L'Audiència de Barcelona ordena investigar Albert Royo per les despeses del 9-N

Un jutge estima el recurs presentant per la Fiscalia contra l'arxivament de la causa que afectava l'exsecretari general de Diplocat l'any 2021

Publicat el 15 de febrer de 2023 a les 10:45
L'Audiència de Barcelona ha ordenat que es torni a investigar l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo per despeses vinculades a la internacionalització de la consulta del 9-N, segons ha pogut confirmar l'ACN. El tribunal ha acceptat el recurs que va presentar la fiscalia contra la decisió el jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, que el novembre del 2021 va decidir el sobreseïment parcial de la causa.

La interlocutòria demana ara que sí s'investiguin les partides relacionades amb el viatge a Catalunya de vuit parlamentaris europeus com a observadors del 9-N i per la producció d'una vintena de vídeos promocionals de la consulta. Royo ja està investigat al jutjat 13 pels preparatius del referèndum, al jutjat 18 per l'acció exterior de la Generalitat, i també ha estat perseguit pel Tribunal de Comptes per les despeses relacionades amb el procés.

A través de Twitter, Royo ha recordat que se li han imposat fiances de milions d'euros per uns mateixos fets. "Em reclamen 250.000 euros al jutjat 13 i centenars de milers d'euros per la feina feta a Diplocat entre 2013 i 2017", ha lamentat. Royo ha assegurat que allò que molesta a l'Estat és que la Generalitat s'expliqués al món i internacionalitzés la voluntat de decidir el futur de Catalunya. "Ara busquen un càstig exemplar perquè no se'ns ocorri tornar-hi. Barra lliure contra els catalans. Ens veiem a Estrasburg", ha reblat.

Aquesta causa, en què se li reclament prop de 60.000 euros, prové d'una denúncia que va presentar la fiscalia anticorrupció i en la que està acusat de malversació per les despeses del 9-N. La jutge va descartar però investigar-lo per aquestes partides a l'entendre que els fets havien prescrit. A més, recordava que els organitzadors del 9-N no van ser condemnats per malversació.

La contractació dels vídeos es va fer per un import de 58.358 euros. En el seu recurs, la fiscalia insisteix no en la finalitat de promoció del 9-N que tenien els vídeos sinó en el fet que es van eludir els mecanismes de control de contractació pública, amb una presumpta fragmentació de contractes.

Ara, el jutge considera que sí s'escau incorporar les proves aportades per dirimir aquesta qüestió. A més, defensa que el delicte de malversació no hauria prescrit ja que l'aprovació de la partida pressupostària per sufragar aquestes despeses es va fer al novembre del 2014.