Laura Borràs serà la nova presidenta del Parlament

Laura Borràs es convertirà, aquest divendres al matí, en la nova presidenta del Parlament de Catalunya. La decisió s'ha acabat de prendre en una reunió de l'executiva de Junts, però es madurava feia dies. Setmanes. Li tocarà afrontar des del lideratge de la cambra una legislatura complexa, marcada per les conseqüències de la pandèmia -la sessió constitutiva no es pot fer a l'hemicicle, sinó que se celebra a l'auditori de la cambra, on el 10 d'octubre del 2017 els diputats de Junts pel Sí i la CUP van signar la declaració d'independència suspesa minuts abans per Carles Puigdemont- i el nou rumb del procés. Després de ser molt crític amb Roger Torrent per la investidura telemàtica fallida de Puigdemont del 30 de gener del 2018, Borràs li agafa el relleu amb el repte de recuperar la "sobirania" del Parlament. Fins a l'últim moment, això sí, ha dubtat si fer el pas a la cambra o situar-se com a vicepresidenta del futur Govern.

Borràs serà escollida gràcies als vots de Junts i als d'ERC, que sumen 65 escons. La votació es fa en urna: cada diputat escriu el nom del seu candidat i s'acosta fins al faristol per dipositar-lo. Si en primera votació no aconsegueix els 68 suports que marca la majoria absoluta, en tindrà prou amb la majoria simple en segona volta. Un cop escollida, farà el seu primer discurs. La CUP, tercer actor en la negociació, ha manifestat dubtes sobre el seu perfil per la investigació oberta al Tribunal Suprem pel presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i s'abstindrà. En campanya, el desig de Borràs era convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat, i ara es convertirà en la tercera líder de la cambra després de Núria de Gispert i de Carme Forcadell, condemnada per l'1-O i en tercer grau penitenciari.

El camí fins a la decisió no ha estat senzill. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que, si hagués anat al Govern, qui hauria assumit la presidència de la cambra és Jaume Alonso-Cuevillas, número cinc per Barcelona i de la seva estricta confiança. Cuevillas s'integrarà a la mesa com a secretari, de manera que es convertirà en el segon membre de Junts a l'òrgan rector de la cambra i s'allunya, també, de la formació del futur executiu de coalició. Tot plegat s'ha acabat de madurar a cavall de Lledoners -on hi ha Jordi Sànchez, secretari general de Junts i peça clau en l'engranatge de la negociació- i de Waterloo. Puigdemont no forma part del dia a dia de les converses amb ERC i la CUP, però dimecres va avalar públicament la candidatura de Borràs. "Està clar que seria una bona presidenta del Parlament", va assenyalar a Els Matins de TV3.

La decisió tancada en petit comitè a Junts ha trigat a ser comunicada als republicans -que a primera hora de la tarda han confirmat que farien costat a la tria que fes el partit de l'expresident de la Generalitat- i als anticapitalistes, molestos perquè la tria del nom s'ha portat fins al "límit", com ha lamentat el diputat electe Carles Riera. La CUP emmarca el procés obert pel presumpte fraccionament de contractes dins la causa general contra l'independentisme, però al mateix temps s'ha mostrat escèptica sobre l'existència de possibles males pràctiques. En campanya ja va estendre l'ombra del dubte sobre si investiria Borràs com a presidenta per aquest mateix cas, que passarà a dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquesta causa, en cas de condemna, derivaria en una inhabilitació que impactaria directament en el Parlament. Borràs ha defensat la seva innocència i compta amb Gonzalo Boye com a advocat defensor, però la res ha impedit que el procés judicial continués el seu curs. La candidata, tot i aquesta carpeta oberta, s'ha convertit en la dirigent de Junts més carismàtica, juntament amb Puigdemont, i també en màxima representant de la formació a les eleccions del 14-F. Tot i apel·lar a la remuntada i presentar-se com l'única capaç de vèncer el PSC, va quedar un escó per darrere dels socialistes i d'ERC. Els republicans li van treure 35.000 vots, el triple de la diferència obtinguda per Puigdemont davant Oriol Junqueras el 21-D del 2017.

Efectes dins de Junts

El moviment de la dirigent de Junts té un efecte immediat: no formarà part del futur Govern. Al llarg dels últims dies, diverses veus del partit li havien insistit en privat en la necessitat de sumar-se al futur executiu com a vicepresidenta, preferiblement amb la conselleria d'Economia associada, però no se n'han sortit. Qui té més números d'assumir aquest rol és ara Elsa Artadi, que disposa de bona connexió tant amb Sànchez com amb Puigdemont. Va ser consellera de la Presidència fins que va fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona, però mai ha abandonat el terreny de joc de la política nacional. No ha faltat a cap negociació que s'hagi posat en marxa des del 2017.

Al llarg de les últimes setmanes hi ha hagut altres noms, a banda del de Borràs, en les travesses per liderar la cambra. A banda del de Cuevillas, el que ha estat més a prop de ser president si a última hora la candidata aspirava a entrar al Govern, també s'han valorat els perfils de Gemma Geis -veu ascendent i que podria assumir el lideratge de Junts al Parlament si Albert Batet, ara president de grup, fa el salt al Govern- i de Meritxell Budó, promoguda per sectors de Palau. Finalment, però, ha serà Borràs qui es convertirà en la segona autoritat del país i encarregada de governar el debat parlamentari en la legislatura de la irrupció de l'extrema dreta a la cambra.

Cap a la investidura

La mesa comptarà amb majoria absoluta independentista. Junts disposarà de dos membres -Borràs i Cuevillas-, ERC tindrà una vicepresidència -Anna Caula, fins ara portaveu parlamentària- i la CUP entrarà per primera vegada a l'òrgan rector de la cambra amb una secretaria per a Pau Juvillà. L'altra vicepresidència estarà en mans del PSC -Eva Granados-, que també ocuparà una secretaria amb Ferran Pedret. Quedarà per repartir una altra secretaria, que podria recaure en els comuns. Totes les formacions menys el PP i Ciutadans han signat un decàleg antifeixista per aïllar Vox al Parlament, una de les qüestions que també haurà d'abordar Borràs com a presidenta.

El termini que s'obre a partir d'aquest divendres té una nova data límit: 26 de març. És el dia en què ha d'arrencar el debat d'investidura de Pere Aragonès. ERC assegura que està "conjurada" amb Junts per arribar a un acord sobre l'estructura i els noms del futur executiu, que comptarà amb canvis de cartera entre socis. Interior, per exemple, té tots els números de ser assumida pels republicans, de la mateixa manera que Salut i Exteriors poden passar a mans de Junts. Qui no serà en aquest Govern és Borràs, ara presidenta del Parlament en una decisió influïda per múltiples factors. Externs -el resultat electoral la va situar tercera, lluny de la Generalitat-, però també interns.