L'agenda del retrobament que impulsen la Moncloa i el Palau de la Generalitat té diverses cares. Més enllà de la desescalada en el conflicte polític, culminada amb una amnistia que no s'ha acabat d'aplicar del tot, també té en compte els símbols, en forma de mesures a favor del català, també amb els socialistes al Govern. Si fa unes setmanes el president Salvador Illa anunciava un increment de la subvenció per a la Bressola, aquest dilluns el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha concretat més el nou canal de RTVE que emetrà íntegrament en català: es dirà 2CAT i es començarà a veure a partir de la Diada.
El Govern, que busca consolidar un perímetre ampli, també mira de satisfer el flanc més catalanista. I ho fa amb un missatge que també vincula Pedro Sánchez. El conseller Dalmau, en una entrevista a La 2, ha erigit el nou canal en català de la televisió pública en un exemple del "compromís del govern espanyol amb l'Espanya plural". La corporació espanyola es mou en les mateixes coordenades i situen 2CAT com l'exemple de "compromís amb la diversitat lingüística d'Espanya" i la voluntat de "contribuir de manera activa en la difusió de continguts en català".
Tots dos missatges ajuden a construir el relat que busquen tant a Palau com a la Moncloa i que aposta per un "retrobament" que sembla tenir l'aval dels catalans, segons l'última enquesta del CEO. Sánchez i Illa són els líders preferits d'una majoria de catalans, amb 34% i un 22%, respectivament; el PSC tornaria a guanyar les eleccions i el suport a la independència continua a la baixa mentre una majoria vol que Catalunya sigui una comunitat autònoma dins d'Espanya.
"Si volem que el català tingui futur, ha d'estar present en els mitjans", deia Dalmau. Així, el Govern manté el compromís de reforçar les polítiques en favor de la llengua. Sigui a través d'un nou canal de televisió públic i generalista en català, fruit dels pactes de Sánchez amb Junts a Madrid, com amb un pla de xoc per donar resposta a les peticions d'aprendre la llengua o un nou paquet d'ajudes per potenciar els estudis de Filologia Catalana. O el compromís amb el Catalunya Media City, definit pel president com un "projecte de país" i un "acte d'afirmació de la identitat catalana".
Tot plegat, mentre el Departament de Política Lingüística -impulsat per Illa arran del pacte amb ERC- mira de tirar endavant el Pacte Nacional per la Llengua, encallat pel bloqueig de Junts i la CUP. La mesura, que el Govern de Pere Aragonès va deixar encarrilada, implicaria 200 milions d'euros en polítiques en aquest àmbit. N'és un altre exemple el suport econòmic al projecte de la Bressola, amb 800.000 euros aquest any 2025, més que cap altre Govern. La Moncloa també s'hi ha implicat. Al marge de la polèmica "terminològica", que encara cueja, l'executiu també insisteix a reivindicar el compromís amb la llengua, la cultura i l'economia de la Catalunya Nord.
També a Brussel·les, Illa intenta fer surar les reivindicacions catalanes -l'oficialitat del català continua sense concrecions- i ajudar, amb discreció, les gestions de la Moncloa per aconseguir complir amb aquest acord amb Junts. El ministre José Manuel Albares indicava diumenge al programa El Suplement que l'ambient de rearmament a Europa no influïa negativament en les converses en marxa per impulsar l'oficialitat de la llengua.
Mentrestant, el català es parla amb naturalitat al Congrés i els independentistes miren d'aconseguir el mateix al Senat. Davant dels retrets de l'oposició, que denuncien poca ambició nacional. Illa pot presentar un full de serveis que té en compte el català i que no desatén el caràcter simbòlic que implica la llengua. En això consisteix, també, l'agenda del retrobament, ara amb Illa a Palau.
