Plana web de Laporta Foto: Nació Digital
Podrà rebre moltes crítiques, podrà haver estat impertinent, però ningú pot negar que ell no és l'establishment. Igual que va fer la primera vegada que es va presentar a les eleccions a la presidència del Barça, lluitant contra una fera anomenada Lluís Bassat, Laporta va canviar les coses. I fins i tot, canviant les regles del joc.
Joan Laporta és l'àcrata per excel·lència, audaç i valent. I algú ben informat li ha dit que a la política d'avui dia hi ha un sector que vol audàcia, més audàcia que idees. Algú que trenqui l'estructura ESADE del poder actual. D'entrada ha utilitzat un mitjà que dia a dia guanya seguidors: la xarxa. Aquells joves que accedeixen al dret a vot ja no escolten Txesco Boix, sinó que es convoquen per Facebook i han vist créixer un Barça campió. Marshall McLuhan ja ho afirmava, allò important és el mitjà. Laporta ho ha entès i ahir va estrenar un web que després del col·lapse de les primeres hores ja es pot tafanejar amb tranquil·litat.
El missatge de Laporta2010 és clar : “Ha arribat el moment de prendre decisions valentes. De mirar cap al futur amb optimisme. De deixar-nos estar de brindis al sol i de caminar d'una vegada per totes i amb pas ferm cap a la nostra llibertat. Estic convençut que des d'Internet podem començar a teixir el projecte que ens ha de dur als nostres objectius".
És tant important allò que es diu com el lloc on es diu. Cal tenir present que el català és la dotzena llengua a internet, i això no és casualitat, i el vuitè en blogs. La Catalunya virtual s'imposa. Un intrús entra en la política a través del mitjà del poble sobirà per excel·lència, on tothom hi pot escriure gratuïtament i sense la censura prèvia d'un mitjà corporatiu. Alguna cosa ha canviat, i de manera important. Laporta no reclama la llibertat del seu país a través d'una carta escrita en un diari de paper. Ell ho deixa escrit al món, a internet i sense intermediaris.
És el segle XXI, la nova política del segle XXI. La prova és clara, segons el twitter de del web, Laporta2010 va registrar 140.000 visites entre les 12h i les 18h d'ahir, a un ritme d'unes 24.000 / hora. Mas o Montilla arrossegarien tants visitants?
La fórmula és intel·ligent. Un sector del seu públic potencial ja el té informat. Els que encara tenen costum de comunicar-se com el segle XXI, també rebran el missatge. Els mitjans espanyols i els altres catalans ja li faran la feina. En certa manera, porta vuit anys en campanya. I amb bons resultats. Els desemparats de vots nacionalistes i audàcia, ja podrien tenir un referent.
“Tempo”
El fet que Joan Carretero i Joan Laporta comparteixin agència de comunicació política pot deixar entreveure per on aniran les coses. Laporta festeja i es deixa estimar, però és conscient de la seva capacitat d'arrossegar vots. Joan Carretero ho sap. “Quin ens pot fer guanyar sinó a l'àrea metropolitana?” comentava a Nació Digital Joan Carretero fa uns dies. Laporta no entrarà despullat i anirà fent camí com el catalitzador d'un grapat de moviments sobiranistes. No és un més. Ho sap i al nucli dur de Reagrupament ho saben.
En cas contrari, “al lloro”, el dia 21 de març hi haurà l'assemblea de Reagrupament. No els estrany que sigui el mateix Laporta qui enceti els parlaments de les ponències. Si algú està interessat, que es llevi aviat, i a les 9 en punt sigui al Palau de Congressos de Barcelona. Posats a especular, vindrà el partit on s'integrarà Reagrupament, o els reagrupats. Recordin Joan carretero: "O Laporta anirà amb Reagrupament o Reagrupament anirà amb Laporta".
