L'Advocacia de l'Estat discrepa de la Fiscalia i no acusa Lluís Salvadó per l'1-O

Els serveis jurídics del govern espanyol demanen tres anys i mig de presó i set d'inhabilitació per a Josep Maria Jové pel nou delicte de malversació lleu i desobediència

Publicat el 21 de març de 2023 a les 15:43
Actualitzat el 21 de març de 2023 a les 17:17
Discrepàncies entre l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia en la causa pels preparatius de l'1-O afecta Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, que s'ha de jutjar en els propers mesos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Com ha avançat eldiario.es i ha confirmat Nació, els serveis jurídics del govern espanyol han decidit no acusar Salvadó, mentre que demanen una pena de tres anys i mig de presó per a Jové, en aplicació del nou codi penal i el delicte de malversació lleu. L'escrit és menys dur que el de la Fiscalia, que dribla la reforma legal i aplica la malversació greu, amb penes de set i sis anys de presó per a Jové i Salvadó, respectivament, i inhabilitacions de fins a 32 anys. Per a Natàlia Garriga, la petició de pena és d'un any d'inhabilitació per desobediència en tots els casos.

La interpretació que dels fets i del codi penal que fan les dues acusacions, doncs, és diferent. La Fiscalia -com s'ha vist també en el cas dels condemnats per l'1-O i els exiliats- va optar per la línia dura amb Jové i Salvadó, amb peticions de pena elevades i obviant la reforma del codi penal. En el seu escrit, situa els dos exalts càrrecs del Departament d'Economia com a peces clau en l'organització del referèndum i la construcció d'estructures d'estat com la hisenda pròpia, i esquivava la reforma de la malversació pactada entre el PSOE i ERC. Per ara, el canvi legal ha beneficiat Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, als quals els ha quedat extingida la pena per sedició, i a Clara Ponsatí i Marta Rovira, que només se les vol jutjar per desobediència.

Ara, l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, rebaixa el to, tot i que continua l'amenaça de presó per a Jové, que l'any 2017 era la mà dreta de Junqueras com a secretari general d'Economia. Per a l'actual dirigent d'ERC, demana tres anys i mig de presó i set anys d'inhabilitació per malversació i desobediència. Els serveis jurídics del govern espanyol atribueixen a Jové haver ordenat destinar diners públics als preparatius del referèndum, per un import de prop de 140.000 euros, i per haver autoritzat la transferència de 3,4 milions d'euros per despeses de publicitat institucional de l'1-O. L'Advocacia interpreta que la malversació que hauria comès Jové no seria amb ànim de lucre, sinó que correspondria a una desviació irregular de pressupost, castigada amb penes més baixes. 

Així mateix, també se l'acusa de no haver fet cas de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), que ordenava impedir qualsevol iniciativa encaminada a tirar endavant el referèndum. Com Jové, també Natàlia Garriga s'enfronta a un delicte de desobediència greu al TC, i en aquest cas l'Advocacia demana la mateixa pena que la Fiscalia: un any d'inhabilitació. En el cas de Garriga, que l'any 2017 era també alt càrrec d'Economia, la pena és lleu -fa mesos que va decaure el delicte de malversació, que sí que portava associades penes de presó-, tot i que en cas de condemna el seu càrrec al Govern quedaria contra les cordes.
 

ERC situa l'Advocacia en la "causa general" contra l'independentisme

ERC ha situat l'acusació de l'Advocacia de l'Estat dins de la "causa general" contra l'independentisme i ha reiterat que fer un referèndum no és delicte. El partit ha constatat que la judicatura continua "segrestada" per la dreta i l'extrema dreta i ha insistit que el conflicte continua vigent. De tota manera, ha ressaltat que les penes que demana a l'Advocacia són menors que les de la Fiscalia, fet que els republicans han atribuït a la reforma del codi penal pactada amb el govern espanyol.