11
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:45h
Els cinc afectats pel Catalangate relacionats amb l'ANC, Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie, Arià Bayé, Sònia Urpí i Jordi Domingo, han presentat aquest dimecres una querella al jutjat 32 de Barcelona pel Catalangate denunciant diverses vulneracions del dret d'associació i del dret a la intimitat. La querella no va dirigida contra NSO, a diferència d'altres accions dutes a terme per l'escàndol d'espionatge contra l'independentisme, sinó que demana "empara i auxili judicial" per determinar qui hi ha darrere de la intervenció de les comunicacions contra una seixantena de persones del món independentista, tot i que la defensa, exercida per Antoni Abat, veu evidències que es podria tractar del CNI o cossos de seguretat espanyols, com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
La querella se centra en la vulneració del dret d'associació i el dret a la intimitat. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha remarcat que el nexe d'unió de les cinc persones que interposen aquesta querella és que són independentistes i formen part d'una associació que és legal i legítima. "Les associacions tenen una protecció especial perquè articulen la vida social i civil de la societat, és una eina democràtica", ha dit Paluzie. La dirigent de l'entitat va patir diversos atacs just després de la sentència del procés i l'any 2020, en plenes eleccions al secretariat nacional. Considera que l'espionatge amb Pegasus busca generar "por" en el moviment independentista i un "efecte disuassori", i ha celebrat que la investigació de CitizenLab prova allò que des del món independentista ja se sospitava.
L'ANC demana diverses diligències, entre les quals hi ha la declaració com a testimonis dels investigadors de CitizenLab i també els experts en ciberseguretat d'Amnistia Internacional que han acreditat l'espionatge. En tres dels cinc querellants l'ANC, Amnistia ha provat que hi va haver infecció del telèfon mòbil. La resta de diligències, que el jutge haurà de decidir si accepta o no, són similars a les sol·licitades per la resta d'afectats. L'acció judicial de l'ANC se centrarà, per ara, a Barcelona. Interposaran la querella al jutjat 32, que ja porta el cas d'Ernest Maragall i Roger Torrent. "Ens sentim amb tota la força per poder actuar i fer una acció jurídica ofensiva", ha dit Paluzie.
L'ANC confia en "acumular" totes les querelles al jutjat 32 perquè veu nexes d'unió entre el cas destapat per CitizenLab i la causa contra Maragall i Torrent. També argumentaran vulneració del dret a la intimitat i aportaran jurisprudència de l'ANC i del Tribunal Europeu dels Drets Humans, i malgrat que tenen la vista posada a Europa, continuen poder obtenir resultats també a l'Estat. Un dels querellants és Jordi Sànchez, que va patir més d'una vintena d'atacs el 2017 quan era president de l'ANC. "Estem davant d'una expressió més de la causa general contra l'independentisme", ha dit l'actual secretari general de Junts.
La querella se centra en la vulneració del dret d'associació i el dret a la intimitat. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha remarcat que el nexe d'unió de les cinc persones que interposen aquesta querella és que són independentistes i formen part d'una associació que és legal i legítima. "Les associacions tenen una protecció especial perquè articulen la vida social i civil de la societat, és una eina democràtica", ha dit Paluzie. La dirigent de l'entitat va patir diversos atacs just després de la sentència del procés i l'any 2020, en plenes eleccions al secretariat nacional. Considera que l'espionatge amb Pegasus busca generar "por" en el moviment independentista i un "efecte disuassori", i ha celebrat que la investigació de CitizenLab prova allò que des del món independentista ja se sospitava.
L'ANC demana diverses diligències, entre les quals hi ha la declaració com a testimonis dels investigadors de CitizenLab i també els experts en ciberseguretat d'Amnistia Internacional que han acreditat l'espionatge. En tres dels cinc querellants l'ANC, Amnistia ha provat que hi va haver infecció del telèfon mòbil. La resta de diligències, que el jutge haurà de decidir si accepta o no, són similars a les sol·licitades per la resta d'afectats. L'acció judicial de l'ANC se centrarà, per ara, a Barcelona. Interposaran la querella al jutjat 32, que ja porta el cas d'Ernest Maragall i Roger Torrent. "Ens sentim amb tota la força per poder actuar i fer una acció jurídica ofensiva", ha dit Paluzie.
L'ANC confia en "acumular" totes les querelles al jutjat 32 perquè veu nexes d'unió entre el cas destapat per CitizenLab i la causa contra Maragall i Torrent. També argumentaran vulneració del dret a la intimitat i aportaran jurisprudència de l'ANC i del Tribunal Europeu dels Drets Humans, i malgrat que tenen la vista posada a Europa, continuen poder obtenir resultats també a l'Estat. Un dels querellants és Jordi Sànchez, que va patir més d'una vintena d'atacs el 2017 quan era president de l'ANC. "Estem davant d'una expressió més de la causa general contra l'independentisme", ha dit l'actual secretari general de Junts.