba desbancat del govern per segon cop |
|---|
| Fins al 2011 Barcelona no havia conegut cap govern sense que l'encapçalés el PSC: el partit havia governat ininterrompudament durant 32 anys des del primer ajuntament democràtic del 1979, i havia tingut quatre alcaldes: Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu. El convergent Xavier Trias va desbancar Hereu, cosa que va suposar tot un cop per al partit que havia marcat decisivament la transformació de la ciutat. Ara els socialistes han de tornar a deixar el govern, tot i que aquest cop perquè els seus socis, BComú, els ha expulsat quan no duen ni un any i mig de govern conjunt. Un dels alts càrrecs socialistes explicava aquest dilluns que de l'experiència del 2011 va aprendre que "no s'han d'acumular gaires papers" per si toca fer la mudança. Encara acumula caixes sense obrir d'aquell moment i, per impensable que li pogués semblar, ara n'haurà de fer de nou per segon cop. |
