05
de novembre
de
2021, 19:30
Actualitzat:
19:41h
L'any 2017, les reunions de les juntes de seguretat eren sinònim de tensió entre l'Estat i la Generalitat. La desconfiança del Ministeri d'Interior cap als Mossos pel paper que tindrien en el procés centrava l'ordre del dia de la trobada i era difícil pensar en concessions a les demandes de Catalunya. Quatre anys després, el context és un altre. El Govern no ha fixat, almenys per ara, rumb de col·lisió, i aposta pel diàleg sense terminis amb l'executiu espanyol, una estratègia que de moment ha donat pocs fruits palpables, més enllà d'una rebaixa en el to respecte a etapes anteriors. En matèria de seguretat, però, la reunió de la junta específica d'aquest divendres entre el ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, i el conseller del ram, Joan Ignasi Elena, ha certificat el canvi d'escenari respecte al paper dels Mossos.
El Departament d'Interior, i concretament la policia catalana, va ser un dels àmbits més afectats per l'aplicació de l'article 155, que va apartar el major Josep Lluís Trapero, considerat un peça clau de la "rebel·lió" que s'estava coent. Per alguns, de fet, la teranyina del 155 encara condiciona algunes de les actuacions dels Mossos. La declaració d'independència de 2017 va culminar un procés de distanciament amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que ja havia arrencat amb els atemptats del 17 d'agost i s'havia aprofundit els dies previs a l'1-O per la suposada tebior dels Mossos davant les intencions del Govern de tirar endavant el referèndum. Haurien de passar tres anys perquè la justícia espanyola, en aquest cas l'Audiència Nacional, avalés l'actuació de la policia catalana aquell dia.
Malgrat l'exili i la repressió que continua -l'excap de gabinet de Pedro Sánchez, Ivan Redondo, ha avisat que la solució al conflicte ha d'incloure Carles Puigdemont-, la tensió de 2017 queda lluny i el moment és un altre. Ho va deixar entreveure la junta de seguretat de 2018, la primera després de l'aixecament de l'article 155, entre Marlaska i l'aleshores conseller Miquel Buch, i presidida per Quim Torra, i s'ha confirmat aquest migdia, tres anys després, al Palau de la Generalitat. La reunió, encapçalada per Pere Aragonès, ha estat cordial i ha servit perquè l'Estat faci concessions amb algunes de les demandes històriques dels Mossos, com ara l'ampliació del topall d'agents, l'accés a les bases de dades europees i internacionals o la millora de la cooperació amb els altres cossos estatals.
L'anunci del dia ha estat clar: l'Estat i la Generalitat han acordat incrementar la plantilla dels Mossos en un 20%. Això vol dir que el Govern podrà contractar 3.793 nous agents, que permetran arribar a un màxim de 22.006 policies. No hi ha terminis, per tant des d'ara mateix ja es poden començar a formar agents per entrar al cos. El conseller Elena preveu que el ritme sigui esglaonat any a any, que han de permetre donar resposta a l'increment de població i a les noves amenaces per a la seguretat. El sostre del cos no s'ampliava des de 2006, quan es va fixar en uns 18.200 agents. No és estrany, doncs, que Elena hagi presentat l'acord com "el més rellevant en matèria de seguretat dels últims quinze anys".
Els Mossos recuperen la confiança del govern espanyol
Més enllà de l'ampliació, que els sindicats policials ja demanen que vagi acompanyada també de més recursos pressupostaris, la trobada ha deixat altres acords que certifiquen que els Mossos han recuperat la confiança del govern espanyol. Marlaska s'ha compromès a impulsar els "tràmits necessaris" perquè la policia catalana sigui considerada a la Unió Europea "agents d'un estat membre" i puguin dur a terme les tasques de vigilància transfronterera. "Seran una policia espanyola més", ha dit des de la sala Clavé de Palau. El ministre ha agraït especialment el "clima de cordialitat" amb què s'ha desenvolupat la trobada i ha assenyalat que, amb el temps, s'ha pogut construir "un model de cooperació institucional exemplar".
De la junta de seguretat n'ha sortit també l'acord per crear un grup de treball perquè la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos tinguin accés recíproc a les bases de dades policial d'àmbit espanyol i internacional. "Això és fonamental per a les polítiques de prevenció", ha ressaltat Elena. Els Mossos tindran l'accés a bases internacionals. Des de 2018 ja tenen accés al sistema SIENA, el banc de dades de l'Europol, i aquest divendres s'ha acordat implementar l'accés també a la resta de bases de l'Estat, de la Unió Europea i internacionals. "Hem assolit el compromís per reforçar la transmissió d'informació de les bases de dades vinculades a la violència masclista. Això ens fa ser més eficients en aquest combat contra aquest problema", ha afirmat Elena.
La policia catalana també podrà participar en l'elaboració dels plans estratègics de l'Estat contra delictes com el terrorisme o la ciberseguretat i es reforçarà el creuament de dades d'hotels per rebre alertes de possibles delinqüents. "Ens farà més eficaços i eficients en la prevenció i identificació de persones en cerca i captura", ha dit Elena. Pel que fa a l'operativa, els Mossos podran fer un seguiment transfronterer, que s'ampliarà per poder fer vigilància i investigació, una qüestió que serà operativa en els propers sis mesos, aproximadament. "Aquests acords ens homologuen com a qualsevol policia europea i ens permet treballar amb l'horitzó de 2030", ha ressaltat Elena. Totes les parts han valorat positivament la trobada.
