La informació política interessa, i molt. I els partits polítics d'aquest país fa bastants anys que estan treballant a consciència per foragitar-la dels mitjans públics. Normes estúpides com la dels blocs electorals i un encotillament extrem dels debats només han servit des dels anys vuitanta per maldissimular la mediocritat dels candidats, que sempre s'han sentit més protegits si no havien de confrontar les seves idees amb les dels adversaris. Les successives juntes electorals s'han encarregat de protegir els interessos dels partits per sobre dels dels ciutadans i, finalment, han aconseguit elaborar un model únic al món: la informació política tal i es vol des dels partits.

És un exemple més de com un sistema obsolet intenta ofegar la societat en benefici del que convé a les jerarquies dels partits. És un mal que ho impregna tot i que ha acabat arruïnant caixes d'estalvis centenàries mentre s'edificaven aeroports fantasmagòrics i estacions de tren sense passatgers. El virus dels partits ha destruït amb ràbia qualsevol intent d'independència de les institucions i ha acabat pervertint des dels clubs de futbol fins a les associacions de veïns.

L'única esperança és que el sistema s'està esfondrant enmig d'una crisi que no es pot entendre sense aquest intervencionisme dels partits en totes i cadascuna de les àrees de decisió de la societat. No sé si ja és tard per a l'estat espanyol, el que sí sé és que una República Catalana només té sentit si és una democràcia reconeixible.