Una enquesta de l'any passat del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deia que els votants d'Aliança Catalana i de Vox eren els més propensos a creure's les teories de la conspiració. En aquest selecte grup de partits sembla haver-s'hi sumat també el PP alimentant la idea d'una manipulació dels resultats electorals. Que ho facin Aliança o Vox ve de sèrie, però que un suposat partit d'estat, que ha governat Espanya i que té números de tornar-hi el 2027, se sumi a teories de tupinades és preocupant, i posa en dubte la credibilitat d'Alberto Núñez Feijóo.
No s'hauria de normalitzar que els populars qüestionin la legitimitat de les urnes, i menys encara en un moment com l'actual on creixen les veus que qüestionen les institucions. El principal partit de l'oposició -i guanyador, per cert, de les eleccions de 2023- s'ha apuntat aquesta setmana a la teoria segons la qual el govern espanyol vol modificar el cens electoral per als pròxims comicis, a través de l'anomenada llei de nets. "Hi ha un interès evident per aconseguir nous votants, perquè amb els actuals no els surten els números", deia Feijóo. Parlava concretament de fer "enginyeria electoral" i "fabricar votants" amb aquesta norma, i també amb la regularització extraordinària de migrants.
Qui sap si el president del PP, lluny d'aquell "moderat" que governava amb majoria absoluta Galícia, ha fet aquestes declaracions per competir amb Vox. La setmana passada, al Congrés, Santiago Abascal ja va començar a alimentar la possibilitat de frau a les eleccions. Un frau que només hi serà, és clar, si les guanya el PSOE o bé si la majoria de la investidura torna a sumar 175 diputats. El líder ultra parlava del famós vot per correu i d'una possible tupinada. Pedro Sánchez s'hi va agafar ràpidament per constarar que Vox ja prepara el terreny d'una derrota electoral el 2027. També ho ha dit Salvador Illa avui al Parlament, en aquest cas en resposta al PP. Els socialistes necessiten alimentar que una victòria és possible i la dreta els dona aquestes oportunitats.
Que Feijóo es va passar de frenada ho demostra que la portaveu del PP, Ester Muñoz, hagi intentat matisar les afirmacions. El PP, diu, "sempre" ha defensat la nacionalitat per als descendents dels exiliats que van fugir d'Espanya per la Guerra Civil, la dictadura o altres motius polítics. Les sospites, es veu, són perquè ara el govern espanyol ha accelerat la resolució de les peticions, que es podien fer fins a l'octubre de l'any passat. Sigui com sigui, les crítiques del PP ara contrasten amb el que demanava Feijóo l'any 2006 i quan era president de la Xunta. Aleshores, defensava sense matisos donar la nacionalitat als descendents d'exiliats gallecs.
Les insinuacions del PP, en tot cas, no són d'ara. Els populars s'han habituat a la perillosa tendència d'alimentar conspiracions sobre els resultats de les urnes. José María Aznar ja ho deia ara fa un any, quan deia que el sistema "pot tenir llacunes i no estar completament blindat", i que si Sánchez havia "adulterat" les seves primàries, també ho podia fer amb unes eleccions generals. Aquest mateix dimecres, Aznar ha advertit que les eleccions de 2027 són decisives, ni més ni menys que per al futur d'Espanya tal com la coneixem. Hi ha en joc, diu, "un canvi de sistema" si Sánchez continua a la Moncloa. Alimentar conspiracions i teories de frau electoral a les portes d'unes eleccions, juntament amb "el que pugui fer que faci", pot ser un còctel perillós.
El PP es troba en una situació enverinada. Ho té tot de cara per guanyar unes eleccions, Sánchez no té majoria al Congrés, però tampoc la té Feijóo, cosa que aboca l'Estat al bloqueig. Mentre no arriba la votació -serà "al 2027", ha dit Sánchez-, el líder conservador només té una feina: no equivocar-se ni donar arguments a Sánchez per tenir opcions a les urnes. I, si no és molt demanar, no deixar el terreny de joc tan enfangat com per no poder-hi jugar l'endemà dels comicis. Comprar teories de la conspiració pròpies de l'extrema dreta no sembla la millor recepta per a algú que vol ser president d'un país.