22
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
24
de setembre
a les
20:55h
El PP de Catalunya viu de fa temps una rara sensació de provisionalitat. És un secret a crits que la direcció d'Alberto Núñez Feijóo té els seus plans per modelar la formació a la seva visió estratègica. Un Feijóo que ha convocat una manifestació contra l'amnistia a Madrid per aquest diumenge i que dimarts se sotmetrà al debat per a la seva investidura. És sabuda la mala relació entre el president dels populars catalans, Alejandro Fernández, i Génova, i en especial amb l'home fort de l'organització, Miguel Tellado. El fantasma d'una intervenció directa del PP català guanya cos i es considera factible així que es desvetlli l'equació de la política espanyola. Quan s'aclareixi la situació al Congrés, previsiblement amb un Feijóo de cap de l'oposició, serà l'hora d'agafar el timó del partit a Catalunya. Però Fernández està sent un os més dur de rosegar del que semblava.
L'escenari deixat pel 23-J i la inviabilitat per Feijóo d'assolir la Moncloa ha donat oxigen polític al líder dels populars catalans. Els girs de la direcció sobre pactes, en especial en relació a Junts, han causat confusió dins del partit i Fernández es va atrevir a discrepar obertament de Feijóo, adoptant una posició de duresa envers el sobiranisme que l'ha alineat amb l'expresident José María Aznar. Segons apunten fonts del partit, la comunicació entre el líder parlamentari i el bloc que conformen Aznar i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és molt fluida. En aquest sector està plenament integrada la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, traslladada per Génova de les llistes de Barcelona a Madrid, i que manté una excel·lent relació amb Fernández.
En aquest àmbit ideològic, el fet que el polític tarragoní hagi estat el primer a tot l'Estat a aixecar la veu contra l'estratègia de Feijóo ha estat molt valorada. Una dada que es dona la ma amb el fet que en aquests moments la relació entre Fernández i Génova sigui gèlida, segons assenyalen veus de totes les sensibilitats del partit. La situació ha arribat fins al punt que en l'entorn del president dels populars catalans va causar estupor que la cúpula estatal donés directrius als quadres de la formació per no assistir a la conferència donada per Fernández el 14 de setembre. I això que el mateix Tellado era a Barcelona aquell dia.
Una intervenció aquesta en què es va permetre fer-se fort en els seus posicionaments, fent costat a Aznar en la seva duresa en el tema de l'amnistia i assegurant que continuaria dient el que pensa. Fernández va cridar a reconstruir el constitucionalisme i va ser molt clar quan va dir: "No som el PSC". Fins i tot va explicitar els seus problemes interns quan va admetre que tindria un cost no haver acceptat anar a les llistes al Congrés, quan el volien apartar de la direcció. A Génova ja saben que el líder català vol donar la batalla.
L'equip de Feijóo ha enviat molts senyals que evidencien l'afebliment de la posició de Fernández, que no ha pogut posar cap dirigent de la seva confiança en llocs de sortida a les municipals i a les eleccions espanyoles. Figures "alexandrines" com Alfredo Bergua, regidor de Sant Cugat, Elisabet Ortega, de Sant Feliu de Llobregat, o Xavier Cañigueral, coordinador general a Barcelona, han estat relegades. També l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, diputada en l'anterior legislatura i que fa costat a Fernández, va ser relegada del lloc 2 al 4 en la llista al Congrés, on continua ostentant escó malgrat el pobre resultat.
En el cas de Barcelona, la designació de consellers de districte també ha deixat clara la correlació de forces. Els consellers són nomenats pel president del grup municipal, en aquest cas Daniel Sirera, però les juntes del partit en cada districte solen proposar noms. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, on el PP va guanyar el 23-J, i on el president del PP al districte és el vicesecretari d'organització del PP català, Isaac Martín, de l'equip de Fernández, cap dels 3 consellers de districte està alineat amb la seva posició.
