Jean-Paul Alduy ha començat la seva intervenció dient que no s'adreçaria al Senat en català, tot i que després ha utilitzat cinc paraules en la seva llengua materna. 'Sóc capaç de parlar català, però vull que m'entengui tothom', ha continuat després en francès tot recordant que és un idioma que parlen 'deu milions d'europeus'.

'L'escola de la República me'l va prohibir i escrivia 'sigueu nets, parleu francès', ha recordat també en la intervenció. Per fonamentar la seva demanda d'una defensa a través de la discriminació positiva, l'alcalde de la Catalunya del Nord ha parlat 'd'error històric, que no s'ha fet en d'altres països europeus', referint-se al francès com a única llengua pública. Alduy ha citat l'eix 'Girona-Figueres-Perpinyà-Narbona' com un espai en emergència que, segons ell, fa de Perpinyà 'una ciutat francesa i catalana'. Per acabar la seva alocució, ha afirmat que en la defensa del català 'el respecte no és suficient.

La ministra de Cultura, Christine Albanel, ha tancat la desena d'intervencions amb un discurs pràcticament calcat del que va fer el passat 7 de maig a l'Assemblea Nacional, on ha reiterat que la ratificació de la Declaració de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, firmada en primera instància pel govern francès el 1999, no serà ratificada perquè 'va en contra del principi d'unitat administrativa' de França. Alhora, ha concretat pel 2009 una llei recapitulativa de les actuals mesures de protecció en l'ensenyament, els mitjans de comunicació i la senyalització en els serveis públics. En aquest moment, ha improvisat una mica i ha recordat els seus origens occitans al departament de l'Arieja, a l'altra banda del Pallars Sobirà.