De tots els diners que els contribuents catalans invertim en la -caríssima- acció identitària espanyola, a mi em tenen el cor robat els fons públics que enviem per sostenir l'ensenyament en castellà a Andorra. Es tracta de quatre centres de primària i un altre de secundària que treballen per la llengua i cultura castellanes en un lloc on aquest idioma no és oficial. Per imposició legal del govern andorrà, els alumnes d'aquestes escoles reben un total de quatre hores d'ensenyament en català a la setmana. La resta, com si fossin a Valladolid.

L'estat espanyol dóna ensenyament a més de cent mil alumnes repartits per tot el món, inclosos països castellanoparlants. Tot plegat, amb centres educatius construïts i mantinguts pels diners dels contribuents i amb milers de professors que cobren plusos astronòmics pel fet d'ensenyar lluny de les fronteres de l'estat.

Tot això ho paguem vostè i jo. Per consolar-se, pensi que centenars de nens castellanoparlants ens agraeixen que, gràcies als nostres impostos, els estalviem, per exemple, l'escola pública andorrana. I així disposen d'un sistema escolar l'objectiu del qual és, explícitament, "la difusión de la lengua y cultura españolas, contribuyendo al mantenimiento de los vínculos culturales y lingüísticos de los residentes españoles en el exterior". Què es deu?