Els defensors del president del PP català sostenen que dins de les bases del partit la figura més valorada és Alejandro Fernández. El cert és que hi ha malestar en un sector de la militància per algunes designacions. El fet que els quatre diputats nomenats per al ple de la Diputació de Barcelona siguin dirigents que ja tenen altes responsabilitats ha desfermat crítiques internes. Són els alcaldes de Badalona, Xavier García Albiol; de Castelldefels, Manuel Reyes; el regidor de Barcelona Daniel Sirera i Daniel Gracia, mà dreta d'Albiol.
Albiol aplega un nucli de quadres des de la plaça forta de Badalona. Dolors Montserrat, ara eurodiputada, conserva els suports acumulats durant anys per la seva mare, una històrica del partit, i el seu nom circula de fa molt de temps com a recanvi d'Alejandro Fernández. Però, acomodada a Estrasburg, pocs la veuen agafant el timó d'un partit molt caïnita.
El secretari general Santi Rodríguez, un supervivent de mil batalles, sembla posicionat amb Albiol i Montserrat. En tot cas, les seves relacions amb el president de la formació són actualment fredes. I cal tenir present el nom en ascens de Sirera, que té també molts valedors a Génova i que pot enarborar uns bons resultats a les municipals de Barcelona.
Però aquí la clau és saber si Génova s'atrevirà a una operació d'intervenció directa com seria el cessament de Fernández i el nomenament d'una gestora per organitzar el congrés a Catalunya que està pendent i assenyalar Reyes o Montserrat com a nous líders. Molts al PP consideren que aquest pas és necessari si es vol controlar realment el congrés -i el cens de militants- i l'elecció d'un nou president. Els partidaris de Fernández asseguren que a les bases el polític tarragoní és popular i que podria imposar-se en una batalla interna.
Génova s'ho està pensant. Però una cosa sembla clara: el polític tarragoní està aïllat dins del joc de clans intern a Catalunya. Però té suport en un sector de la militància i, sobretot, pont directe amb l'ala aznariana del PP. El cost de foragitar Alejandro Fernández, que pot rebre "suport aeri" des de Madrid, és ara més elevat que fa uns mesos.
L'escenari deixat pel 23-J i la inviabilitat per Feijóo d'assolir la Moncloa ha donat oxigen polític al líder dels populars catalans. Els girs de la direcció sobre pactes, en especial en relació a Junts, han causat confusió dins del partit i Fernández es va atrevir a discrepar obertament de Feijóo, adoptant una posició de duresa envers el sobiranisme que l'ha alineat amb l'expresident José María Aznar. Segons apunten fonts del partit, la comunicació entre el líder parlamentari i el bloc que conformen Aznar i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és molt fluida. En aquest sector està plenament integrada la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, traslladada per Génova de les llistes de Barcelona a Madrid, i que manté una excel·lent relació amb Fernández.
En aquest àmbit ideològic, el fet que el polític tarragoní hagi estat el primer a tot l'Estat a aixecar la veu contra l'estratègia de Feijóo ha estat molt valorada. Una dada que es dona la ma amb el fet que en aquests moments la relació entre Fernández i Génova sigui gèlida, segons assenyalen veus de totes les sensibilitats del partit. La situació ha arribat fins al punt que en l'entorn del president dels populars catalans va causar estupor que la cúpula estatal donés directrius als quadres de la formació per no assistir a la conferència donada per Fernández el 14 de setembre. I això que el mateix Tellado era a Barcelona aquell dia.
Una intervenció aquesta en què es va permetre fer-se fort en els seus posicionaments, fent costat a Aznar en la seva duresa en el tema de l'amnistia i assegurant que continuaria dient el que pensa. Fernández va cridar a reconstruir el constitucionalisme i va ser molt clar quan va dir: "No som el PSC". Fins i tot va explicitar els seus problemes interns quan va admetre que tindria un cost no haver acceptat anar a les llistes al Congrés, quan el volien apartar de la direcció. A Génova ja saben que el líder català vol donar la batalla.
