[plantillaeleccions23j]
Són diverses les veus presencials que descriuen el clima eufòric que es va viure durant la nit electoral de Junts quan es va certificar la victòria de Xavier Trias a Barcelona. "Els bons han de guanyar alguna vegada!", exclamava un membre de l'entorn més immediat del guanyador dels comicis, amb el terreny aplanat per tornar a l'alcaldia que va perdre el 2015 davant d'Ada Colau. "Hem tornat!", sostenien en les hores posteriors responsables amb ascendència del partit enquadrats en el sector del partit més proper a l'esperit de l'antiga Convergència. La ressaca electoral, però, ha constatat que Junts -tot i l'ambient de remuntada institucional instal·lat diumenge passat a la nit- continua amb cruïlles immediates per resoldre, tant pel que fa a Laura Borràs com pel front de Madrid davant d'una legislatura transcendental.

Quines són, aquestes cruïlles? En essència, tres: el relleu de la presidenta del Parlament, la definició de què caldrà defensar al Congrés dels Diputats en funció de qui guanyi les eleccions, i la recuperació d'una autoestima institucional que s'aspira a consolidar camí dels propers comicis al Parlament, encara sense data però que dins del partit -i també en cercles governamentals- ja donen per fet que arribaran més el 2024 que no pas durant el febrer del 2025, com tocaria per calendari. "Si fem bé les coses, ens podem tornar a acostar a ERC i al PSC. Però caldrà triar bé el candidat i no cometre més errors", defineix un alt dirigent consultat per Nació.

El primer revolt arribarà aquest dimarts, quan l'executiva de Junts decidirà el relleu de Borràs a la cambra catalana. L'entorn de la líder del partit va voler insistir dijous -quan va perdre definitivament l'escó- que seria ella qui triaria i pilotaria la tria del substitut o substituta, però ràpidament fonts oficials van assenyalar que "se l'escoltaria", però que la decisió final l'adoptaria l'executiva de Junts. Una puntualització significativa, perquè del relleu al Parlament se'n deduiran dues coses: l'estratègia que se seguirà a la cambra -ancorada, o no, en la confrontació- i com estan els equilibris al partit. No és cap secret que Anna Erra, que el 17 de juny deixarà de ser alcaldessa de Vic, és la preferida del secretari general, Jordi Turull. Tampoc que el nom d'Antoni Castellà, líder de Demòcrates i nou diputat en el lloc que deixa vacant Borràs, s'està fent circular com a nou president del Parlament en connivència amb l'entorn de la líder de la formació.
 
També hi ha un interès, sostenen diverses fonts de Junts consultades per Nació, en situar David Torrents, secretari d'organització del partit i molt proper a Borràs -li va fer costat en campanya a Badalona-, com a diputat. Per això haurien de plegar dos representants: Josep Rius i Titón Laïlla, en cas que els dos, membres de la llista de Trias, s'incorporin al govern municipal. Torrents no desperta unanimitat dins la formació i, de fet, que hagi quedat fora de l'Ajuntament de Badalona -escombrat per la marea de Xavier García Albiol- l'ha debilitat encara més en una plaça que és especialment cobejada en les maquinàries dels partits. Una maquinària que, per cert, ja està en marxa per les primàries que serviran per triar el cap de llista a Madrid.

Una plaça que ja està reservada per Míriam Nogueras després de la retirada de Jaume Giró, pactada no només amb Turull, sinó també amb Carles Puigdemont. El tuit de l'expresident, escrit dilluns a les 15.57 -tres minuts abans que arrenqués la reunió de l'executiva- amb una foto de Nogueras es va interpretar de portes endins com un suport explícit a la portaveu a Madrid. Sobretot perquè Giró, al març, el va informar de les seves intencions i dilluns al matí les hi va confirmar, tant a ell com al secretari general. L'exconseller d'Economia, cara visible del sector pragmàtic, plantejava un marc de "negociació intel·ligent" al Congrés. Un marc que, en cas de guanyar el PP i Vox, podia quedar desfet des del primer dia de la legislatura.

La pregunta que es fan diversos dirigents de Junts consultats, en tot cas, és aquesta: i si Pedro Sánchez se'n surt i Junts és decisiva a Madrid? Podrà Nogueras activar les palanques necessàries després d'una legislatura en la qual ha basat bona part del discurs en equiparar el PSOE amb la dreta espanyola i a blasmar la via negociadora d'ERC? "El millor hauria estat un tàndem", sosté un dels consultats. Tanmateix, des de la sala de màquines del partit sostenen que, amb Trias d'alcalde i els ajuntaments i les diputacions constituïdes, es pot produir una "onada positiva" que, sumada a la davallada registrada pels republicans a les municipals, comportaria un ascens de Junts. La victòria, en tot cas, és complicada perquè el PSC també està en inèrcia positiva i el discurs socialista sobre la por a PP i Vox els acostuma a beneficiar. Si hi ha un executiu de dreta i extrema dreta, i l'independentisme torna a endurir el discurs, Nogueras tindrà reservat un paper rellevant com a oradora al Congrés dels Diputats. 
 
Aquest discurs, però, ha estat inexistent en la campanya de Trias, guanyador a Barcelona, i tampoc ha tingut un espai preeminent en ciutats com Igualada o Figueres, on Marc Castells i Jordi Masquef -fitxats del PDECat- han obtingut majories relatives o directament absolutes. En ciutats on s'ha reivindicat més l'1-O i el pedigrí independentista, com Girona, Junts ha caigut. "Resistim pels convergents", ressaltava amb ironia un dirigent consultat al llarg d'aquesta setmana, que citava l'exemple de Trias a Barcelona. L'autoestima institucional s'ha anat recuperant després de la sortida del Govern, episodi traumàtic i que comença a superar-se.

I, per superar-se del tot, han de passar les eleccions espanyoles i completar el mapa municipal definitiu, via pactes, que definiran la capacitat d'aliances. També s'haurà de passar el debat, cíclic, sobre la fórmula de l'independentisme per anar a Madrid, que pot passar per una llista conjunta al Senat i punts programàtics conjunts. Junts, això sí, es veu amb més forces que fa uns mesos, projecta escenaris per a la Generalitat -Josep Rull, hiperactiu en campanya, està instal·lat en les travesses de les quals formava part Giró abans de la retirada de les primàries- i es veu competint de tu a tu amb la resta de rivals. Encara que hi hagi perills, com els efectes del relleu de Borràs -ara centrada en el partit, l'únic que li queda-, a la cantonada.