Aquest dilluns han comparegut a la comissió del Frau i la Corrupció l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i del seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Han estat tres compareixences desiguals però que més enllà de l'oficialitat de la notícia han regalat algunes perles pels annals del peculiar parlamentarisme català. 

L'ex-president Pujol ha dit que no afegiria res més a la seva declaració inicial, però no se n'ha estat d'enraonar. Fins i tot, ha demanat la paraula a David Fernàndez, president de la Comissió,  que prou feina ha tingut tota la compareixença a obrir-li i tancar-li el micro. Pujol ha demanat als diputats que alcessin la veu perquè se li havia acabat la pila de l'audiòfon. Li ha dit a Fernàndez que fes el que volgués. Una recomanació que el diputat cupaire ha glossat amb un ganxo directe: “Això és una petició molt poc pujolista”. 

Pujol ha coincidit amb la seva dona en estripar i titllar de mentider l'ex-cap de premsa de l'expresident, Ramon Padrós, que la setmana passada es va despatxar a gust contra el seu ex-cap en la mateixa comissió. “Menteix largo y tendido”, ha assenyalat una Ferrusola irònica que ha explicat com la seva afició a l'esquí l'ha portada a visitar Andorra quatre de les deu vegades que hi ha estat. Cada vegada que Ferrusola ha obert la boca, l'advocat de la família, el circumspecte Cristóbal Martell patia un cobriment. De fet, el color lila li ha pujat a la cara del lletrat quan Ferrusola ha assegurat que “Catalunya no es mereixia” la comissió. 

Ferrusola estava graciosa. L'ex-primera dama ha dit que “no tenien ni cinc”, que a casa seva la cosa era “molt plana”, que els seus fills anaven “amb una mà davant i l'altra al darrera” i que si el gran anava amb Ferrari era perquè “l'havia comprat desballestat i se l'havia arreglat”.

Ha rematat la tarda, el primogènit. Geni i figura, Jordi Pujol Ferrusola ha fet gala del seu posat habitual desafiador, convençut i amb un to entremig d'un tauró dels negocis i d'un tira canyes professional. De fet, s'ha autodefinit com  un “home del Renaixement”, s'ha vantat de la seva col·lecció de cotxes i ha tractat Victòria Àlvarez com una pobre noia plena de despit d'amor.

 Ha carregat contra els despatxos com Price-Waterhouse o Garrigues i contra la preparació dels diputats. I tampoc no se n'ha estat de criticar el seu banc, el BBVA, per haver-lo fet fora com a client. “Comptes a l'estranger? Això el BBVA que ho bellugava si fins i tot Belén Esteban presumia de tenir comptes a les Caimán!”, ha argüit.

I seguint aquest fil ha lliurat al president de la comissió -que li ha proporcionat tovallons i papers en blanc- un CD amb la gravació sencera i “sense manipular” de La Camarga. “És de la Comissió de Secrets Oficials i algú me la va fer arribar al despatx... anònimament”, ha explicat amb una solvència encomiable. Tan encomiable com tota la seva compareixença en la que ha confessat que es va comprar un “Testarossa però que no li feia cap il·lusió”. Així són les coses... de família.