La síndrome Nixon provoca febre a la política catalana

El presumpte cas d'espionatge a CiU i Alícia Sánchez Camacho causa un terrabastall mediàtic i polític entre els partits

Publicat el 12 de febrer de 2013 a les 19:05
Foto: Jordi Borràs/ND

El cas d'una presumpta escolta il·legal a la líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, que el diari El Mundo atribueix al seu exsecretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha esclatat com una bomba de grafit que ha tacat tot el relat polític del dia. Amb agressius atacs, declaracions, contradeclaracions, negatives, evasives i acusacions entre les parts implicades.

De fet, el presumpte espionatge que hauria estat contractat a l'agència de detectius Método 3 ja s'ha batejat com el Watergate català. Un nom dedicat a la memòria del cas d'espionatge polític més famós de la història política contemporània: el del president dels EUA, Richard Nixon, espiant i registrant la seu del seu adversari polític, partit demòcrata en un hotel de Washington. La síndrome Nixon, doncs, ha atacat amb virulència la ja feble política catalana.

Homs veu espionatge i guerra bruta

Ja al migdia, el portaveu del Govern i conseller de Presidència, Francesc Homs, reconeixia  que ara mateix té dubtes de si hi ha espionatge polític a Catalunya. "Fins ahir estava convençut que no. Ara comprendrà que jo li digui que tinc els meus dubtes", ha apuntat sobre les informacions d'una reunió entre l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i Alícia Sánchez-Camacho gravada, suposadament, per encàrrec del PSC. Homs ha anat més enllà i ha afegit que no sap distingir els casos de corrupció de la "sensació de guerra bruta" que hi ha al darrere d'altres informacions.

Lucena: "Jo no hi era, pregunteu a en Zaragoza"

A la tarda, però, des dels faristols del Parlament, les valoracions dels partits implicats s'han fet en ambient tens. Per part del PSC, el portaveu parlamentari Maurici Lucena, s'ha dedicat a tirar pilotes fora sense la solvència dels grans porters. De fet, ha recordat que quan es va registrar el cas ell es trobava vivint a Madrid. Així mateix, Lucena només ha tingut dues recomanacions: "Preguntin vostès al senyor Zaragoza" i "si volen saber la posició del PSC miren les hemeroteques o busquin a Google". I Lucena ha deixat ben clar que si es demostra la participació de Zaragoza en els fets, "hauria de retirar-se de la vida política".

PP, la víctima

Qui ha tirat amb bala ha estat el PP. El seu portaveu, Enric Millo, visiblement irat, ha presentat la seva cap de files com una "víctima" i ha defensat que no denunciés la informació que va rebre de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Així mateix ha criticat amb vehemència el que considera una manca de condemna dels fets per part de la resta de partits. "Mai ens havíem trobat amb una situació tan greu i encara és l'hora que algun partit polític català surti a rebutjar-la", ha lamentat Millo.

Millo ha exigit responsabilitats especialment al PSC, a qui demana que es pronunciï de manera més ferma i contundent. Segons el dirigent dels populars catalans, les explicacions de qui suposadament va encarregar les escoltes, José Zaragoza, són insuficients. També ha recordat que el ministre d'Interior en l'època en que es van produir els fets era l'actual secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el conseller d'Interior, el president d'ICV, Joan Saura. Per això, ha dit, tots dos haurien d'explicar-se al respecte.