La polèmica es va generar arran de la denúncia de l'Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa per presumptes irregularitats en el procés per part d'algunes candidatures. En concret, l'OCM Terrassa criticava que algunes candidatures havien recollit dades de ciutadans, als quals se'ls demanaven dades personals "per posteriorment crear un correu electrònic de cadascun amb l'objectiu d'emetre el vot suplantant a la persona legitimada per fer-ho", segons l'entitat, que va afirmar tenir proves "d'aquestes males praxis". L'OCM Terrassa i la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT) van intervenir també en la comissió, després d'haver-ho sol·licitat formalment.
Les dues candidates afectades per aquesta polèmica, Maria Isabel Cazorla i Anna Muñoz, van explicar amb detall la seva manera d'actuar afirmant que no han fet res il·legal i van mostrar la seva indignació pel fet que se les hagi assenyalat. "Divendres vaig tenir la sensació que era la delinqüent", va dir una Anna Muñoz molt afectada. Cazorla va manifestar estar "súper indignada" i va exigir "una disculpa pública" perquè segons ella "s'ha difamat" de la seva candidatura.
L'OCM Terrassa va criticar, mitjançant els seus representants, entre d'altres aspectes, que en el procés "s'ha fet usurpació de personalitat" i que tenien "indicis que alguns candidats" l'han feta. Tot i apuntar amb la punta de la fletxa, també van dir que la seva denúncia "no va en contra de ningú" i que "al reglament no s'especifica si es pot fer o no recollida de dades i votar en el seu nom". Els representants de l'OCM Terrassa van avisar que "el procés no ha acabat aquí" i valoren l'opció de dur l'afer a altres institucions, com el Síndic de Greuges de Catalunya.
Ramon Clariana, president de la FAVT, va explicar que la junta de l'entitat va viure un debat de tres quarts d'hora sobre el tema, i que el procés ha generat "molts dubtes". Clariana va afirmar que va arribar a les seves mans un full que demanava que es facultés el candidat per exercir el vot al seu favor en el nom de qui l'omplís, i que s'hi demanava nom i cognoms, DNI, data de naixement i signatura, "en cap cas correu electrònic" i que, per tant, en el moment del vot "s'inventa el correu electrònic".
El president de la FAVT va argumentar que "no es tracta d'acusar ningú" i no va voler dir a quina candidatura pertanyia el full, només que hi apareix el nom "d'una candidata". Per a Clariana, "si no tots els candidats han fet servir el mateix sistema [en referència a la recollida de dades i signatures], no estem parlant d'igualtat d'oportunitats".
Recollida de signatures prèvia consulta a l'Ajuntament
Arribat el seu torn i sense que ningú abans no hagués mencionat el seu nom, Isabel Cazorla va treure una còpia dels polèmics fulls per recollir suports i la va posar sobre la taula, a la vista de tothom. Efectivament, demanava nom i cognoms, DNI, data de naixement i signatura de les persones que li volien donar el seu suport. "Ja tenia pensat que això passaria", va dir a la comissió.
Segons va explicar Cazorla, el 24 de novembre, quatre dies abans d'iniciar-se la fase de recollida de suports, va contactar amb el seu interlocutor de l'Ajuntament de Terrassa, via correu electrònic, per plantejar-li el dubte de si podia fer servir els fulls per validar que els ciutadans que els signaven donaven suport a la seva candidatura, "per tenir-ho en cas d'impugnació". La resposta de l'Ajuntament, segons explica, no va ser negativa. Com a molt, li deien que era "assumir un risc extra del propi procediment".
Així, doncs, va dissenyar els fulls i va mirar què podia passar legalment. Cazorla, advocada de professió, va recollir les signatures i va afegir que, durant la consulta, "no va passar res" i que la polèmica va saltar quan el candidat de l'OCM va deixar de ser primer al rànquing", en referència a Joan Tamayo, que comptava amb el suport de diverses entitats ciutadanes. "Si una sola persona pot dir que no sabia el que feia, anem als jutjats de guàrdia", va dir Cazorla.
La periodista Anna Muñoz també va explicar que va recollir suports al carrer. "El primer que vaig fer va ser votar-me a mi mateixa i vaig veure com funcionava el sistema". A partir d'aquí, va comprovar les limitacions per votar telemàticament i presencialment. "Vaig trucar directament a Alfredo Vega i la seva secretària em va dir que, millor que parlar amb Vega, em passava amb algun responsable del servei". Muñoz li va plantejar què podia fer un familiar que no tenia correu electrònic, dada requerida en el procés de registre al sistema de participació electrònica, i que tampoc es podia desplaçar a la plaça Didó. "Em diuen que he de crear un correu perquè pugui votar", i així ho va fer.
Segons Muñoz, més persones li van manifestar aquesta dificultat. La candidata va preguntar, doncs, si es podia fer una recollida de signatures de suport i portar-les a la plaça Didó. La resposta va ser negativa. Per tant, va recollir les dades personals i les signatures que l'autoritzessin a seguir el procés telemàtic. "He recollit unes 700 firmes al carrer, que no us entregaré perquè tenen dades personals", va anunciar Muñoz, que adverteix: "No toleraré que ningú digui que he usurpat el vot de ningú". "No admetré que hagi comès cap il·legalitat perquè això no ho diu el reglament", va afegir.
