Aquest dissabte, la Universitat Catalana d'Estiu espera la vista de Joan Laporta. Ha confirmat la seva assistència -el mateix dia que arrencava la UCE, tot i que se li havia demanat feia molt de temps- per presentar amb Alfons López Tena i Uriel Bertran, el projecte de Solidaritat Catalana als assistents.
 
Previsiblement, l'expresident del Barça tindrà una rebuda triomfal, potser pel llegat futbolístic, potser per l'entusiasme preelectoral independentista que acostuma a respirar una universitat d'estiu com aquesta. Poques hores després que el trident de Laporta s'expliqui, ho faran alguns membres de l'executiva de Reagrupament. És una incògnita total si Joan Carretero aterrarà a la UCE o no per donar-los suport. No ho saben, o això ho diuen, ni els propis organitzadors de l'acte. 

Sigui com sigui, Laporta no deixarà indiferents els reagrupats que corrin per Prada. Des que l'expresident del Barça va assistir a la segona assemblea de Reagrupament i va ser aclamat pel miler llarg d'assistents, que semblava que la seva designació com a candidat aniria rodada. Però pel camí alguna cosa deu haver canviat. Carretero i Laporta sembla que no troben el moment de reunir-se, tot i que malgrat la comèdia estiuenca de trucades, correus electrònics i cartes certificades han parlat cara a cara en diverses ocasions. Des d'aquella assemblea, Laporta ha tingut temps de muntar un moviment, Solidaritat Catalana, i registrar Democràcia Catalana com a partit polític per si de cas ha d'anar a les eleccions en solitari. I també ha tingut temps per escoltar en més d'una ocasió l'oferta del mateix Carretero d'encapçalar les llistes a Barcelona per Reagrupament.

Que SC no trepitgi Reagrupament

Però és Laporta un personatge desitjat entre els associats de Reagrupament? Aparentment, sí. Per la unitat de l'independentisme que podria suposar aplegar els 16.000 adherits que ja té SC i perquè és una persona amb un cert carisma. Però els associats de Reagrupament no volen que els trepitgi l'últim que ha arribat. Pilar Altarriba, de Barcelona, demana que Reagrupament “se signifiqui en qüestions que ha treballat durant dos anys, i que ara ha vingut Solidaritat Catalana i ha trepitjat el terreny que nosaltres havíem preparat”. Sobre si vol Laporta o no, és clara: “Si està dins la nostra línia i s'adapta als plantejaments de Reagrupament, doncs Laporta sí. I si no és així, no valdrà la pena”.
La Marta Catassús, de Sant Pere Vilamajor, també aposta per la màxima unitat possible. Assegura que li “encantaria que el senyor Laporta vingués”, però creu que “lamentablement”, no ha triat aquesta via: “fa mesos que diverses persones de Reagrupament parlen amb Laporta, li hem ofert tot, però encara esperem. No sé si hi haurà un acord, estem a l'expectativa. Però si no confluïm, no ens interessa la unitat a qualsevol preu, som un projecte seriós”, sentencia. 

L'acord es complica

Un associat de la Catalunya Nord, Teo Vidal, recrimina a Joan Laporta que tingui en espera tanta gent, després que Reagrupament hagués aturat la designació de candidats fins a tres mesos pensat que Laporta acceptaria l'oferta de ser el cap de llista. “Encara el podem esperar, val la pena si és per la unitat dels independentistes, però que no cregui que el voldrem a qualsevol preu. Un pacte mal tancat i a corre-cuita pot tenir conseqüències nefastes a curt termini”, argumenta Vidal, que creu que un pacte després de les eleccions també seria posssible “si ara no es produeix una trencadissa entre Reagrupament i Solidaritat Catalana per intentar un acord”. Sigui com sigui, aquest associat creu que en tot cas “és Laporta qui ha canviat de parer i no Reagrupament, que fa més de dos anys que treballa de forma seriosa”.

Més pessimista respecte a un acord es mostra el Boi Puigvert, de Santa Coloma de Cervelló. Lamenta que Laporta hagi muntat una plataforma “que és la mímesi exacta de Reagrupament, quan se li ha ofert per activa i per passiva el número u a les llistes, i a sobre munta un partit per si s'ha de presentar en solitari. I el més curiós és que ho munti tot a tres mesos de les eleccions. Sincerament, crec que no hi haurà cap possibilitat d'acord amb Solidaritat Catalana”, conclou.

Sigui com sigui, el calendari electoral no dóna massa marge a provatures d'acords. El 31 d'agost s'acaba el serial. O potser no, i es reprèn després de les eleccions, com apunten alguns associats de Reagrupament.