Purgues i malestar
L'equip de Feijóo ha enviat molts senyals que evidencien l'afebliment de la posició de Fernández, que no ha pogut posar cap dirigent de la seva confiança en llocs de sortida a les municipals i a les eleccions espanyoles. Figures "alexandrines" com Alfredo Bergua, regidor de Sant Cugat, Elisabet Ortega, de Sant Feliu de Llobregat, o Xavier Cañigueral, coordinador general a Barcelona, han estat relegades. També l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, diputada en l'anterior legislatura i que fa costat a Fernández, va ser relegada del lloc 2 al 4 en la llista al Congrés, on continua ostentant escó malgrat el pobre resultat. En el cas de Barcelona, la designació de consellers de districte també ha deixat clara la correlació de forces. Els consellers són nomenats pel president del grup municipal, en aquest cas Daniel Sirera, però les juntes del partit en cada districte solen proposar noms. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, on el PP va guanyar el 23-J, i on el president del PP al districte és el vicesecretari d'organització del PP català, Isaac Martín, de l'equip de Fernández, cap dels 3 consellers de districte està alineat amb la seva posició.
Els defensors del president del PP català sostenen que dins de les bases del partit la figura més valorada és Alejandro Fernández. El cert és que hi ha malestar en un sector de la militància per algunes designacions. El fet que els quatre diputats nomenats per al ple de la Diputació de Barcelona siguin dirigents que ja tenen altes responsabilitats ha desfermat crítiques internes. Són els alcaldes de Badalona, Xavier García Albiol; de Castelldefels, Manuel Reyes; el regidor de Barcelona Daniel Sirera i Daniel Gracia, mà dreta d'Albiol.
Famílies alineades
En aquests moments, hi ha una alineació contra Fernández per part de les altres famílies del partit. El mapa de noms i famílies és interessant. Hi ha l'històric sector fernandista, liderat per l'exregidor Alberto Fernández Díaz, que encara mou fils i acaba d'aconseguir el nomenament de l'exdiputada Belén Pajares com a consellera de districte a Sarrià. Amb Alberto Fernández hi ha també Manuel Reyes, l'alcalde de Castelldefels que presideix el PP a Barcelona i nom a tenir molt en comtpe.Albiol aplega un nucli de quadres des de la plaça forta de Badalona. Dolors Montserrat, ara eurodiputada, conserva els suports acumulats durant anys per la seva mare, una històrica del partit, i el seu nom circula de fa molt de temps com a recanvi d'Alejandro Fernández. Però, acomodada a Estrasburg, pocs la veuen agafant el timó d'un partit molt caïnita.
El secretari general Santi Rodríguez, un supervivent de mil batalles, sembla posicionat amb Albiol i Montserrat. En tot cas, les seves relacions amb el president de la formació són actualment fredes. I cal tenir present el nom en ascens de Sirera, que té també molts valedors a Génova i que pot enarborar uns bons resultats a les municipals de Barcelona.
Però aquí la clau és saber si Génova s'atrevirà a una operació d'intervenció directa com seria el cessament de Fernández i el nomenament d'una gestora per organitzar el congrés a Catalunya que està pendent i assenyalar Reyes o Montserrat com a nous líders. Molts al PP consideren que aquest pas és necessari si es vol controlar realment el congrés -i el cens de militants- i l'elecció d'un nou president. Els partidaris de Fernández asseguren que a les bases el polític tarragoní és popular i que podria imposar-se en una batalla interna.
Génova s'ho està pensant. Però una cosa sembla clara: el polític tarragoní està aïllat dins del joc de clans intern a Catalunya. Però té suport en un sector de la militància i, sobretot, pont directe amb l'ala aznariana del PP. El cost de foragitar Alejandro Fernández, que pot rebre "suport aeri" des de Madrid, és ara més elevat que fa uns mesos.