La Comissió de Transparència, reunida a l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Albert Prieto
Cazorla i Tamayo, que han tingut les postures més contraposades en aquest procés per les maneres de procedir, van tenir més intervencions contundents. Primer, Cazorla va assegurar que si el procés es repeteix ella no hi tornarà. "Visc molt tranquil·la al meu despatx. Penseu que després d'aquest ridícul algú tornarà a passar per aquest procés?". La lletrada, que va recordar que la seva proposta no passava per cobrar un gran sou sinó per una dedicació parcial, va afirmar que "s'està mercantilitzant i polititzant la figura del síndic". "Ens heu fet participar del circ", va dir als regidors.
Finalment, Joan Tamayo va assegurar que "som víctimes d'un frau democràtic". Va criticar obertament Alfredo Vega per l'explicació esbiaixada del procés. "Al panfleto que van fer posa consulta". "El problema és que hi ha un problema polític greu. Els responsables que no ho assumeixen fan un flac favor a la ciutat. O rectifiquen o pleguen".
A una interpel·lació directa de Maria Sirvent sobre quina és la posició del govern, el tinent d'alcalde Alfredo Vega va manifestar que "qui ha de decidir és la junta de portaveus", que, com va recordar, no només valora els suports obtinguts sinó també els perfils, les qualitats i els projectes dels candidats. Des del començament, la consulta no era vinculant i la decisió final recau en la junta de portaveus, en l'alcalde i en el ple. "És un procés legal, una altra cosa és que sigui millorable", va afirmar Vega, que va remarcar que "en els primers deu dies ningú es va queixar".
L'oposició demana anul·lar el procés
A partir de les explicacions de Cazorla i Muñoz, les entitats i dels grups de l'oposició no només es van mostrar sobtades pel fet que s'hagi votat en nom d'altres persones, sinó per l'autorització d'algú de l'Ajuntament de Terrassa a fer-ho. L'oposició d'esquerres a l'Ajuntament de Terrassa van coincidir en qüestionar no només els procediments polèmics sinó tot el procés en general.
Tant la CUP com TeC i ERC-MES van entonar el mea culpa per no haver pres les mesures necessàries com a oposició abans, per evitar arribar a aquest extrem del procés. La manca d'especificació al reglament, l'absència de debat o el fet que no hi hagi hagut suficients garanties d'identificació han estat alguns dels aspectes més criticats. També es van reconèixer les limitacions que suposava tenir només un lloc de votació presencial i la poca difusió que s'ha fet del procés des de l'administració.
Llei i tecnologia
Prèviament a la intervenció dels candidats que va acabar posant llum a les acusacions, el responsable tècnic municipal va explicar les característiques del programa Consensus, creat per Localret i que s'ha fet servir en altres processos participatius com el PAM 2017, així com a altres municipis. Els representants polítics van fer un seguit de preguntes per resoldre dubtes, centrades en si hi havia manera d'identificar si des d'un mateix ordinador s'havien emès diversos vots. L'aplicació, però, no ho permet ja que no emmagatzema aquest tipus de dades, segons va explicar el tècnic.
En paral·lel a l'aspecte tècnic hi va haver un debat d'interpretació legal, amb la llei de consultes suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional i altres textos legals sobre la taula. El dubte sobre si es tractava d'una votació, d'un procés participatiu o d'una consulta ciutadana va planar a la sala entre les explicacions del tinent d'alcalde Alfredo Vega, els matisos del secretari municipal i les interpretacions dels diferents regidors i representants de les entitats OCM Terrassa i FAVT.
Més enllà de conceptes, l'equip de govern va defensar el procés i va justificar el sistema de consulta. L'oposició, en la seva majoria, i també les entitats van criticar que el procés recollís l'opinió ciutadana amb un sistema basat en tecnologia més similar a la de Facebook, en paraules del mateix responsable tècnic, que no pas a la tecnologia requerida pel vot electrònic, amb més garanties en la identificació digital.
El procés continua
El procés d'elecció del síndic municipal de greuges de Terrassa continua en marxa, si res no canvia en els propers dies. Ho fa, però, amb només quatre candidats dels vuit inicials disposats a seguir: Maria Isabel Cazorla, Anna Muñoz, Jordi Estapé i Míriam Bosch. Tamayo, Lobo i finalment Gallego han retirat la seva candidatura, mentre que Izquierdo ha demanat anul·lar el procés. L'afer arribarà aviat a la junta de portaveus, que haurà de decidir quin candidat proposa a l'alcalde, en cas que decideixi seguir endavant amb el procés. Serà llavors l'alcalde qui proposarà al ple municipal un candidat, que haurà de ser aprovat per la majoria de regidors.
Cal recordar que Maria Isabel Cazorla va ser la candidata amb més suport dels ciutadans, amb un total de 1.169, dels quals 1.151 a través de la pàgina web municipal i 18 a través de l'urna instal·lada fins divendres passat a les oficines de la plaça Didó. En segon lloc, la periodista Anna Muñoz va rebre 1.035 vots, dels quals 1.025 per via telemàtica i 10 presencials. L'advocat i activista social Joan Tamayo, el tercer en discòrdia, va rebre un total de 829 suports, amb 729 vots per Internet i 100 a la urna. Els resultats de la resta de candidats van ser testimonials.
