
Que ningú s'espanti: Eutanàsia Col·lectiva és el grup que fins ara acompanyava Quim Vila, el cantautor que aquest dissabte al vespre s'encarrega de tancar la festa de les JERC al Razzmatazz, una sala que abans es deia Zeleste i que l'últim dia que va tenir aquest nom tan sols hi havia en Carlos Segarra i quatre periodistes. En Vila ha acceptat que Oriol Junqueras i les joventuts d'Esquerra li facin de teloner perquè, tal com m'explica, des que ha arribat la febrada independentista s'han anat en orris els èxits del seu nou disc Cançons d'intents d'un país i ara, en lloc d'Eutanasia Col·lectiva, el seu grup es fan dir Els Tres Roures. I són de Collsuspina. Molt bé.
Sense eutanasia a la vista i uns quants roures de l'independentisme, com els expresidents de les JERC Pere Aragonès i David Minoves, per citar dos hereus dels presents, Oriol Junqueras surt a l'escenari proclamant-se un nou arribat entre tanta joventut tendra, que deu fer més anys que ell que milita a les files republicanes. "Jo també vaig ser jove", avisa el senyor amb barba, que intenta posar-se a l'alçada de l'auditori dient que és "un polític diferent", que cobra una mica més de mil euros al mes per gestionar un pressupost municipal de 26 milions d'euros. La resta de pasta la guanya fent classes...
Entre tant possible mileurista, avui ni els periodistes gosen demanar que l'organització els convidi a una birra, perquè el que importa aquest dissabte al vespre al Razzmatazz és l'idealisme. Hi ha forts aplaudiments quan Junqueras parla d'especuladors o avisa que no canviarà "la dignitat del nostre poble per diners". Tota la vida un mileurista, l'Oriol Junqueras, a aquest pas. Almenys no hi haurà eutanàsia col·lectiva, hi haurà uns quants roures, i el seu fill, en Lluc, que com ha explicat son pare aquest matí a Vilanova que va néixer a les 10:27 hores, podrà dir que l'any 1027 Catalunya va tenir el primer parlament de la història. Pobres, però honrats.