La gran incògnita no és a Barcelona, sinó a Madrid. És allà que han de trobar algun subjecte polític que pugui substituir el poble català i que tingui capacitat de suplantar-lo sense que això invalidi flagrantment els principis democràtics universals. És evident que l'estat espanyol dóna per perduda la batalla de l'opinió pública catalana i, en conseqüència, intenta crear instàncies noves que no necessitin contrast a les urnes. Per això dóna crèdit a les opinions de l'únic empresari que els fa costat, José Manuel Lara, i estén les seves reflexions unipersonals al conjunt de les empreses. Així, un sol empresari substitueix el global de l'empresariat català i aquest grup, al seu torn, supleix el poble català.

L'intent d'eliminació política del poble català arriba per més vies. Un altre mecanisme és suplantar el cos electoral català per l'espanyol, tot i que aquest camí presenta la dificultat d'haver d'acceptar, ni que sigui retòricament, un referèndum a tot l'estat que, en la pràctica, implicaria conèixer l'opinió no d'un, sinó de dos pobles: el català i el basc.

Per això un dels objectius és destruir CiU. L'anàlisi que fan és que un partit molt més gran que els altres té força i legitimitat suficients per liderar un procés; però un Parlament fragmentat en quatre o cinc grups de dimensions semblants, en canvi, implicaria el retorn a la lluita per l'hegemonia. En la mateixa línia, la trencadissa d'UDC també contribuiria a aquesta atomització.

Totes aquestes raons fan important l'entrada d'ERC al Govern, un cop s'hagi definit data i pregunta. Implica el punt de no retorn, la reversió definitiva al poble català de la decisió política a través d'una majoria d'unió democràtica. I aquell dia Lara, vostè i jo adquirirem la màxima condició política, és a dir, la de ciutadans amb idèntica capacitat per decidir.