Diuen que vivim un procés d'independència. Això vol dir que és un procés revolucionari que necessita esmerçar tots els esforços. Tot i això,sovint sembla que se'l cregui més l'Estat que els mateixos impulsors. 

Artur Mas i Oriol Junqueras, contagiats pel virus de les sit-com refinades preferides dels seus spin-doctors, s'han acostumat a llegir enquestes, a mirar què diuen d'ells als mitjans i a escoltar amb cert onanisme una colla de galifardeus saturats de "L'ala oest de la Casa Blanca" o "House of cards". 

"El president rep molta gent a Palau", diuen uns, encantats d'haver-se conegut. "En Junqueras fa molts actes", asseguren uns altres savi-tasses. A sis mesos d'unes eleccions transcendentals, les més importants que haurà viscut aquest país en els darrers cent anys, tant l'un com l'altre no s'haurien de bellugar del carrer, trucar porta per porta, anar hospital per hospital i visitar polígon per polígon. Comprovarien que hi ha vida més enllà de les enquestes i dels quadrants dels informatius. I, fins i tot, més enllà dels fulls de ruta, encara que estiguin ben acordats.

Al final, tots dos -la CUP són més llestos- cauran en el paradigma del gran Nassim Taleb: "Si doneu al pilot un altímetre que sovint falla, estavellarà l'avió. Si no li doneu res, s'acostumarà a mirar per la finestra".