L'Audiència Nacional demana 1.000 euros més de fiança als CDR de l'operació Judes

Unes 150 persones donen suports als encausats que han assistit als jutjats de Sabadell

Publicat el 30 de setembre de 2021 a les 11:07
L'Audiència Nacional ha demanat 1.000 euros més de fiança a les 13 persones investigades per l'operació Judes per "poder afrontar possibles responsabilitats pecuniàries, perquè no hi ha de civils", ha explicat l'advocat d'Alerta Solidària -duu la defensa dels encausats-, Xavier Monge, a la sortida dels jutjats de Sabadell, on han comparegut cinc persones -quatre de les quals de Sabadell: Xavier Duch, Jordi Ros, David Budria i Clara Borrero-.

Monge ha assegurat que disposen de 24 hores per fer el pagament, acceptant així la petició feta per Fiscalia. D'aquesta manera, "gairebé 60.000 euros destinats a la causa" i ha seguit, "probablement en seran molts més". Per això, ha fet una crida "a la solidaritat" perquè es facin donatius.
 
Tots els investigats, excepte Ros, s'han acollit al seu dret de no declarar, ha precisat. Ros ha dit davant del jutge que la declaració feta al jutjat d'instrucció "va ser sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil", cosa que, tal com ha recordat, "està investigant el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell".

El lletrat ha detallat que esperen presentar els escrits de nul·litat del processament en "entendre que hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals durant tota la instrucció" i ha assenyalat que serà l'Audiència Nacional la que decidirà. Tot i que espera que no hi hagi judici, en el cas d'haver-hi, "fins a finals d'any no hi haurà escrit d'acusació" i, per tant, ha situat un possible escenari al 2022.

[h3]Investigats prèviament en secret[/h3]
La defensa dels CDR de l'operació Judes ha denunciat l'existència d'un altre procediment previ, secret i que pilota el mateix jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional. Aquest procediment previ, conegut com a 104/2017, té com a encausades les mateixes persones afectades per l'operació Judes. De fet, nodreix aquest procediment, i no ha estat mai comunicat a les defenses dels implicats. Fonts d'Alerta Solidària, que pilota la defensa dels CDR, insisteixen que "mai s'ha dit que hi havia un altre procediment i això és una anomalia, perquè aquesta causa ha estat motor de la causa del 23-S". 

Tot plegat s'ha sabut aquest dimarts, amb motiu de les declaracions dels tretze CDR processats per terrorisme, que han començat avui i s'allargaran fins divendres. Les defenses presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels encausats per la vulneració de "tots els drets de defensa" durant tot el procediment, i especialment ara que s'ha conegut l'existència d'aquest procediment previ, que podria ser la causa general contra els CDR de la qual n'han sorgit altres, com la pròpia operació Judes o la causa contra Tsunami Democràtic. Fonts jurídiques consultades recorden que qualsevol acte processal s'ha de comunicar a les defenses dels implicats, i en aquest cas no s'ha fet. 

[h3]Concentració de suport[/h3]
Tal com es va veure dimarts en les citacions als jutjats de Mollet i Cerdanyola, els cinc investigats han comptat amb unes 150 persones donant suport, entre les quals l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Crits de "no esteu soles", "fora, fora, la injustícia espanyola" i "tots som CDR", a  més de lluir pancartes en les quals es podia llegir: "Només hi ha un terrorista: l'estat" i "muntatge policial", entre d'altres.

Aquesta ha estat la segona jornada de declaracions, i última, dels 13 investigats en l'operació Judes, a més dels cinc que ho han fet a les dependències sabadellenques, un altre, Txevi Buigas, ho ha fet a Vic.
 

L'expresidenta amb alguns dels encausats abans d'entrar a les dependències judicials Foto: Albert Hernàndez