L'Audiència Nacional ha arxivat aquest dijous la causa contra un dels CDR implicats en l'Operació Judes, que investiga diversos activistes per terrorisme. Segons ha informat Alerta Solidària, el jutge ha acordat l'arxivament de la causa contra Xavier Duch per "raons mèdiques", que li impedeixen exercir la defensa amb totes les garanties. Ara, la Fiscalia té tres dies per presentar recurs si vol intentar frena-ho.
Duch era un dels CDR processat per pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives de caràcter terrorista, i va ser detingut i empresonat el 23 de setembre de 2019 en una macrooperació impulsada per la Guàrdia Civil. En total, la causa afecta dotze activistes i tres anys després encara no hi ha perspectives de judici. Les defenses denuncien diverses vulneracions de drets.
Alerta Solidària ha aconseguit victòries judicials per intentar arribar a l'origen de la causa contra els CDR i poder desmuntar el relat de la Guàrdia Civil. Al gener, l'Audiència Nacional va permetre a les defenses accedir a totes les escoles telefòniques dels acusats i a la causa secreta contra els activistes. La sala d'apel·lacions va donar la raó als advocats i va retreure al jutge instructor, Manuel García Castellón, que vulnerés el dret de defensa.
L'Audiència Nacional arxiva la causa contra un dels CDR acusats de terrorisme
El jutge tanca la causa contra Xavier Duch, detingut i empresonat el 23 de setembre de 2019 i processat per terrorisme i tinença de substàncies explosives

- Un bar tancat aquest matí a Cerdanyola -
- Adrià Costa
Ara a portada
Publicat el 03 de març de 2022 a les 18:20
Actualitzat el 03 de març de 2022 a les 18:55
Et pot interessar
-
Política Espanya és el país que menys inverteix en defensa de l'OTAN
-
Política La Fiscalia Superior de Catalunya diu que ha actuat «raonablement ràpid» en les peticions d'amnistia a independentistes
-
Política Sánchez anuncia 1.300 milions d'euros en 10 anys per construir pisos «més ràpid»
-
Política Foment carrega contra Illa per pactar amb la CUP un «atemptat» contra la propietat privada