L'abstenció d'un PSOE dividit fa Rajoy president

El cap de l'executiu ha estat reelegit en la segona votació al Congrés amb 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions, i nomenarà ministres dijous | En el seu discurs ha demanat suport al PSOE, molt castigats per l'esquerra, per aprovar els pressupostos i ha reiterat que no negociarà la unitat d'Espanya | Després de gairebé un any de bloqueig i dues eleccions esperarà a dijous per anunciar la composició del seu govern

29 d'octubre de 2016, 20:17
Actualitzat: 30 d'octubre, 9:06h
Mariano Rajoy, aplaudit després de ser investit president
Mariano Rajoy, aplaudit després de ser investit president | Europa Press
Mariano Rajoy ha hagut d'esperar a la segona votació del debat d'investidura. Després de 314 dies de govern en funcions, el líder del PP ha estat reelegit president del govern espanyol. L'abstenció del PSOE -que no s'ha produït en bloc, tal com s'esperava- permet al dirigent popular encetar el seu segon mandat. 170 diputats, els de PP (en faltava un), Ciutadans i Coalició Canària, han votat a favor de la seva candidatura mentre que 68 dels 84 socialistes s'han abstingut possibilitant l'elecció en recollir més vots a favor que en contra. El "no" a Rajoy l'han pronunciat els 111 diputats que tenen Podem-En Comú-En Marea, ERC, PDECat, PNB, Compromís, Bildu a més de 15 socialistes, entre ells els set del PSC.
 
Si el primer mandat de Rajoy va ser el de les retallades i el de negar qualsevol sortida dialogada al procés català gaudint de l'amplíssima majoria absoluta que li donaven els seus 186 escons, aquest serà ben diferent. La gestió de la crisi, els casos de corrupció i la fragmentació del mapa polític han passat factura als populars i Rajoy, en minoria, haurà de negociar cada setmana els suports per no perdre votacions. En el breu debat previ a la votació d'aquesta tarda ha evidenciat ser conscient del problema mentre Podem, ERC, PDECAT, Compromís i Bildu burxaven en les contradiccions socialistes.

Des dels passadissos del Congrés, just després de ser reelegit, el dirigent conservador ha anunciat que nomenarà dijous el seu futur govern -després del pont de Tots Sants-, i que els ministres prendran possessió divendres. "Governaré per a tots els espanyols, m'hagin votat o no", ha apuntat Rajoy, que ha demanat "compromís responsable" davant les qüestions "nacionals" més enllà de la investidura.
 

Mariano Rajoy ja és president. Foto: Flickr PP


Pot comptar amb Rivera i poc més

D'entrada, comptarà amb una certa predisposició a l'acord dels 32 diputats de Ciutadans. Però amb els liberals no en té prou. El PP compta tenir el suport dels socialistes pels grans assumptes d'estat (com ara la unitat d'Espanya, els pressupostos o aplicar les directius de la UE) i poder negociar amb el PNB i el PDEcat algunes mesures econòmiques tot i els recels mutus. Aquest mateix dissabte el líder del PP ja ha demanat als socialistes suports pels pressupostos i ha deixat clar als independentistes que no pot negociar la unitat d'Espanya.

No ho tindrà gens fàcil. Ell vol que el seu sigui un govern "amb orientació" i reconeixible però el PSOE, dividit i traumatitzat després de la votació, arrenca la legislatura pendent de la seva competició amb Podem per liderar l'oposició i posarà un preu molt alt als suports. El seu portaveu Antonio Hernando ha anunciat ja iniciatives legals per evidenciar la minoria del PP.

Rajoy ha estat pràcticament un any esperant. Les eleccions del 20-D van arribar marcades per la puixança dels emergents i el desgast de les formacions tradicionals. La davallada del PP va ser forta (va perdre 62 escons) però el PSOE no va voler pactar amb l'esquerra per no fer cessions als sobiranistes que reclamaven el dret a decidir. Pedro Sánchez va intentar fer coincidir Podem i C's. No va ser possible i després de les noves eleccions, les del 26 de juny, marcades per l'ascens del PP, la divisió al PSOE s'ha traduït en la decapitació de Sánchez com a secretari general (aquest dissabte al matí ha cedit a la pressió i entregat l'acta de diputat per no desobeir el comitè federal i arrencar la seva campanya per tornar al pont de comandament). Al final, els socialistes han triat entre Rajoy o unes terceres eleccions que temien i, sense cedir en res, Rajoy s'ha sortit amb la seva. 


Renúncies de ministres

En aquest any, Rajoy ha vist com l'economia anava remuntant, els casos de corrupció que afecten al PP es feien més evidents i arribaven a judici -com ara el de la Gürtel i el de les targetes back- i el procés català seguia fent passos davant la inacció del seu govern, que ha optat per animar la via judicial per ofegar-lo. En funcions el govern no s'ha sotmès al control del Parlament, no ha pogut presentar lleis i tampoc nomenar ministres.

En aquest temps tres ho han deixat i altres companys del gabinet han assumit les funcions: el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va dimitir pels papers de Panamà, el de Sanitat, Alfonso Alonso, per anar de cap de llista a Euskadi i la de Foment, Ana Pastor, va plegar per presidir el Congrés. Demà Rajoy jurarà el càrrec davant del rei i no serà fins dijous quan anunciï la composició del seu govern que, en minoria, haurà de buscar suports i fer cessions fent que el seu programa sigui reconeixible.

Puigdemont acusa el PSOE de validar la "confrontació"

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat a través de Twitter a la investidura de Rajoy. "El socialisme espanyol s'ha convertit avui en la crossa necessària de la coalició PP-Cs, i ha validat la seva política de confrontació", ha apuntat Puigdemont.