La ultradreta alimenta comandos anti-CDR

"Som conscients que a Catalunya tenim un problema greu". Així ho indiquen els Grups de Defensa i Resistència (GDR) al manifest fundacional fet públic a principis d'abril, en el qual anuncien el seu naixement en contraposició als Comitès de Defensa de la República (CDR). Des de llavors, aquests comandos s'han deixat veure en diferents zones del país, on han protagonitzat actes de "neteja" de simbologia independentista.

El seu principal objectiu, diuen, és el de treure "simbologia política" per "tornar a la convivència" i "acabar amb els que pretenen la fractura social". Al seu darrere, però, hi ha la ultradreta. Com a GDR es desmarquen de la Coordinadora per Tabarnia, que només contempla una part del territori, i amaguen possibles relacions amb grups feixistes o de defensa del nazisme, malgrat que la presència dels seus militants en alguns d'ells permet teixir-hi estretes vinculacions. 

Els grups que s'integren dins dels GDR són autònoms en si mateixos i, a diferència dels CDR, no tenen una coordinació conjunta estable a nivell nacional, més enllà de diverses reunions que s'han realitzat en les últimes setmanes. Es tracta, doncs, de grupuscles espanyolistes, en alguns casos banyats en l'extrema dreta, que s'organitzen per dur a terme accions concretes, com ara la retirada d'estelades i llaços grocs que hi va haver a Berga fa pocs dies -i que la CUP va denunciar-, l'intent de despenjar una pancarta dels presos a Castellbell i el Vilar, o el darrer acte al municipi d'Avià, en què els Mossos han identificat 21 persones que arrencaven símbols independentistes.
 
Segadors del Maresme, Resistència Castellbell i el Vilar, Brigada 155, Resistència Pont de Vilomara, La Resposta de Terrassa, 1.000 patriotas, Groc Enlloc, Democracia y Unidad Española (DUE) o Libera Girona i Libera la Selva són els col·lectius que s'han organitzat en aquests grups. Alguns ja existien, mentre que altres s'han creat expressament durant les últimes setmanes. Al seu darrere es troben, també, determinats militants espanyolistes identificats per la policia per protagonitzar actes anticatalanistes o acumular condemnes de caire xenòfob.

Cares conegudes de la ultradreta

Héctor Cocera, per exemple, és membre de Resistència Pont de Vilomara i ara dels GDR. Ell va ser un dels identificats per intentar desmuntar una estelada gegant a la carretera de Castellnou de Bages. Però més enllà d'això, va ser un dels condemnats per participar en el linxament d'un marroquí a Sant Vicenç de Castellet el 2002. En aquell cas, i malgrat que es van condemnar quatre persones més per delictes d'homicidi en grau de temptativa, a Cocera només se li va poder provar un delicte d'amenaces, pel qual se'l va condemnar a set mesos de presó. 
 
Un altre membre dels GDR és l'home que la policia belga va identificar -vestit com a guàrdia civil- a la Casa de la República, la residència de Carles Puigdemont a Waterloo abans de ser detingut a Alemanya. Es tracta de Jaime Vizern, membre de la DUE del Bages i resident a Sant Salvador de Guardiola. Vizern està molt relacionat amb els ultres detinguts per l'atac racista al centre de menors l'Estrep, el setembre del 2015, tot i que personalment no hi va participar. 
 

Preparados para capturar al profugo y escurridizo Puigdemont, D.U.E esta al acecho !!
@bcnviafora@Bcnisnotcat_@DUE_17@JaumeVivesVives@SaveSpain1@GuajeSalvaje@grocenlloc@lasvocesdelpue@DolcaCatalunya@A3Noticias@laSextaTV@Spara2nunkat@CatalunayEspanapic.twitter.com/D8GM7D5H6k

— D.U.E. (@DUE_17) 20 de març de 2018

De fet, Vizern es considera un dels impulsors d'aquest moviment que, malgrat les connotacions i vinculacions, es defineix com un grup de "gent pacífica" molt acostumada a "rebre pressions" i suportar "insults". Una definició que també ha explicat als mitjans de comunicació Juan Ribas, portaveu del GDR, que ha fomentat la creació de Groc Enlloc, i ha ajudat a la consolidació d'altres grupuscles, com ara Libera Girona, Libera la Selva o Brigada 155. De moment, la xarxa dels Grups de Defensa i Resistència consta d'una desena d'entitats, i cadascun compta amb una vintena de persones.

Les actituds ultres que s'amaguen en la moderació

La ideologia dels membres dels GDR varia en funció de la ideologia de cada grup al territori. Alguns són més moderats, mentre que altres festegen amb l'extremisme. La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en determinats actes. A la manifestació que es va fer a Manresa el mes de febrer sota la convocatòria de Democracia y Unidad Española, per exemple, una de les activistes portava les ungles pintades amb la Creu de Ferro i el símbol de les SS alemanyes. 

En una concentració espanyolista d'aquesta mateixa organització el mes de gener, per altra banda, l'entitat del Bages va convidar Albert Bruguera, delegat a Catalunya de la formació neofeixista Democracia Nacional. En diverses ocasions, Bruguera ha penjat fotografies i cites de Primo de Rivera, així com fotografies seves fent la salutació nazi entre banderes espanyoles preconstitucionals, o encapçalant manifestacions racistes. 

Discurs de la pau, però a la contra

El discurs que mantenen els portaveus dels GDR és, segons diuen, per la "pau", malgrat que construeixen en un relat a la contra de l'independentisme. Depenent del grupuscle, han tirat endavant estratègies de provocació envers els membres dels CDR per intentar que responguin. Aquesta actitud ha estat denunciada per associacions independentistes.

L'actitud dels Grups de Defensa i Resistència, doncs, és variables i no hi ha directrius conjuntes i unificades, més enllà d'actuar en resposta als actes impulsats pels CDR i l'independentisme en general.

Ara, però, ja s'ha començat a demanar la implicació de la gent en aquests grupuscles. "Uneixi's als GDR", citen diverses pàgines web ultra espanyolistes que parlen de la voluntat dels CDR de "batasunitzar" Catalunya. Una crida que s'eixampla, també, a les xarxes socials, en un clam conjunt que es manté ferm amb un objectiu: parar els peus als partidaris de la República.