Compromesos en col·laborar
Marlaska i Elena han comparegut per separat per "motius d'agenda", a diferència del que va passar amb Buch el 2018. "No té més rellevància", s'ha afanyat a dir Marlaska. De la trobada n'ha sortit, també, una voluntat clara de consolidar la coordinació entre els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "El Ministeri i el Departament d'Interior compartim que la cooperació i col·laboració entre les policies és important perquè és eficaç i beneficia la ciutadania de Catalunya", ha dit Marlaska. Abans, Elena havia anat en una línia similar afirmant que en matèria de seguretat, i malgrat les diferències, la cooperació institucional és clau per beneficiar la ciutadania. Quatre anys després, el recels de l'Estat amb els Mossos semblen haver-se superat.
El Departament d'Interior, i concretament la policia catalana, va ser un dels àmbits més afectats per l'aplicació de l'article 155, que va apartar el major Josep Lluís Trapero, considerat un peça clau de la "rebel·lió" que s'estava coent. Per alguns, de fet, la teranyina del 155 encara condiciona algunes de les actuacions dels Mossos. La declaració d'independència de 2017 va culminar un procés de distanciament amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que ja havia arrencat amb els atemptats del 17 d'agost i s'havia aprofundit els dies previs a l'1-O per la suposada tebior dels Mossos davant les intencions del Govern de tirar endavant el referèndum. Haurien de passar tres anys perquè la justícia espanyola, en aquest cas l'Audiència Nacional, avalés l'actuació de la policia catalana aquell dia.
Malgrat l'exili i la repressió que continua -l'excap de gabinet de Pedro Sánchez, Ivan Redondo, ha avisat que la solució al conflicte ha d'incloure Carles Puigdemont-, la tensió de 2017 queda lluny i el moment és un altre. Ho va deixar entreveure la junta de seguretat de 2018, la primera després de l'aixecament de l'article 155, entre Marlaska i l'aleshores conseller Miquel Buch, i presidida per Quim Torra, i s'ha confirmat aquest migdia, tres anys després, al Palau de la Generalitat. La reunió, encapçalada per Pere Aragonès, ha estat cordial i ha servit perquè l'Estat faci concessions amb algunes de les demandes històriques dels Mossos, com ara l'ampliació del topall d'agents, l'accés a les bases de dades europees i internacionals o la millora de la cooperació amb els altres cossos estatals.
L'anunci del dia ha estat clar: l'Estat i la Generalitat han acordat incrementar la plantilla dels Mossos en un 20%. Això vol dir que el Govern podrà contractar 3.793 nous agents, que permetran arribar a un màxim de 22.006 policies. No hi ha terminis, per tant des d'ara mateix ja es poden començar a formar agents per entrar al cos. El conseller Elena preveu que el ritme sigui esglaonat any a any, que han de permetre donar resposta a l'increment de població i a les noves amenaces per a la seguretat. El sostre del cos no s'ampliava des de 2006, quan es va fixar en uns 18.200 agents. No és estrany, doncs, que Elena hagi presentat l'acord com "el més rellevant en matèria de seguretat dels últims quinze anys".
Els Mossos recuperen la confiança del govern espanyol
Més enllà de l'ampliació, que els sindicats policials ja demanen que vagi acompanyada també de més recursos pressupostaris, la trobada ha deixat altres acords que certifiquen que els Mossos han recuperat la confiança del govern espanyol. Marlaska s'ha compromès a impulsar els "tràmits necessaris" perquè la policia catalana sigui considerada a la Unió Europea "agents d'un estat membre" i puguin dur a terme les tasques de vigilància transfronterera. "Seran una policia espanyola més", ha dit des de la sala Clavé de Palau. El ministre ha agraït especialment el "clima de cordialitat" amb què s'ha desenvolupat la trobada i ha assenyalat que, amb el temps, s'ha pogut construir "un model de cooperació institucional exemplar".
De la junta de seguretat n'ha sortit també l'acord per crear un grup de treball perquè la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos tinguin accés recíproc a les bases de dades policial d'àmbit espanyol i internacional. "Això és fonamental per a les polítiques de prevenció", ha ressaltat Elena. Els Mossos tindran l'accés a bases internacionals. Des de 2018 ja tenen accés al sistema SIENA, el banc de dades de l'Europol, i aquest divendres s'ha acordat implementar l'accés també a la resta de bases de l'Estat, de la Unió Europea i internacionals. "Hem assolit el compromís per reforçar la transmissió d'informació de les bases de dades vinculades a la violència masclista. Això ens fa ser més eficients en aquest combat contra aquest problema", ha afirmat Elena.
La policia catalana també podrà participar en l'elaboració dels plans estratègics de l'Estat contra delictes com el terrorisme o la ciberseguretat i es reforçarà el creuament de dades d'hotels per rebre alertes de possibles delinqüents. "Ens farà més eficaços i eficients en la prevenció i identificació de persones en cerca i captura", ha dit Elena. Pel que fa a l'operativa, els Mossos podran fer un seguiment transfronterer, que s'ampliarà per poder fer vigilància i investigació, una qüestió que serà operativa en els propers sis mesos, aproximadament. "Aquests acords ens homologuen com a qualsevol policia europea i ens permet treballar amb l'horitzó de 2030", ha ressaltat Elena. Totes les parts han valorat positivament la trobada.
Compromesos en col·laborar
Marlaska i Elena han comparegut per separat per "motius d'agenda", a diferència del que va passar amb Buch el 2018. "No té més rellevància", s'ha afanyat a dir Marlaska. De la trobada n'ha sortit, també, una voluntat clara de consolidar la coordinació entre els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "El Ministeri i el Departament d'Interior compartim que la cooperació i col·laboració entre les policies és important perquè és eficaç i beneficia la ciutadania de Catalunya", ha dit Marlaska. Abans, Elena havia anat en una línia similar afirmant que en matèria de seguretat, i malgrat les diferències, la cooperació institucional és clau per beneficiar la ciutadania. Quatre anys després, el recels de l'Estat amb els Mossos semblen haver-se superat.