La llei d'amnistia s'aprovarà aquest dimarts en comissió i ja estarà tot llest perquè el ple del Congrés la validi la setmana que ve. Els independentistes intentaran fins a última hora retocar alguns punts problemàtics del text i el PSOE, si més no fins ara, descarta qualsevol modificació de fons, més enllà d'aspectes tècnics ja pactats amb ERC i Junts. La sessió de la comissió de Justícia, escenari del xoc entre la majoria de la investidura i les dretes pel que fa a l'amnistia, deixarà pràcticament definida la llei amb el dubte de quin marge tindran els jutges a l'hora d'aplicar-la. El principal temor de l'independentisme és que no quedin ben protegides les causes per terrorisme o bé que es pugui ajornar l'aplicació de la norma.

Si no hi ha canvis d'última hora -vistos els precedents, no es pot descartar res i les negociacions estan en marxa, com assenyalen diverses fonts consultades per Nació-, la llei quedarà, a grans trets, tal com la van pactar Junts i el PSOE al novembre, amb algunes modificacions menors. Aquests dilluns han continuat les converses entre les parts per mirar d'acordar més precisions, especialment després d'haver constatat que els jutges -sobretot Manuel García Castellón, instructor de la causa Tsunami Democràtic- faran tot el que estigui al seu abast per mirar de fer embarrancar la llei. El govern espanyol ja va insinuar la setmana passada que el magistrat actuava per motius polítics. Els negociadors d'ERC i Junts han intentat, en els darrers dies, aconseguir un blindatge addicional a causes com la de les protestes contra la sentència o la dels CDR de l'operació Judes.

Els independentistes volen que les causes per terrorisme entrin dins de la llei, però el PSOE s'hi nega. Els socialistes sí que han acceptat dialogar a partir de les millores tècniques pactades, però descarten els plantejaments de màxims d'ERC i Junts. Fonts consultades esperen poder-ho deixar tot tancat en comissió. Malgrat les discrepàncies, res no fa pensar que la llei estiguin en perill. Un cop s'aprovi en comissió, encara poden quedar esmenes vives de cara al ple del dia 30, i per tant marge per negociar fins a l'últim moment. Quan el Congrés aprovi la proposició de llei, passarà al Senat, on el PP la bloquejarà durant dos mesos, abans que torni al Congrés per a l'aprovació definitiva, de cara a la primavera.

Com arriba la llei a la comissió de Justícia?
 

- Tsunami i CDR, al punt de mira

Aquest és un dels eixos de la negociació. Fonts consultades confien poder arribar a un punt intermedi entre la posició socialista -excloure els delictes de terrorisme de l'amnistia- i la posició d'ERC i Junts -incloure'l-. Aquest punt mig pot consistir en precisions en el redactat, per acotar més quins casos concrets de terrorisme queden fora de la llei, de tal manera que els encausats per Tsunami o, sobretot, els CDR de l'operació Judes, s'hi puguin acollir. Entre els negociadors hi ha el temor que, de cara a Europa, una amnistia que empari delictes de terrorisme no sigui vista amb bons ulls, malgrat que tota la llei està pensada perquè passi el filtre tant del TC com de la justícia europea. Si no hi ha canvis, la norma quedarà tal com la van pactar Junts i el PSOE.

El redactat actual estableix que quedaran exclosos de la llei els delictes de terrorisme sempre que hi hagi sentència ferma i quedi inclòs en les conductes previstes en la directiva europea sobre terrorisme. Aquesta, si no hi ha canvis, és la fórmula que hauria de servir per Tsunami i els CDR, però podria presentar problemes. També hi ha dubtes sobre el requisit de la sentència ferma, que podria crear una diferència interna dins de la llei. ERC i Junts volen eliminar el terrorisme del capítol d'exclusions, però el PSOE ho ha descartat. Una altra cosa és que no s'acabi matisant més quins casos amb acusacions de terrorisme poden encaixar dins de la llei.
 

