09
de febrer
de
2024, 11:47
Actualitzat:
20:24h
L'Audiència de Barcelona ha arxivat la causa contra Anna Gabriel per l'1-O. Ni la Fiscalia ni la resta de parts han presentat escrit d'acusació i el jutge ha acordat tancar aquesta carpeta que afectava des de fa sis anys l'exdiputada de la CUP, i que la va obligar a marxar a l'exili a Suïssa. Gabriel s'enfrontava a un delicte de desobediència i a penes d'inhabilitació pel seu paper en els fets de 2017 quan era diputada cupaire. El ministeri fiscal va demanar l'arxivament fa mesos i finalment la justícia ho ha acordat així.
"És una sensació agredolça", ha dit Gabriel després de conèixer la notícia. A través d'un missatge des del compte oficial de la CUP a Twitter, ha constatat que "la repressió i la persecució política segueix ben viva contra moltíssimes persones del país". "Penso amb els milers de persones represaliades, amb els CDR, amb els perseguits per Tsunami Democràtic... malauradament avui no acaba res. Emplacem-nos a continuar defensant els nostres drets", ha afegit l'exdiputada.
Gabriel va marxar a Suïssa el 2018, enmig de la forta pressió judicial que havia enviat a presó els membres del Govern i a l'exili el president, Carles Puigdemont. No va ser fins quatre anys després, el juliol de 2022, que Gabriel va canviar d'advocat i va comparèixer al Tribunal Suprem. Va ser posada en llibertat i citada a declarar. "Els meus compromisos polítics i socials romanen on eren, amb el meu poble, la seva gent i el conjunt de les persones represaliades", va dir aleshores.
La causa estava oberta en un principi al Tribunal Suprem, però es va anar desinflant amb el pas dels mesos. El gener de 2023, l'alt tribunal va enviar-la a l'Audiència de Barcelona, perquè Gabriel ja no era aforada. L'exdiputada tenia motius per a l'optimisme, perquè el seu cas tenia semblances amb el de Mireia Boya, que va ser jutjada i absolta pels mateixos fets l'any 2020. Des que va marxar a l'exili, ha mantingut un perfil baix, allunyada del focus mediàtic, i amb comptades aparicions als mitjans o en actes de la CUP.
"És una sensació agredolça", ha dit Gabriel després de conèixer la notícia. A través d'un missatge des del compte oficial de la CUP a Twitter, ha constatat que "la repressió i la persecució política segueix ben viva contra moltíssimes persones del país". "Penso amb els milers de persones represaliades, amb els CDR, amb els perseguits per Tsunami Democràtic... malauradament avui no acaba res. Emplacem-nos a continuar defensant els nostres drets", ha afegit l'exdiputada.
Gabriel va marxar a Suïssa el 2018, enmig de la forta pressió judicial que havia enviat a presó els membres del Govern i a l'exili el president, Carles Puigdemont. No va ser fins quatre anys després, el juliol de 2022, que Gabriel va canviar d'advocat i va comparèixer al Tribunal Suprem. Va ser posada en llibertat i citada a declarar. "Els meus compromisos polítics i socials romanen on eren, amb el meu poble, la seva gent i el conjunt de les persones represaliades", va dir aleshores.
La causa estava oberta en un principi al Tribunal Suprem, però es va anar desinflant amb el pas dels mesos. El gener de 2023, l'alt tribunal va enviar-la a l'Audiència de Barcelona, perquè Gabriel ja no era aforada. L'exdiputada tenia motius per a l'optimisme, perquè el seu cas tenia semblances amb el de Mireia Boya, que va ser jutjada i absolta pels mateixos fets l'any 2020. Des que va marxar a l'exili, ha mantingut un perfil baix, allunyada del focus mediàtic, i amb comptades aparicions als mitjans o en actes de la CUP.