- Garantir el retorn de Puigdemont

L'amnistia ha d'afavorir, entre altres coses, el retorn de Carles Puigdemont i Marta Rovira a Catalunya en llibertat. Per això, els negociadors han introduït diversos matisos al redactat de la llei, per tal de garantir que quan entri en vigor -s'apliqui o no- quedin sense efecte les ordres de detenció i la resta de mesures cautelars que hi pugui haver en vigor. Això vol dir, a la pràctica, que els tribunals no podrien ordenar la detenció de Puigdemont si torna de l'exili. Això és important per l'ordre nacional de detenció de Pablo Llarena, que continua activa en la causa de l'1-O. Si el jutge de Tsunami en volgués ordenar la detenció, abans hauria de demanar un suplicatori. 

Hi ha cert consens dins de la majoria de la investidura per tal que això sigui així, tal com es desprèn de les esmenes pactades entre el PSOE, ERC i Junts, que en les seves propostes també hi fa referència. L'esmena estableix que, quan la llei entri en vigor, "el tribunal que estigui veient una causa que pugui emparar-se en l'amnistia deixarà sense efecte les ordres de certa i captura, ingrés a presó, i les ordres nacionals i internacionals de detenció". Això ha de ser així encara que es plantegin qüestions d'inconstitucionalitat o prejudicials a Europa. Juristes consultats assenyalen que aquest punt serà especialment analitzat al TC.
 

- Un intent d'acabar amb les inhabilitacions

Si en les carpetes del terrorisme i les mesures cautelars hi ha marge d'entesa, en altres esmenes presentades en solitari per ERC i Junts les possibilitats d'èxit són més escasses. Junts està centrat a aconseguir que l'amnistia tingui efectes immediats. Per això cal tenir present que els jutges intentaran torpedinar-la. Els juntaires volen introduir una disposició addicional perquè també s'aixequin les inhabilitacions d'aquells polítics que compleixen condemna per l'1-O, com ara Oriol Junqueras o Jordi Turull. La fórmula utilitzada, emparada en la Constitució, estableix que en cas de qüestions d'inconstitucionalitat o prejudicials, que suspenen l'aplicació de la llei, això "no impedirà la reforma d'interlocutòries o providències en què, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei, s'hagués acordat la detenció, presó o processament, així com qualsevol altra mesura restrictiva de drets".
 

- Els casos de lawfare

Un dels punts dèbils de l'amnistia, segons Junts, és el que ha de beneficiar aquelles causes per haver donat assistència, assessorament o protecció als líders del procés, i per això proposen un canvi en el redactat de l'article. La manera d'encaixar aquestes conductes, que en alguns casos suposen delictes de malversació, és complexa i no hi ha consens entre les parts. Junts proposa un canvi per incloure-hi els casos de lawfare -"operacions policials artificioses o prospectives"- contra "càrrecs públics i el seu entorn", sempre que no hagi suposat un increment patrimonial d'origen il·lícit. Aquesta definició permet protegir casos com el de Josep Alay, Miquel Buch o els policies que van protegir Puigdemont. El plantejament l'han fet els juntaires en solitari, i malgrat que el redactat d'aquest punt concret obre la porta a casos com el de Laura Borràs, l'article en el seu conjunt deixa clar que fa referència a casos vinculats al procés.
 

- Que no tots els policies hi puguin entrar

També en el capítol d'exclusions, ERC mira de fer un petit retoc a l'empara de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans amb la vista posada a què no tots els policies es puguin emparar a la llei d'amnistia. El matís és mínim, però pot canviar la manera com s'interpreta quins casos de tortura o tracte inhumà queda fora de l'amnistia. En el redactat de la llei actual es diu que no es poden amnistiar actes de tortura o tracte degradant "sempre que superi un llindar mínim de gravetat". La definició d'aquest "llindar mínim" és molt subjectiva, i des d'ERC temen que sigui la via que utilitzin els jutges per permetre l'entrada de tots els policies de l'1-O a l'amnistia: interpretant que hi podria haver tracte degradant, però que no va superar uns determinats llindars de gravetat. Per això, en solitari, proposen eliminar aquest punt.